Barcelona amaga històries
Crema l'enèsima nau ex-industrial a Poblenou!
(Abans de tot, em faria gracia saber quan de temps durarà aquesta història, ja que l'última que vaig publicar "La pastilla marca Barcelona", misteriosament va desaparèixer al següent dia per culpa d'un bombardeig simultani d'historietes per capítols. Casualitat? no volia mal pensar però és massa casualitat.)Altre cop hi ha hagut foc i fum dins d'una nau que, fins no fa gaire, donava llocs de treball a les veïnes i veïns del barri.Altre cop hem vist al "Paquito" Narvaez (alias, er neng de /.../
Llegir tota la història 12 comentaris
infinit
i és que tinc tantes ganes d'abraçar-te ara mateix que si et tingués davant la meva pell es fondria amb la teva... de tant fort que t'abraçaria.no podria entendre una vida sense tu. desitjo que seguim somniant, junts. i que aquests somnis surtin del son i la imaginació per fer-se realitat. vull que seguim viatjant, que seguim descobrint, però sobretot, vull que seguim estimant-nos infinit.feliç 2009 chouchou
Bombardeig
El primer de dessembre del 1938 Barcelona fou bombardejada. Els atacs es varen realitzar en 2 tandes, de 10:55 a 11:25 i de 23:45 a 00:54. Moriren 4 persones i en resultaren ferides 36 més. Un edifici fou destruit parcialment. En total van caure 5 bombes, afectant a Travessera de les Corts cantonada Berguedà i Taquigraf Garriga 72.Si algu dispossa de més informació o material gràfic pot contactar amb mi a: memoriadesants@gmail.com
Petita flama poderosa
Si tots encetem l’any amb una petita flama d’alegria i amistat, farem prou llum per a il·luminar nous camins d’equitat, potser obrirem un futur de prosperitat universal, que no es fonamenti en la explotació. Nova claror per a una nova justícia. Bon any per a tothom!
Jordi
A l'octubre d'aquest any que deixem, va fer dos anys desde l'últim cop que vaig compartir una nit amb tu. Una de les tantes Nits inoblidables que vaig passar en companyia teva. Recordes que et vas deixar les claus a la meva bossa i te las vaig haver de deixar al quiosc de l'aeroport per que les recullissis? Qui m'anava a dir a mi que que aquella nit seria la última... Després de tant de temps, encara hi ha dies que penso en tu, que trobo a faltar els teus llavis, la teva llengua, el tacte de /.../
Llegir tota la història Comentar
Sants és Andorra
Actualment si algu volgués destacar una activitat económica a Sants segurament l’escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de que ens cantin allò de “Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aquí enlloc no ho trobaràs”? Qui no ha escoltat l’eslogan de “El carrer comercial més llarg d’Europa”? Sí, podriem dir que el comerç és tant important al barri que vendre per vendre els comerciants que no han pogut resistir les presions de les /.../
Llegir tota la història Comentar
L'home Submarí
(Conte inspirat en Hostafrancs i especialment en el Joanet, un personatge d'aquest barri)
Un dia en Joan em va dir que Dalí va morir cridant “Monturiol! Monturiol!”. I que ningu en va fer cas del missatge que el mestre de Cadaqués va voler deixar. Ningu, ni els més erudits interpretes dels seus quadres ho van entendre, creien que no era més que una frase sense sentit d’un vell dement. Joan ho va tindre molt clar “Cal ser un submarí”
Un dia Joan va deixar d’omplir els buits. Va deixar de /.../
Llegir tota la història Comentar
Refugi 1351
En aquest indret consta un refugi antiaeri, catalogat amb el número 1351 i sota el nom Alcolea Túnel MSA. Aquest nom fa referencia al túnel del tren. MSA son les sigles en català del nom de la companyia ferroviaria que controlava aquesta linea. (Madrid, Saragossa, Alacant). En aquells moments les obres de soterrament de tren i de la nova estació (que havia de trobar-se a Plaça de sants) encara no eren del tot acabades. Això fa pensar que aquest no era un autentic refugi sinó un túnel reaprofitat /.../
Llegir tota la història 5 comentaris
Més històries
- Refugi 1351 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 1193 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 819 - (Sants-Montjuïc)
- Regugi 722 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 720 - (Les Corts)
- Refugi - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 548 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 547 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi 197 - (Sants-Montjuïc)
- Refugi n15 - (Sants-Montjuïc)
- La Casa Gran - (Sants-Montjuïc)
- El Paral·lel - (Sants-Montjuïc)
Històries de vídeo
Bon any 2009!
Eixample - Nuit - Dimecres, 31 de desembre de 2008Històries destacades
Cultura escatològica
Els catalans tenim una fixació pels assumptes escatològics. Hem introduït elements fecals fins i tot dins allò que podria ser més seriós i conservador.
Sense anar més lluny, en dates nadalenques, les famílies més creients no dubten alhora de posar la figura d’un pagès defecant rere la paret de l’estable on ha nascut el fill de Déu, mentre els regals no ens els porta el Pare Noël, si no que els caga un tronc amb cara i barretina. Sovint quan ho expliquem a gent de fora, no s’ho creu, es pensa /.../
Llegir tota la història 12 comentaris
Pa-ssebre
M’afanyo a publicar aquesta petita història abans no perdi la seva actualitat, que essencialment és fugissera doncs va lligada a un fet que tot i que es repeteix fa centenars d’anys, te una data de caducitat anual i exacta. Sortosament, en aquest forn del meu barri observen escrupolosament la tradició i no desmunten el pessebre fins a la Candelera (dia 2 de febrer), vol dir que encara es pot contemplar a l’aparador, en un lloc normalment ocupat pels llonguets. No ho se si prou gent coneix aquest /.../
Llegir tota la història 9 comentaris
L'olor de la neu
En Isidro va arribar a Barcelona l’estiu de 1962.
Venia d’un poble de muntanya de la província de Lleó, on havia fet de pastor des de que tenia set anys.
A la seva comarca hi tenien poca feina i uns hiverns molt llargs i nevats.
Quan va complir els disset, son pare el va enviar a Catalunya, a treballar en el negoci d’un paisà seu.
En Isidro va entrar d’aprenent en una xurreria que hi havia -sempre ni ha hagut una- davant de la boca del metro de Marina, a tocar del pont del tren.
Al /.../
Llegir tota la història 7 comentaris
La mare de Deu del porquet
Sortint de la parada de metro del Liceu se'm va ocórrer acostar-me al Dunkin Donuts que hi ha just al costat del mercat de la Boqueria (sí, m'agrada la xocolata desfeta del Dunkin Donuts, qué passa)... pero no vaig arribar a entrar per culpa d'una imatge-postal nadalenca que em va deixar garrativada. Just a l'entrada del mercat hi havia una mare de Deu amb un porquet als braços rodejada de càmeres i fotògrafs. (El porquet era de cartró).
Hi havia tres possibilitats: que fos una promoció de la /.../
Llegir tota la història 1 comentari
Els meus records
Ja fa més de mig segle que vaig venir al món en ple eixample de Barcelona. Vaig néixer a casa (abans tothom naixia a casa), al meu estimat carrer Manso del barri de Sant Antoni, el millor barri del món.
Recordo que abans, per a Nadal, la gent anava a comprar els pollastres i els galls d'indis vius a la tenda, escollies el que t'agradava més. La gent, en aquella botiga del carrer Borrell, feia llargues cues fins que escollia el seu. Llavors el pesaven i el mataven i a la rerebotiga, en un lloc /.../
Llegir tota la història Comentar