• Lulu - Ciutat Vella - viladomat - Dijous, 13 de setembre de 2007

La meva vida ha estat sempre estretament lligada als autobusos de Barcelona. Quan era petita per que els ratets d┤oci i diversiˇ que mÚs recordo era fer piruetes en un d┤aquells vermells, dobles, arrodonits que portaven conductor i cobrador (sempre al final del recorregut, quan ja no hi habia ning˙, esclar!) Quan vaig ser mÚs grandeta i tornant a casa desde l┤institut, vaig veure desde l┤autobus com el meu futur cambiava instantÓneament. AllÓ estava en un semÓfor, compartint una moto, el que es l┤home de la meva vida. Les festes de Nadal eren un moment especial pels fills dels treballadors, a les cotxeres del carrer que hi habia a la cantonada Viladomat-Campo sagrado, es feia una festa i el millor de tot pels petits l┤entrega de regals que suposadament els reis d┤Orient deixaven per nosaltres. Resulta incleible la memoria del sentit de l┤olfacte, encara avui recordo el perfum d┤aquella nina quan la treia de la capsa.
Lletraferit - 13/09/2007 18:48
Molt bonic el teu relat, Lulu.

La ciutat no son les parets de les cases. La ciutat Ús la seva gent i tot el que hi ha dins del seu cervell.

Et desitjo que per molts anys puguis tenir tots aquests records tan cÓlids.

Filtre
Deixa la teva hist˛ria