• Lulu - Ciutat Vella - viladomat - Dijous, 13 de setembre de 2007

La meva vida ha estat sempre estretament lligada als autobusos de Barcelona. Quan era petita per que els ratets d´oci i diversió que més recordo era fer piruetes en un d´aquells vermells, dobles, arrodonits que portaven conductor i cobrador (sempre al final del recorregut, quan ja no hi habia ningú, esclar!) Quan vaig ser més grandeta i tornant a casa desde l´institut, vaig veure desde l´autobus com el meu futur cambiava instantàneament. Allà estava en un semàfor, compartint una moto, el que es l´home de la meva vida. Les festes de Nadal eren un moment especial pels fills dels treballadors, a les cotxeres del carrer que hi habia a la cantonada Viladomat-Campo sagrado, es feia una festa i el millor de tot pels petits l´entrega de regals que suposadament els reis d´Orient deixaven per nosaltres. Resulta incleible la memoria del sentit de l´olfacte, encara avui recordo el perfum d´aquella nina quan la treia de la capsa.
Lletraferit - 13/09/2007 18:48
Molt bonic el teu relat, Lulu.

La ciutat no son les parets de les cases. La ciutat és la seva gent i tot el que hi ha dins del seu cervell.

Et desitjo que per molts anys puguis tenir tots aquests records tan càlids.

Filtre
Deixa la teva història