• Guillem - Sants-Montjuïc - Palau Nacional - Dimarts, 11 de setembre de 2007



L'ORGUE DEL PALAU NACIONAL DE MONTJUIC Algun diumenge acostumo a anar caminant fins el Palau Nacional de Montjuic i passejar-me pel seu interior admirant les diferents sales i museus en ell ubicats. Tanmateix quan arribo al Saló Oval i veig l'estat d'abandonament i gairebé ruïna en la qual es troba l'Orgue Monumental en ella situat m'entra un sentiment d'indignació al comprovar la deixadesa i ineptitud dels responsables de la gestió i manteniment del Palau Nacional. No se de qui depèn aquesta comesa si l'Ajuntament, si la Generalitat, si el Govern Central, si la Diputació, si ...., ni m'importa, però al culpable li hauria de caure, com a mínim, la cara de vergonya davant de la pèrdua, penso que irrecuperable, d'un dels Orgues mes importants d'Europa. En la dècada dels 50 va ser restaurat i jo vaig ser present en el concert inaugural, la grandiositat del seu so mai no se m'ha oblidat. Per cert que per aquelles dates i a la mateixa Sala Oval aprofitant les festes de la Mercè es va interpretar un concert en el qual van intervenir l'Orquestra Municipal de Barcelona i l'Orfeó Catala, al final del mateix va ser cantat el Cant de la Senyera amb tot el públic dempeus, amb un nus a la gola i llàgrimes als ulls; això passava en plena època franquista i jo als meus 18 -20 anys era la primera vegada que ho escoltava. També he de dir que no va succeir cap incident ni enrenou.
Lletraferit - 12/09/2007 12:37
Guillem, pel que sembla, la neteja curosa de l'orgue i de tot el recinte, i el manteniment tècnic de l'instrument i els finestrals, i els llums... també tampoc ells -l'Ajuntament, la Generalitat, el Govern Central(Dios mío), la Diputació(?)- saben a qui pertoca dur a terme.

Calers segur que n'hi ha.
El que no hi ha és personal politic i administratiu amb el cor calent i el cervell amb talent, i una mica -tant sols una micona- d'amor per les coses del nostre país.

Tot s'els hi en và en bla bla bla...
Joan Macià - 12/09/2007 13:41
La denúncia i, sobretot , la foto aportada, Guillem, encara frapa més el cor dels qui estimem les nostres coses.

Fà anys la nostra empresa familiar và aquipar de roba l'Hotel La Bobadilla de Loja (Granada).
En arribar-m'hi un día, vaig veure unes caixes a les qui hi posava remitent "Les Franqueses del Vallès", justament on hi teníem la fàbrica téxtil !
Doncs aquelles caixes conteníen un orgue magnífic a instal.lar dins un saló polivalent amb format d'esglesia del segle XVI junt aquest poble-hotel andalús.
L'explicació de la procedència era que a la nostra estimada població de Les Franqueses hi vivía, ó hi viu, un dels tres constructors artesans d'orgues mecánics més importants del món, el basc Sr. Arrizabalaga.
Tal vegada el dit senyor tindría un cobriment de cor si veiés la foto que adjunteu. Només de pensar les hores i hores de feina per a aconsseguir una joia com aquesta, ja n'hi ha per anar-se'n a l'altre barri !
Lletraferit - 12/09/2007 15:43
Tota la colla de dirigents que tenim ara [els darrers tres-cents anys] no estan pas per orgues...
Joan Macià - 12/09/2007 20:59
Tens raó, Lletra.
I ahir es và fer palesa la ostensible diferencia de caire i altura política entre els tres darrers dirigents que hem tingut.Diría que en ordre decreixent.
El que trobo a faltar a Bdebarna son les intervencions , abans frequents, en favor del actual Govern català.
Es tristament inquietant això.
Guillem - 17/09/2007 17:54
El concert de l'Orquestra Municipal i l'Orfeó Catalá va tindre lloc el 29 de Septembre de 1957 i trobo que el 28 de Septembre de 1958 per les festes de la Mercé es va fer un concert per l'Orfeó Gracienc acompanyat perla Montserrat Torrent al Orgue del Palau nacional.
Posiblement desde aleshores no es deu be natejat ni arreglat.
Per altre banda no trobo enlloc informació d'aquest instrument, ni tans sols a la web del Palau Nacional de Montjuic - MNAC no en parla ni un mot, els responsables de Cultura ni deun saber que existeix.
Lletraferit - 17/09/2007 18:54
Abans de l'Olimpíada del 1992, es va remodelar i millorar tot l'àmbit, i va dirigir els treballs l'arquitectesa italiana Gae Aulenti, una professional discreta, tossuda i de molt bon gust.

El tema de l'orgue potser ha estat sempre una cosa de minories, que tant sols interessa als músics concienciats, als professionals del medi o als curiosos com nosaltres.

M'atreveixo a dir que la major part del funcionariat de Barcelona ignora aquesta cosa, i aquell no saber es transmet d'uns als altres, escalafó per escalafó. L'instrument es considera una antigualla que té un pressupost petit, tant sols per a neteja. I ni això fan.

A més, en temes de representació cultural municipal, hi ha una mena de ghetto hermètic -perfectament escriturat i blindat- que tant sols es mou una mica quan els iniciats poden guanyar quartos.
Guillem - 20/09/2007 09:20
Si i es llàstima tenir un instrument d'aquestes característiques i no saber o no voler treuran profit.
En el estat d’abandó que es troba deu valer tant la seva rehabilitació que ningú deu estar disposat a carregar amb el “momio”.
De totes maneres en aquest moment tant electoral seria el moment de que algun organisme o partit fes un cop d'efecte i corres amb les despeses, algun vot mes potser trauria
Artur Muria Pinyol - 26/12/2007 23:38
Si a Vostès els hi sembla depriment l'estat de l'orgue per fora...millor no el vegin per dins.Vaig col.laborar en l'estudi per averiguar l'estat en que es trobava l'orgue allà pels 90....allò si que va ser depriment, tot el que pugui dir es poc, també recordo que s'ens va prohibir fer pública cap mena d'informació.
De fet jo ja fa anys que no crec ens els polítics, és igual dretes o esquerres....tots són una colla de lladres. Ho sento. ( però és així)
Lletraferit - 27/12/2007 06:36
No sap la raó que té, Artur.

Per arreglar una mica aquest campament vikingo anomenat 'barcelona', caldria realitzar un milió d'actuacions municipals en una setmana: arquitectóniques, d'habitatge, socials, sanitàries, judicials, semafòriques, d'accés per minisvàlids, de neteja, de rehabilitació, d'anti-soroll, cíviques, etc.

En acabar, caldria tornar a fer un milió d'actuacions més en l'altre setmana.

I així, setmana rera setmana, fins a tenir enllestida una ciutat digna, neta, lluminosa i riallera, com la Pepa Maca.

Mentrestant, la força pública i la Justícia, haurien d'haver fotut a la garjola les 150.000 persones (conegudes) que impideixen que aquesta ciutat resolgui les seves mancances d'una vegada: una majoria de polítics, tots els especuladors dineraris i immobiliaris, alguna gent de la banca o de la sanitat o del dret o de la força, vividors de les assegurances i del transport, rates de l'art pensionat o grills de la premsa escrita i parlada, tots intermediaris en general, i tots els cabrons -carteristes, conductors incívics, embruta-parets, drogates- que no estimen aquesta ciutat ni a sí maeixos.

Me'n deixo uns 50.000 sense esmentar.
Enric J.S. - 27/12/2007 20:56
Ostres, Artur i Letraferit us veig molt, però que molt, enfurismats amb tot el que ens envolta i sobretot amb la clase política. I no seré jo qui els defensi, entre d'altres motius perqué el primer manament del códi deontològic de tot aquell que pertany a qualsevol associació veïnal, és el no creure en les promeses per ells fetes. Tinc un company, veterà ell i força curtit en mil batalles, que sempre diu: "quant més content surtis d'una reunió amb ells, vol dir que més t'han dat pel sac". No sols errar.
Ara bé, considerar que tots són uns lladres i que mereixerien estar a la presó em sembla una mica desproporcionat. El que si crec és que les consignes dels partits al que pertanyen els anula com a individus i els torna ineptes com a gestors i mediocres com a persones. I estic d'acord amb l'Artur, no importa siguin de dretes o d'esquerres i que la seva obediència a la doctrina del partit i al seu amor a la cadira els fa tornar amorfes i insensibles a molts dels problemes que ens envolten. Obliden molt sovint, massa, que estàn per servir-nos i no per a servir-se.
Lletraferit - 27/12/2007 23:46
Tal com pots rellegir, Enric, he dit "una majoria de politics", que no vol dir pas "tots".
El 'tots' el faig servir per els especuladors...
Enric J.S. - 28/12/2007 09:55
No em cal rellegir res, amic Lletraferit, ja havia observat la teva puntualització, però jo em refereixo a dos escrits. Que cadascun consideri la part que li pertoca.
De totes maneres la meva intenció no és criticar ni censurar, només aboco una opinió que pot ser discutible o no. Com sempre.
Lletraferit - 28/12/2007 13:41
Tant sols t'ho deia per fer una mica de tertúlia i safareig...
ferran - 05/03/2008 12:23
en efecta es una pena el que esta passant amb aquest magnific instrument, jo fa uns anys vaig contribuir modestament amb una campanya d'apadrinament de l'orgue del Palau, i aqui el teniu amb el petit esforç de molts amants de la musica l'orgue funciona perfectament.Avui vaig a posar el meu Blog aquest tema http://llotjademusica.blogspot.com, i per cert l'Auditori segueix sense orgue.
guillem - 11/09/2008 09:12

Feia dies que no anava al Palau Nacional i ahir hi vaig ser-hi amb la meva neta, he tingut l'agradable sorpresa de veure que s'ha adecentat i reparat, exteriorment, l'Orgue. Será pels comentaris fets a bdebarna? No ho se, en tot cas es bo que algu es preocupi una mica d'aquest instrument i arribi el moment que es pugui rehabilitar totalment.

Arnau - 03/11/2008 02:42
És cert que un país com el nostre, petit i en el que tot s'acaba sabent. un olrgue d'aquestes dimensions no interessa. Va deixar d'interessar quan començà a baixar part de la cornisa. Aleshores van traslladar les classes d'orgue que s'hi feien en un altre indret. A partir d'ací tot va ser cara avall. Més tard, amb els nous gustos estètics-musicals-organístics i orgànics, hom va girsr-se-hi d'esquena. La feina estava servida. El temps, l'anbandonament acabaria de realitzar el fet. Quan va decidir-se rentar la cara a la sala oval es rentà també la cara de l'orgue, la cara. Puc garantir que aquest instrument venerable era un dels més prestigiosos del món. Ara solament, "in situ" hi queda allò que ostenta: imatge!
Arnau - 03/11/2008 02:51
És cert que un país com el nostre, petit i en el que tot s'acaba sabent, un orgue d'aquestes dimensions no interessa. Va deixar d'interessar quan començà a baixar part de la cornisa de la sala. Aleshores van traslladar les classes d'orgue que s'hi feien, en un altre indret. A partir d'ací tot va ser cara avall. Més tard, amb els nous gustos estètics-musicals-organístics i orgànics, hom va girar-se-hi d'esquena. La feina estava servida: El temps, l'anbandonament, acabaria de realitzar el fet. Quan va decidir-se rentar la cara a la sala oval es rentà també la cara de l'orgue, la cara. Puc garantir que aquest instrument venerable era un dels més prestigiosos del món. Ara solament, "in situ", hi queda allò que ostenta: imatge!
Anònim - 15/11/2008 12:14
tius qe pudeu scriura am q i k ke no pasa ree
Anònim - 15/11/2008 12:16
res que estic fent un treball de música

Filtre
Deixa la teva història