• Pere Castaño - Ciutat Vella - La Rambla - Dijous, 6 de setembre de 2007



No caldria advertir ningú dels que col·laboren aquí, sobre la conveniència de mantenir una certa discreció, quan les històries impliquen terceres persones. Envair la intimitat o divulgar circumstàncies estrictament privades és una pràctica detestable de la premsa groga, i dels equivalents televisius, que han convertit alguns mitjans de comunicació en veritables femers. Però estic convençut que, en aquest cas, publicitar la imatge i fins els nom i telèfon del protagonista, no m’ha de fer objecte de cap retret per part del senyor de la foto; ell i la seva vetusta camioneta Citroën, fan mans i mànigues per deixar-se veure tot sovint per llocs cèntrics, el motiu?: vol vendre el vehicle, cosa que a mi, que conservo tantes andròmines (entre les quals no és la més insignificant un clàssic cotxe anglès de la marca Austin), em semblaria un sacrifici insuportable. Probablement, el senyor Vivaracho, ens faria una relació de raons -plausibles- per a voler desfer-se de la seva camioneta. Encara que deu ser ben segur que li ha rendit molts serveis i acredita una història plena de vicissituds, viscudes plegats i amb un bonic i dilatat anecdotari. No és debades que un rètol a la lona de la caixa ostenta un explícit eslògan: “tengo más de 75 años amigos, yo circulando sigo”... Ah, si el vell vehicle pogués parlar! Però jo no en sé res de res, podria haver parlat amb ell, i ara mateix fer-ne un resum sentimental... No vaig gosar en aquell moment, potser si el torno a trobar aturat hi lligaré conversa. No voldria, però, animar-lo amb falses esperances, jo no el puc comprar, encara sense saber-ne el preu n’estic segur; no sabria on desar-la a recer d’inclemències meteorològiques o bretolades, i patiria d’allò més, si l’hagués de tenir al carrer. Acabo amb la informació que pot ser d’utilitat a algun eventual comprador: l’home es diu U. Vivaracho Soria, i el telèfon que exhibeix a la porta de la cabina és el 93 442 65 51. Com a dades complementàries puc dir que du matricula de Barcelona, número 29024, que la tara de la camioneta és de 1200 quilos, i el pes màxim autoritzat, 2.200 quilos (una tona de càrrega útil, per si algú s’anima a destinar-lo al repartiment i transport de mercaderies).
Dhamma - 06/09/2007 17:14
Ah! Tot un clàssic de la ciutat. El veig des de que era petit aquest camió. Em sembla que durant un temps va ser d'una floristeria. El senyor Vivaracho podria adreçar-se a les nombroses associacions d'amants de cotxes antics. O bé al museu de cotxes d'època, que si no recordo malament és a la Via Augusta. És un museu privat però visitable.
Joan Macià - 07/09/2007 17:23
Notable troballa, Pere, doncs la longevitat en una feina com aquesta es més que admirable i difícilment es troben vehicles així a la ciutat.

El nom de Vivaracho s'adiu amb la qualitat de l'eixerida furgoneta que mostra clarament l'ampliació de negoci i capacitat que hi va fer amb l'annexe metàlic que s'hi veu.

Crec que només he vist algún vehicle semblant a la col.lecció de Salvador Claret, però dubto que amb una matricula tan baixa.
Pere - 26/09/2007 10:51
Amb molt de gust ampliaré la informació que apunta Dhamma: El "museu" que esmenta no és altra cosa que el garatge on aparquen els seus cotxes els membres d'una societat, l'Antic Car Club. És a la Via Augusta, 182, planta A d’un aparcament subterrani. Certament, és visitable, però només alguns dies i hores determinades, també tenen una important biblioteca temàtica. Com que no recordo els horaris, aquí teniu el telèfon per si us interessa la visita: 932095523.

Quant al senyor Vivaracho, talment sembla que més que la venda l'interessa el passeig i l'exposició que en fa de la seva camioneta, per que amb els anys que dura la seva promoció, no s'entén que no l'hagi venuda encara.

Finalment, al museu Claret s'hi troben matrícules força més antigues, i anar-hi representa un magnífic entreteniment per als afeccionats al motor, jo en sóc un entusiasta i ho recomano sense reserves.
Joan Macià - 26/09/2007 18:54
Ben cert, Pere. Jo hi vaig anar amb el meu pare, que ja feia dies que em tractava de convencer.

Li ho vaig agraïr molt.

En pocs llocs com aquest es veu la nostàlgia d'epoques passades i, a més, l'espectacular avenç de la tecnología en l'automociò.

També en el Museu de la Ciéncia i la Técnica de Terrassa on encara hi perdura (en donació)el motor anglès de gasoil Crossley que durant les restriccions, movía els embarrats de la fabrica de Lencería Casa Macià.

Fer-li una foto al meu pare davant del motor tants anys després...và ser una mica difícil de superar.
laura - 13/05/2008 19:43
tinc gana
laura - 13/05/2008 19:43
vaig anar a veure la casa Betlló i vaig sentir un soroll molt extrany...
Pere - 13/05/2008 19:57

On deu voler anar a parar, la Laura? Dos missatges que són dos enigmes...

A aquesta hora gairebé tots tenim gana, només que en lloc d'escriure aquí, anem de dret cap a la cuina... sempre s'hi troba alguna cosa per rossegar.

 D'altra banda, a la Batlló, sovint se senten psicofonies i remors fantasmals... és un casa amb misteri!


Filtre
Deixa la teva història