• Pere Castaño - Eixample - Aragó/Casanova - Dimarts, 25 de setembre de 2007



Arqueologia lúdica?... gairebé! Quan jo era un nen, aquest minúscul cotxet el coneixíem amb la denominació -no sé si oficial o merament popular- de “pulga”, evidentment d’acord amb la seva petitesa. La moneda d’un cèntim que he incorporat a la foto, dóna la mesura de les seves dimensions reals. Aquest aerodinàmic vehicle forma part del meu bagul dels records, i no m’estranyarà gens que algun visitant d’aquest web, l’identifiqui i recordi la modesta joguina. Avui, en una època que els jocs vessen automatismes, i no es conceben sense un gavadal de “prestacions” electròniques, tenir a les mans aquesta miniatura equival a fer un viatge enrere en el temps. Va amb ressort de molla i és dotat d’un elemental mecanisme de direcció, amb el qual pots fixar la trajectòria que vols que executi en la seva carrera: pots fer que descrigui cercles, més grans o petits, o una corba ampla i oberta, i, si afines prou, segueix una línia gairebé recta. Observareu que l’he descrit en present; és per que, malgrat ser una joguina de la meva infància, encara el conservo –i funciona. Aquesta es va salvar de les estossinades que practicava, regularment, la meva àvia, que quan veia que no jugava alb alguna cosa durant un temps, la llençava... mai li he perdonat la pèrdua de tants jocs, àlbums de cromos i altres entreteniments desapareguts; més encara quan ara me’ls trobo en algun brocanter o botiga de col•leccionisme, a preus d’escàndol. Però, no cregui ningú que, malgrat la senzillesa que avui li atribuiríem, el “pulga” fos un objecte banal a la seva època, els xavals de la meva generació (i sobretot, de la meva classe social) no aconseguíem fàcilment allò que ens venia de gust; el diner era escàs, i els capricis limitats a esdeveniments importants. Per això, la cultura de l’oci es fonamentava en la imaginació: creàvem moltes coses per a jugar a partir d’objectes de rebuig, com ara llaunes de conserva, capses de mistos o de sabates, i qualsevol andròmina que avui va directament a la brossa, fins els pinyols d’albercoc ens servien per a fer xiulets! Aleshores, un simple cotxe mogut a corda, era una gratificació extraordinària. Al meu barri d’infància, hi havia una botiga de joguines que la veiem com una mena de país de Xauxa; el seu aparador era de visita obligada i un irresistible incentiu per als somnis de tota la canalla, es deia “Baratijas Rufino”. Casualment, avui, instal•lat lluny de la Ribera, visc altre cop a pocs metres del seu magatzem actual al carrer València, només que ara es dediquen, exclusivament, a la venda a l’engròs, per aquest motiu, no té aparador que mostri aquell planeta de somnis infantils que m’il•lusionava de petit; sinó, encara seria capaç d’encantar-m’hi!
Teo - 21/02/2008 20:50
Senyor Pere, si vol adquirir un cotxe d’aquests, per a fer companyia al que ja té, aquí anuncien la venda d’un: http://www.todocoleccion.com/coche-pulga-año-1950-rebajadisimo~x7150573

El cas és que remarquen que està “rebajadísimo” i en demanen 120,00 €, no està gens malament... Per curiositat he mirat la foto i, encara que diuen que està en bon estat, comparat amb el seu sembla una ruïna.

Marcel - 01/04/2008 00:31
Pot ser que aquest cotxet sigui del catàleg dels populars joguets Payá? Avui són molt valorats els originals, i em sembla que encara els fabriquen per a col·leccionistes.
Pere - 07/04/2008 13:59
Doncs sí, el meu preuat cotxe “pulga” du gravada a sota alguna informació: indica que el fabricant és PAYÀ, d'Ibi, a Alacant; els Payà sembla que eren una família de llauners que un bon dia van començar a fabricar joguines amb un procediment de muntatge molt senzill, per mitjà de pestanyes que unien les peces, sense soldatge -cal dir que copiat d'unes fabricades a Alemanya- cosa que n'abaratia el cost. Així van popularitzar l'extens catàleg que van posar al mercat, i que avui se segueixen fabricant en tirades numerades per a col•leccionistes, d'aquí els preus que atenyen, sobretot els originals.

Aquest model es protegit per la patent número 8384, segons puc veure al gravat que he referit.
Vicente - 12/12/2008 00:18

Hola,

¿Funciona?

¿Precio?

Muchas gracias y saludos cordiales

Pere - 12/12/2008 09:58

Amic Vicente, el cotxe de la foto és meu, forma part de tantes i tantes coses velles -andròmines en diríen els que no pateixen els efectes del col·leccionisme- que m'acompanyen els records: no és a la venda, i sí que funciona.

 

Si està interessat en l'adquisició de coses d'aquestes, pot connectar amb el web de ""todo colección" que s'indica al primer comentari.

Maruxela - 12/12/2008 17:44

Precioso coche Payá, de los años 30...Cómo lo pones en marcha ¿ A cuerda o a fricción?

Maruxela

Anònim - 12/12/2008 19:34
Preciós, sí... però dels anys cinquanta! Va amb corda.
Maruxela - 12/12/2008 19:50

De veritat, la teva seguretat és sorprenent .Ets l'amo de tan preciós cochecito a fricció?

Maruxela

Pere Castaño - 12/12/2008 20:00
El darrer comentari no és anònim, és meu i dec haver badat en enviar-lo.
Pere - 12/12/2008 23:49

Maruxela, bufona, que t'he dit que va amb corda, no a fricció... i no diria "amo", sinó propietari. I si et ve de gust jugar-hi una estona, t'invito; a més, a casa meva trobaràs molts més elements d'arqueolofgia lúdica, industrial i artesana, per que sóc un col·leccionador irremeiable..
Maruxela - 13/12/2008 01:03

Pere , el teu missatge i el meu portan  estas diferèncias de minuts .Fijate, el meu va ser manat a les 19:50 i el teu a les 20:00- De totes maneres si que m'agradaria veure la teva col·lecció. Reconec que són joies. Encara guardo una caixa de música antiga , que em va regalar la meva àvia

Maruxela

Vicente - 15/12/2008 20:13

Amigo Pere,

Agradezco tu comentario sobre el funcionamiento y la venta. Cuando lo vi, pensaba que era para vender, por eso pregunté. Yo estoy loco por estos "cochecitos", al dia de hoy tengo 25 y todos funcionando. Tengo 3 como el tuyo de Payá dos de ellos en su caja original, 1 de Rico, 4 japoneses, 8 alemanes de Distler y el resto ingleses de Tri-ang y en esta semana espero recibir otros 2 alemanes y 1 inglés.

Al parecer fué Distler quien primero lo sacó al mercado fabricándolo en Alemania en la zona ocupada por U.S.A. después de la 2ª Guerra Mundial lo copió Tri-ang modificando algo la carroceria

Los japoneses lo copiaron casi identico exteriormente pero el motor de cuerda es radicalmente distinto y lleva la llave en el lateral.

Payá en España, "clavó" el de Tri-ang con la única diferencia de que eliminaron una pieza interna y añadieron una rayita mas a lo que es la "refrigeración del motor", las ruedas y la llave de cuerda en el español es fundida en Zamak y en el inglés son de acero, mas duraderas y mejor calidad. Payá lo registró como Modelo de Utilidad y troqueló un número de patente en el chasis además de la marca.

El de Rico, es como el de Payá, hay una ligera diferencia en el chasis inferior y no lleva troquelado ningún caracter. Todo indica que fué copiado a Payá

Si te interesa profundizar mas en el tema y alguna fotografia de mi "flota", a tu disposición. Saludos 

Pere - 16/12/2008 10:46

Hola Vicente, gràcies per les dades, has fet una bona feina de recerca. No m'estranya que l'origen d'aquesta joguina sigui Alemanya, de fet les línies recorden algun famós model de Schuko, un altre mite que assoleix preus astronòmics.

Et felicito per la teva col·lecció, i sí que m'agradaria veure'n alguna imatge; ja que t'has ofert per a faciltar-me-la, pots fer servir el meu correu personal: peret@perecastanyo.net


Filtre
Deixa la teva història