• Lletraferit - Ciutat Vella - Sant Pere més baix - Dijous, 13 de setembre de 2007



Estimo Barcelona. Estimo la meva ciutat, i n’estimo la seva gent, la que hi viu ara i la que hi va viure en el passat... Camino pels carrers d’aquesta Barcino -àmbits estrets o amples, bruts o nets, al sol o a l’ombra- i recordo la colla de barcelonines que van ser la llavor de tots nosaltres i que ara tant sols son una foto de carnet a la memòria: l’Aurora Bertrana, la Rosa Leveroni, la Carmina Farguell, la Lola Bonella (la Monyos), la Lola Anglada, la Mercè Rodoreda, la Mary Santpere, la Montserrat Roig, la Victoria de los Ángeles, la Maria Yáñez, la Josefa Gibert, la Carme Eleuterio, la Irene Peypoch, la Maria Oleart, la Margarida Xirgu, la Pilar Montero, la Blanca Selva... Penso amb tots aquells homes -nascuts a Barcelona o no- que van passar per aquests carrers abans que nosaltres i que van viure aquella ciutat dels tramvies vermells i terrasses dels bars amb taules de marbre, i que ara tant sols tenen -la majoria- teranyines al damunt: en Josep Pla, el Josep Mª de Sagarra, en Narcís Monturiol, el Tete Montoliu, l’Ovidi Montllor, l’Hipólito Lázaro, en Pere Calders, en Joan Salvat-Papasseit, en Tomàs Garcès, en Josep Cosialls, en Joan Capri, en Joan Amades, en Salvador Espriu, en Frederic Mompou, en Frederic Marés, en Joan Brossa, l’Ángel Mur, en Laçi Kubala, en Lluis Mª Xirinacs, en Guillem d’Efak, en Fabià Puigcerver, l’Antoni Gaudí, en Màrius Torres, en Ricard Opisso, en Josep Coll (TBO), en Ramon Casas, en Xavier Nogués, en Francesc Macià... Tots m'acompanyen per la ciutat. Per a mi, totes aquelles i tots aquells, son ben presents.
Joan Macià - 14/09/2007 18:56
Justa la fusta, Joan, i mira en elles i ells un denominador comú:
Una ment riquíssima, una fita clara, una il.lusió: Bon exemple per a qui pugui interessar.
Enric J.S. - 15/09/2007 00:30
No treuré cap mérit a tots els personatges que has esmentat, però jo encara crec i admiro a tot aquell anònim, que mai sortirà a les enciclopèdies, i que amb el seu treball cotidià i sense fer massa soroll ha anat cuidant i engrandint la nostra ciutat. Els arquitectes sense els manobres poques obres realitzarien.
Lletraferit - 15/09/2007 10:46
La teva afirmació, Enric J. S., que valora els éssers anònims que son els qui -al capdavall- fan tota la feina, coincideix amb el criteri d’aquelles persones més notòries que posen seny en els seus actes i les seves obres. L’has encertat.

Tal com fas tu, el novaiorquès J. D. Salinger ens diu, a ‘El guardià entre el sègol’, que la feina sense soroll és la que perdura i permet que hi hagi societat:
"Allò que distingeix a l’home insensat del sensat, és que el primer vol morir orgullosament per una causa, mentre que el segon aspira a viure amb humilitat per ella"

I el barcelonès Joan Manuel Serrat, a la cançó ‘Princesa’, diu que l’humil sempre procura deixar de ser-ho:
"Tú no, princesa, tú no. Por Dios lo juro:
tú no andarás de rodillas fregando pisos,
no acabarás hecha un zarrio como tu madre,
cansada de quitar mierda y de parir hijos"

Per acabar, el selvatà Ventura Gassol, a la seva poesia ‘Les tombes flamejants’, va deixar dit que les gens humils i anònimes de casa nostra, bé es mereixen la benedicció dels estels de la volta celeste:
"Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català"
Tere Avellano - 16/09/2007 07:16
Las personas anonimas importan mucho pero a veces es necesario puntualizar las cosas.Cuando en Barcelona los comunistas colectivizaron los teatros hubo una asamblea ruidosa de trabajadores de zarzuela y los acomodadores se quejaban de que ellos cobraban un duro al dia y los cantantes cobraban seis duros al dia.
Para los acomodadores era injusto que hubieran estas diferencias, decian de que deberian cobrar todos lo mismo porque eran todos iguales, trabajadores del teatro. Uno de los cantantes habló y dijo que como eran todos iguales en la proxima funcion el cantante bajaria a hacer de acomodador y que el acomodador subiera al escenario a cantar.Con eso terminó la discusion.
Joan Macià - 16/09/2007 08:29
Una cosa tan sencilla y con tan pocas palabras perfectamente explicada, Tere, parece no ser comprendida por la mayoría de la gente. Qué hi farem.
Enric J.S. - 16/09/2007 11:22
Benvolguts Tere i Joan, si parlem d'anécdotes, estic segur que cadascún dels bdebarnautes en podria explicar una o més. Jo no parlo de justícia social ni d'aptituts, parlo de reconeixements a gent anònima, aquesta que fa que el dia a dia funcioni. Parlo d'aquell metge d'ambulatori que mai serà reconegut com el Dr.Barraquer, el forner que ens fa el pa diari que tampoc ho serà com en Ronaldinho, la monja que s'en cuida dels més desvalguts i que ningú la coneix com ho fa amb el Papa, l'escombriaire que recull la brutícia als nostres carrers i que molts el miren despectivament, i de tants i tants altres que no coneixem i que fan que funcionin les màquines socials, industrials, económiques, esportives...

Si voleu derivar la conversa cap un altre lloc, ho fem, però no interpreteu erròniament el meu parer.

L'anécdota com a tal està ben trobada, però pregunto, i deixeu-me fer una mica de demagògia : el quilo de pa o de taronges, el quilowat de llum o el litre de llet tenía un preu diferent pels cantants o pels acomodadors?.
KIm - 16/09/2007 17:42
Enric, es tocat la diana al vell mig, o sigui, de ple.

I no es demagògia, es la cruel realitat.
Lletraferit - 16/09/2007 17:54
Amics, encara que un quilo de pa valgui 1 euro per tothom, aquell quilo de pa no li costa igual a un pàio que en guanya 1000 al mes, que a un pàio -posem pel cas un jugador de futbol de primera- que potser en guanya 1000 al dia.

La Llei d’aquest país ens fa -teòricament- a tots iguals.
La Divina Providència ens ha fet -pràcticament- diferents.

A més, el bisbe Casaldàliga al Mato Grosso, o en Vicente Ferrer a la India, han treballat infinitament més que l’actual papa de Roma, que al capdavall tan sols és un gran funcionari que ha pujat -per escalafó- al setial de Sant Pere.
I en canvi, el fan sortir més per la tele que aquells dos que dic.
Joan Macià - 16/09/2007 19:30
Tere, Enric, Kim i Lletra:
Totalment d'acord. N'hi ha que els agrada figurar i en saben. Aquests es dels que la gent parla.

Heu parlat de Barraquer, una eminència sense cap dubte, però....hi havía un excel.lent oftalmòleg anomenat Dr.Castroviejo,de fama mundial, que en sentir-lo parlar, tal vegada li hauríes donat un bitllet de cinc euros per que dinés.
Hi ha gent que brilla per la seva humilitat i en canvi d'altres, que per massa vistos, ja comencen a cansar (I no parlo de Barraquer precisament)
Lletraferit - 16/09/2007 20:05
A l’encetar aquest tema, volia dir que aquelles dones i aquells homes que van ser referents culturals i humans a Barcelona, ja son pols del camí, perque son tots morts.

Volia dir que ja gairebé ningú a la ciutat no en fa esment i que el pas dels anys porta la seva feina a l’oblit.

Poc a poquet he anat coneixent l’obra de totes i de tots, i precisament a causa de les seves obres, jo me’ls estimo, perquè son els que com ningú m’han ensenyat a mirar, a sentir, veure i olorar la ciutat on he nascut i la gent que hi viu.

Algun cop he anat a la casa que van habitar, al cafè on passaven alguna tarda, a l’obrador on feien la seva feina...

El fet d’haver conegut aquells homes i aquelles dones a través de la seva obra -llibres, musica, obres d’art, palpitació i record ciutadà- m’ha inculcat un efecte civilitzador i m’ha fet estimar encara més, tot el que hi ha a la ciutat de Barcelona.
Tere Avellano - 16/09/2007 21:56
¿con eso termina la discusion? sr. Lletraferit?
Lletraferit - 17/09/2007 09:01
No es tracta de tenir raó, senyora, ni de discutir res.
Els que hem escrit aquí tant sols estem fent una exposició de sensibilitats diverses.

Quan es tracta de ponderar els personatges que componen el nostre món, ens trobem amb éssers que xisclen i criden molt per guanyar-se un lloc a la societat i fer calers ràpid -Ismael Beiro, Ania Iglesias, Ivan Armesto, Koldo o Mabel o Iñigo…- i al llarg d’uns mesos son famosos i tothom en parla.
Com que tant sols venen fum, al capdavall passen de moda sense deixar rastre.

I desprès hi han persones que estimen “los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles como pompas de jabón” i fan la seva feina -serena, sòlida, útil- sense fer gaires crits i ajuden a millorar la societat i a crear àmbits de solidesa cultural, tendresa humana i cordialitat social.
Aquesta és la colla humana -els cors de la ciutat- a que m’he referit de bon principi, i que tant m’estimo.
argos - 14/10/2007 22:17
Si be tots-as las persones il-lustres que han passat per Ciutat Vella han ajudat a crear el seu llegat cultural .El llegat historic l´an creat els veins anonims que dia a dia han forjat el taranna de cada barri
( Ciutat Vella = cuatre barris ).desde aqui voldria recordar com a ejemple del Raval ,al sñr.Bigotis ,ell era prim i ja gran d´edat i esl bigotis
els tenia blancs llarcs i cargolats de
la punta .Un altre recort per la Rafaela ,un marieta prim i jove que rentava roba i feia feina per les cases ,calçava espardenyes sempre molt gastades .El meu avi que junt amb els veins varen fer tota la instal-lació electrica de léscala per poder tenir llum de bombetes.
Desde el Neolitic o potser avans fins al s. XXI esl habitants anonims d´aquets barris han forjat el que som ara .No estaria demés que algun dia algú proposes un homenatge als creadors anonims dels pobles i ciutats
Lletraferit - 15/10/2007 09:40
Argos, és molt d’agraïr la seva aportació.
S’hi percep un gran amor per la ciutat i els seus habitants.

Segur que vosté ens podria explicar un munt d’històries molt humanes que potser ha viscut de primera mà.

Argos, penso que la seva entrada aquí, a BdeBarna, ja és el principi d’un bon homenatge a totes les persones anónimes –vives i mortes- que han anat fent tots els barris de la ciutat, i han aconseguit que tingui la personalitat que encara té.
Lletraferit - 15/10/2007 09:48
Argos, el seu pseudònim em recorda un personatge de l'Odisseu.
¿És cert?

Filtre
Deixa la teva història