• Pere Casta´┐Żo - Ciutat Vella - Mercat de Sant Antoni - Dilluns, 3 de setembre de 2007



Cent vint-i-cinc anys´┐Ż aviat est´┐Ż dit, per´┐Ż no ´┐Żs qualsevol cosa; estic gaireb´┐Ż segur que cap dels internautes que visiten aquest web no hi era, al barri de Sant Antoni, el m´┐Żs de setembre de 1882, quan es va inaugurar el seu mercat. Pr´┐Żcticament, a tots els barris hi ha nuclis que polaritzen l´┐Żactivitat comercial a l´┐Żentorn de l´┐Żalimentaci´┐Ż i el consum dom´┐Żstic, i del nostre mercat podr´┐Żem dir que ´┐Żs l´┐Żeix de la vida d´┐Żaquest sector barcelon´┐Ż, fronterer amb d´┐Żaltres tan caracter´┐Żstics com el de Montju´┐Żc i el Raval, Sant Antoni adopta el paper de territori de transici´┐Ż entre ells i els relativament moderns de l´┐ŻEixample: el de la dreta, m´┐Żs burg´┐Żs, i el de l´┐Żesquerra que havia estat for´┐Ża menestral. Per´┐Ż encara hi trobem una altra singularitat: durant alguns dies d´┐Żentre setmana presenta una oferta ´┐Żnica en articles de vestir i parament de la llar; certament, uns tendals en tot el per´┐Żmetre exterior de l´┐Żedificaci´┐Ż centen´┐Żria, acullen una mena de basar que configura un microcosmos comercial fascinant, mai no m´┐Żhe parat a comparar-los, per´┐Ż l´┐Żaflu´┐Żncia de p´┐Żblic comprador fa pensar que els seus preus han de ser convenients per a les butxaques de la parr´┐Żquia. El resultat ´┐Żs una activitat continuada, viva, que atrau clientela de dins i de fora del barri estricte. Per´┐Ż no s´┐Żacaba aqu´┐Ż el cicle comercial, mentre altres centres romanen tancats el diumenge, seguint el calendari laboral, aquest mercat bull d´┐Żanimaci´┐Ż: col´┐Żleccionistes, erudits, curiosos i tota mena de consumidors de productes culturals i d´┐Żoci. Altres atape´┐Żdes parades, ocupen el lloc dels taulells de roba, la majoria ´┐Żs de llibres que conviuen amb les de cromos, c´┐Żmics, revistes il´┐Żlustrades i DVD o CD. Un cap´┐Żtol a part -abans clandest´┐Ż i avui encara una mica vergonyant- ´┐Żs representat per les seccions de pornografia, sigui impresa o en suport de v´┐Żdeo; avui per´┐Ż, la pres´┐Żncia del DVD ja ´┐Żs gaireb´┐Ż hegem´┐Żnica i estalvia la viol´┐Żncia que representava veure homes (jo sempre hi he vist nom´┐Żs homes) fullejant les publicacions impreses una mica d´┐Żamagatotis, per´┐Ż ja entenc que vulguin examinar la mercaderia abans de comprar, cosa que no estalvia el gest de disgust d´┐Żalgun venedor, que troba excessiu l´┐Żex´┐Żmen, sobretot quan el client deixa displicent la publicaci´┐Ż, per dirigir-se a una altra parada. No crec que sigui exagerat qualificar d´┐Ż´┐Żnica aquesta pla´┐Ża, jo no en conec cap altre de tant popular, vers´┐Żtil i aprofitada a tot Catalunya, la rotaci´┐Ż d´┐Żarticles i venedors deu atorgar-li una rendibilitat ´┐Żptima, per no dir del servei que presta a la ciutat, en aspectes tan b´┐Żsics com s´┐Żn l´┐Żalimentaci´┐Ż, la llar, l´┐Żabillament i la cultura. M´┐Żha vingut de gust triar una imatge nocturna, sense activitat humana, per tal de destacar la senzilla bellesa d´┐Żaquesta mostra d´┐Żarquitectura de l´┐Ż´┐Żpoca, amb la caracter´┐Żstica ´┐Żi nova aleshores- manera de construir a partit de la utilitzaci´┐Ż del ferro a l´┐Ż´┐Żnima estructural dels edificis. Felicitats per la celebraci´┐Ż d´┐Żaquest aniversari, amb el qual s´┐Żanuncien un seguit d´┐Żactivitats populars, que de ben segur han d´┐Żestr´┐Żnyer ´┐Żm´┐Żs, si aix´┐Ż ´┐Żs possible- els vincles amb la ciutat tota.
Enric J.S. - 03/09/2007 23:33
Home Pere, ja veig que tornes a la "normalitat".
Efectivament , com dius, fa 125 anys no hi eram, per˛ si que aquest indret, com tants altres a Barcelona, porta records i vivŔncies a molts de nosaltres.
Per a mÝ va ser el lloc on tenÝa la possibilitat de comprar llibres, aquells anomenats "de bolsillo"(col-lecciˇ Reno), que em van aficionar a la lectura, cosa de que d'altre manera haguÚs estat impossible per la meva economÝa juvenil. Obres com Guerra y Paz, La historia de sant Michel, Matar un ruise˝or, La Divina comedia... no haguÚssin mai estat per mi llegides.

Com a mercat, la veritat Ús que mai va ser un dels llocs mÚs freqŘentat per la meva mare, la seva referŔncia era i Ús la del Ninot.

Fa uns messos vaig rebre una decepciˇ. Sˇc aficionat a la filatelia i fa uns anys aquest era un lloc on podia trobar material, bÚ segells o arxivadors, doncs no vaig ser capaš de veuere'n nomÚs que una paradeta amb un petit apartat dedicat a la filatelia. Totes les altres, com bÚ dius, revistes pornos o no, cˇmics i sobretot CDs, DVDs i joc d'ordinador o consola.

Per acabar comentar que pels xavals del meu barri al mercat de Sant Antoni sempre ha estat "els Encants".
Pere - 04/09/2007 10:42
Una de les accepcions per a la paraula "encants" es refereix, precisament, al lloc on s'hi venen coses velles, de qualsevol condiciˇ; aixÝ tenim el cas de la Fira de Bellcaire -prop de Les Gl˛ries- que majoritÓriament s'ha conegut per "els encants vells"; si mÚs no, al meu barri on, per cert, sempre havÝem denominat "Sant Antoni", sense cap afegitˇ, aquest tradicional mercat de llibres vells, que avui acull forša mÚs objectes (alguns ben lluny del que coneixem com a Cultura, aixÝ, amb maj˙scula). Sap greu que hagi disminu´t l'oferta que t'interessa, per˛ ja deus saber que pots anar a la Plaša Reial a fer compres i canvis, oi?
Enric J.S. - 04/09/2007 11:07
Si ja ho sÚ que a la Plaša Reial hi ha aquesta oferta, per˛, si mÚs no per a mÝ, no tÚ el mateix "encant". Ja saps, amic, l'home Ús un animalˇ de costums i enyorances.

A mi a la Plaša Reial m'ha agradava anar de jove amb els amics a prendre un "tanque" de cervesa i un bocata de calamars, i pujar les Rambles camÝ de casa mÚs feliš que un gÝnjol.

Tot i aixˇ reconec que el Mercat de Sant Antoni Ús un lloc on s'hi pot trobar de tot i millor, i Ús entranyable.
Nuri - 04/09/2007 15:28
Molt bÚ, Pere!! has retratat el mercat de la meva infantesa, recordo perfectament quan la meva mare, sobretot durant les vacances, ens hi portava, a comprar. Evidentment, tant la meva germana com jo tenÝem preferŔncia per aquelles parades on sempre queia algun caramelet, alguna oliva o xorradetes per l'estil, i sempre insistÝem a la nostra mare perquŔ triÚs aquella enlloc d'una altra...!

Els meus primers anys d'adolescŔncia, quan vaig comenšar a triar la meva pr˛pia roba, tant els encants com les botigues del voltant, es van convertir en un referent per a mi. A tant punt vaig arribar, que fins i tot ara, anys desprÚs, quan necessito algo, m'espero a baixar a Barcelona i donar una volta pel mercat a veure quŔ trobo!

M'ha agradat tambÚ la imatge nocturna, doncs mÚs d'un cop, aix˛ ja durant els anys de joventut, recordo algunes "passejades" pels encants buits, nocturns, amb algun amant, sota els efluvis d'unes cerveses de mÚs, sota l'atenta i estranyada mirada del vigilant, que no hi deuria entendre ben bÚ quŔ hi feiem, doncs nomÚs caminÓvem, sense "escÓndols" ni res. NomÚs perquŔ ens agradava caminar i gaudir d'aquesta mÓgia dels llocs que s'omplen de vida de dia mentre que a la nit prenen un aire fantasmag˛ric...

Per no parlar dels magatzems on guarden els baguls de les parades, que sempre m'han fascinat...

I ara, lluny de Barcelona, encara quan de tant en tant hi baixo per veure els pares, si tinc una estoneta dissabte a la tarda, m'agrada passejar-hi, veure la gent, les parades de tota la vida... I sobretot l'ambient, la vida...

Clar que aquÝ tenim el mercat del Lleˇ (amb paradistes igual de simpÓtics, el carÓcter dels mercats Ús universal) i la Devesa (espectacular entre els arbres tan vells i alts) per˛ clar, potser com que no ho he viscut de petita, no hi sento aquella mÓgia!
Pere - 04/09/2007 16:04
GrÓcies, Nuri, tots tenim aquells indrets on la mem˛ria es fa viva; alguns -com ara jo- per seguir el "vici" de mirar i viure la ciutat en totes les seves facetes i manifestacions, en tenim massa i tot de racons on desem la nostÓlgia. Ha estat seguint aquestes rutes personals, que trobo arguments per a mostrar aquÝ alguns dels meus retalls vitals. Sempre, per˛, amb la temenša de fer un acte massa personal, desprove´t dĺinterŔs per altres, Ús per aquest motiu que agraeixo el diÓleg.

Tens raˇ, havia deixat de parlar de la rutina diÓria de tancar les mercaderies en els magatzems propers, ja he presenciat unes quantes vegades la quotidiana processˇ dels grans dip˛sits de fusta, amb rodes metÓlĽliques, i la remor que fan! Sobretot, es feien notar quan tots els carrers eren encara empedrats de llambordes, que multiplicaven la remor del rodolar de lĺembalum.

Et puc dir que el ômeuö mercat va ser el de Santa Caterina (en altres hist˛ries ja ho he fet palŔs) i que cada cop que hi he tornat mĺha fet pessigolles algun replec de lĺÓnima.

Dedueixo que ens parles de la ciutat de Girona...

Filtre
Deixa la teva hist˛ria