• David - Sants-Montjuïc - Carrer Cuyas - Dimecres, 12 de setembre de 2007

L´any que ve, podré dir com el Serrat fá vint anys que tinc vint anys, doncs bé ara ja fá més de trenta que jo pasaba cada día per aquest carrer. Vivia a Gran via cantonada Moianes (aquell edifici que la gent del barri l´anomenava la gabia (la façana era tota plena de barrots blancs)), enfilava Moianes per endinsar-me al carrer Cuyas per arribar al destí final la "Fundació Garcia Foses" o sigui a la escola Proa. Era un carrer petit, amb edificis baixets o alguna que altre casa, dels 3 fins al 14anys hi pasava cada dia de dilluns a divendres, alguns anys dues vegades al día, pero d´altres fins a cuatre.Durant uns anys vem fer el cami la mare, les germanes i jo, despres erem els tres solets que feiem el camí, fins que les meves germanes varen cambiar d´escola i amb va tocar fer-lo tot sol. A meitat de carrer a má esquerra hi havia una señora gran, amb un piga al seu rostre, era molt símpatica i sempre ens saludava de vegades ens donava gominoles. Tambe al mateix carrer i a la mateixa má hi havia un fuster, recordo el día que tot solet vaig trucar a la seva porta, per que necesitava una fusta per el col.legi, li va fer gracia al senyor fuster aquell marrec demanan-li el tros de fusta i me la va regala, al día següent li vaig portar un "puro" del meu pare per agreir-li encara que no se si fumava. També recordo que tocant a la cantonada amb Moianes hi habia una persiana sempre baixada que amagaba un generador electric, l´esglao arribava just aon s´acabava la meva esquena, m´assentava moltes vegades alla, despres de demostrar a la meva mare i germanes lo rapid que corria, i hem feia el valent per que sempre hi havia una senyal que indicava perill on es veia un home amb un raig per el mig. Aquell era un carrer sense transit, es podía caminar per el mig, era tranquil, es repirava el barri a les dues voreres, jo vivía a la Gran via, que abans es deía Avenida Jose Antonio Primo de Rivera, i en aquest ultim en comtes de barri, s´ensumava el fum dels cotxes, en comtes del silensi, s´escoltaban el claxons sobretot a l´estiu amb les famoses caravanes per anar a la platja. M´hagues agradat viure al carrer Cuyas, pero bé al menys i vaig pasar molts dies, durant molts anys i tinc un bon record d´un carrer en el que desde fa un temps edifican una gran illa d´habitatges que amagara aquelles petites cases, la senyora de les gominoles, el senyor fuster i el generador electric. Pero bé ja no estan tan amagats ara hi son al meu record i a Bdebarna.
Enric J.S. - 13/09/2007 11:12
David, tu has de ser bastant jove.Ho dic per la refe`rència que fas a l'Escola Proa. Jo tinc dos fills,32 i 28 anys, que van estudiar allí. No hi coincidiríau?.
Per altra banda el carrer de Cuyàs continua sent tranquil i mancat de trànsit,entre unes altres raons perqué la comissió de veïns de la Bordeta el té pactat amb l'Ajuntament com un dels carrers inclosos en el projecte dels Camins escolars del barri.
David - 13/09/2007 14:41
Enric jo en tinc 39, potser podría arribar a ser el teu fill, segurament vaig concidir amb el teu fill gran vaig anar-hi dels 3 fins el 14, aixi doncs pot ser el meus ultims i els seus primers coincideixen. M´alegro que puguir seguir com un carrer tranquil, pero fixat-hi amb el bloc construit sera totalment impersonal, i es més encara que continuesin las casetas baixetas segurament la forma amb que vivim aconseguiria que no ens apropesim a la señora gran o al fuster enfeinat, aixi que pot ser passariem de llarg amb les presses del dia a dia.
joanbcn - 13/09/2007 15:35
Tambe conec el carrer. Tinc 46 anys. Fara uns 35 anys (com passa el temps) l'autocar de l'escola em deixaba a Moianes, just devant de la bensinera, on hi havia un bar (al costat d'una empresa de fustes???). Al tornar al vespre pel carrer Cuyas per anar a Sant Medir em feia una mica de respecte. Pero es cert, s'enyora aquest tipus de edificacions tan personals i rurals. Ara visc a Horta i encara queden de carrers aixi.

Filtre
Deixa la teva història