• Pere Castaño - Sants-Montjuïc - Vilardell - Diumenge, 30 de setembre de 2007



Avui he assistit a una celebració de barri al carrer de Vilardell, aquest és un eix significatiu d’Hostafrancs per dues raons: forma part de l’entorn del seu antic mercat i acull l’església de l’Àngel Custodi; un bon espai d’ús públic, que serà escenari de diverses manifestacions populars: una concentració de puntaires; estands d’entitats culturals i recreatives locals; sardanes; cercavila dels gegants; representació d’un ball de Rams recuperat que cloïa algun ofici solemne de l’antigor a la dita parròquia; concert de la Banda Municipal; correfoc infantil i una desfilada de vestits de paper que encara podreu veure, atès que se celebrarà el cap de setmana vinent -5, 6 i 7 d’octubre- amb vermut de germanor, la ja quasi inevitable Fira Medieval i altres actes gens negligibles. De tota manera, el que m’havia atret a la festa havia estat l’anunci d’una fira de magranes!... Mai n’havia sentit a parlar i constato que és una “fireta” de petites dimensions, però que dóna la mesura de la volenterosa dedicació dels veïns a la seva Festa Major. A més del saborós fruit tardorenc, podies comprar-hi un documentat llibre sobre els 150 anys d’història d’Hostafrancs, una col·lecció de postals i els goigs en llaor del venerat Àngel Custodi. Val a dir, que un dels moments sensibles ha estat el cant d’aquests versos pels feligresos aplegats dins del temple. No puc amagar que, malgrat la meva convicció laica, veure manifestacions de comunió espiritual, emociona... sobretot si responen a un sentiment de comunitat tan autèntica com pot ser la d’una comunitat de barri. Bé, no vull aclaparar amb una fingida erudició, per que gairebé tot el que sé d’història d’aquest bocí de Barcelona ho he tret del material obtingut avui i de l’acumulat a casa (en canvi, tinc vivències personals que potser concretaré en una altra història), però puc recomanar als curiosos que pouin en la biografia del senyor Joan Corrades i Bosch, que donà origen al nom d’aquest indret, com un recordatori del seu poble, Hostafrancs de Sió, a la Segarra. També paga la pena resseguir la història de la Creu Coberta -certament anecdòtica- i fer una visita al mercat, les primeres cases construïdes al municipi (cap al número 40) o al magnífic edifici seu del Districte. Altres atractius ja han desaparegut com l’Avícola Arenes –coneguda com la “casa del pollets- o n’estan en risc, com la entranyable botiga del “Rei de les Gorres”. Sí que mereix esment que, aquesta fira de magranes que m’ha dut a la festa d’avui, és una remembrança de les postres que se servien el dia d’aquest Àngel Custodi reverenciat, i que la tradició havia establert que la seva ingesta prevenia malures epidèmiques. A mi m’agraden amb moscatell, i també afegides a les amanides, especialment d’escarola.
Lo - 03/10/2007 13:43
Jo m'apunto a l'elogi de la magrana, Pere!! Quin gust obrir una fruita que a mi m'ha semblat sempre farcida de "joies", de pedres precioses, vermelles i brillants. Tu ho has dit, unes fulles d'escarola amb una magrana desgranada, sal i oli...mmmmmmm!!!
Per cert, gràcies per acompanyar-les amb una passejada històrica per Hostafrancs.
Pere - 03/10/2007 14:35
Les pedres podrien ser els robins... A mi m’agrada la sensació de que esclaten a la boca en mastegar la grana, i l’acidesa barrejada de dolçor. També se'n pot fer una salsa escaient als plats de caça, pensa-hi.

L’Agnès, una amiga del nord de França, em va ensenyar a fer l’amanida que dius afegint-hi unes rostes ben fines de cansalada viada fregida, ben cruixent, que es deixa temperar i s’aboca pel damunt amb la mica de greix que ha deixat anar; cal barrejar-ho ràpidament i menjar-la abans no es refredi del tot, boníssima!


Filtre
Deixa la teva història