• joan - Sants-Montjuïc - Carretera de Sants i passatge Serra i Arola - Dimecres, 3 d'octubre de 2007



Quina llàstima les botigues de tota la vida que han plegat i ja no tornaran, com les orenetes... On, em pregunteu? A la carretera de Sants! Qui ha permès que totes les franquícies i totes les marques que trobem als centres comercials hagin envaït i aniquilat les botigues de tota la vida? Per als més grans, a tall d'exemple i que són les que jo veia de petit: La pastisseria Pujoldevall i els esports Tous, tots dos prop de la plaça de Sants; la que venien pollets, molt a prop de plaça d'Espanya, i a la mateixa vorera, la botiga de barrets i boines que feia cantonada, amb un aparador tan bonic... Se jubilen els propietaris, els descendents no continuen, el negoci es tanca i no passen ni quinze dies que el local ja l'ha llogat la franquícia de torn: tot plegat, el pagamament als temps de la globalització. El que és més trist és que s'hagi permès acabar amb l'encant d'una via veritablement singular pel que fa al comerç...
joanbcn - 03/10/2007 15:01
I ja fa temps el cine Liceu i el seu bar, o aquella papereria prop del Gayarre, i els esports Beristany, la ferreteria Janer, la botiga de bicicletes Ciclos Cataluña (on em van comprar la meva primera bicicleta).. Tot per franquicies de moda o electrodomestics.
Enric J.S. - 03/10/2007 17:44
...o bans,caixes i immobilaries.

Recordeu l'Orfeò de Sants?. I la jogueteria cantonada Olzinelles?.
Avui substituits l'un per una cadena de congelats i l'altre per una de cafeteries.

Aquest pas la Carretera, com diuen els veritables santsencs, deixarà de ser el carrer COMERCIAL més gran d'Europa, tal com es diu propagandísticament.
joanbcn - 04/10/2007 09:30
La jogueteria era la Olivella, amb aparador a banda i banda de l'entrada. Les hores que haure passat alla somian!!
Nuri - 04/10/2007 10:20
Últimament baixo poquet a Barcelona, cada cop se'm truen més les ganes de fer-ho a causa de la deshumanització en general que s'apodera de la majoria dels seus habitants (presses, agressivitat en els gestos, cues...). D'això ja en vaig escriure fa dies un tema, el "per què...".

Una de les altres coses que també deprimeix bastant, precisament, és aquest tema del petit comerç: vas veient com botigues familiars, de tota la vida, que són petits i escassos reductes on encara perdura l'amabilitat i on la gent encara es parla de tu a tu, van desapareixent poc a poc. No és d'estranyar, doncs avui dia és molt poc rendible mantenir un comerç d'aquest tipus en una ciutat, i clar, la gent ha de menjar, ha de sobreviure com pugui. Als governs no els interessa que la gent encara pugui ser humana, això és incompatible amb el capitalisme més agressiu que és qui mana als nostres dies.

Precisament l'últim cop que vaig decidir "passejar" per Barcelona, ho vaig fer en aquest barri estimat de Sants, doncs recordava que dins de tot encara conservava l'essència de "barri", amb tot el que imnplica. Doncs quan vaig veure en què s'havia convertit l'Orfeó, em va agafar una pena molt gran. Ja no em vaig ni fixar en les altres botigues, però pel que dius a l'escrit, tres quartes parts del mateix.

I ja tinc resolt que, les vegades que baixi per visitar amics, em limitaré a quedar amb ells només pel fet de veure'ls, però no per voltar per la ciutat. Barcelona cada cop significa meny per a mi. És una llàstima, però si us serveix de consol, això del comerç també està passant a comarques.


El dia que vaig decidir "passejar" per un dels meus barris estimats de Barcelona, Sants
Nuri - 04/10/2007 12:11
(perdó, la última frase ha estat un problema d'edició...)

Enric J.S. - 05/10/2007 19:14
Ostres, Nuri!. No ho facis això de no passejar per Barcelona que encara hi han llocs molt bonics i la gent és amable. Hem resistit centenars d'aberracions urbanístiques en temps d'en Porcioles i, ara ens rendirem?.

Joan, vols dir que la jogueteria no es deia Oliver, si més no aquest era el cognom de la familia que el regentava. De qualsevol manera cap dels dos cognoms no em sonen figurèssin en el rétol de la botiga.

El local del Orfeó que en inici va ocupar una cadena de congelats, ara l'ocupa una cadena d'alimentació. Es van canviant els cromos entre elles.
Pere Castaño - 05/10/2007 22:48
A un edifici que era més enllà de la plaça de Sants, cap a Collblanc, hi havia vist un establiment que el nom el definia, es deia "Almacenes El Piso" i, efectivament, estava instal•lat a la primera planta d'un immoble d'arquitectura una mica ampul•losa. Aquest encara hi és, però el comerç ha desaparegut, si més no el rètol.

Em va fer molta gràcia trobar, en un viatge cap a terres valencianes, un cas semblant a Dènia, on s’hi posa regularment un immens mercat de carrer; una de les parades exposava tota la mercaderia damunt de flassades esteses a terra, i el nom del comerç era també conseqüent amb la seva naturalesa, exhibia un rètol que deia “Almacenes El Suelo”... Coherent, sincer i exacte!
joanbcn - 06/10/2007 11:18
Enric, tens raó era Oliver,els mateixos que tenien un edifici amb el seu nom a Olzinelles (ara crec que es un centre geriatric). Familia mot vinculada al barri (UE Sants).
Joan - 19/10/2007 12:46
Sóc el Joan, l'autor d'aquesta notícia, i us agraeixo molt els comentaris. Un parell de coses: quan l'Enric parla dels cinemes, recordo els noms de memòria i partint des de la plaça de Sants: Liceu, Gayarre, Boheme, Arenas. Llàstima, només queda l'Arenas i ni en el mateix lloc on era.
I les botigues d'esports i joguines: sí que una era l'Oliver (quins aparadors més engrescadors: Jo també, Nuri, vaig passar temps somiant en aquelles joguines). Però l'altra, el Tous, estava més camí de Collblanc, davant mateix de la pastisseria Pujoldevall, on per cert vaig menjar els primers dolços de la meva vida.
Salutacions a tots i gràcies.
Enric J.S. - 19/10/2007 17:14
Joan, l'autor, no sóc jo qui parla dels cines sino en Joanbcn.
De totes maneres, tot i que jo vaig vindre, acabat de casar, a viure al barri, la Bordeta concretamnet, encara recordo algún d'ells.
Aixó de la desaparició de cines de barri és un fet que malauradament cadascun de nosaltres en podríem fer un bon llistat dels que vàrem poder gaudir durant la nostra infantesa i que avui sols són un record. A l'Esquerra de l'Eixample, on vaig néixer i créixer, així per sobre, recordo l'Emporio, el Provença, l'Eslava, l'Iris, l'Excelsior... .I de botigues ni diguem.
El que no m'ha atreveixo és a qualificar si era millor o pitjor, crec que era, senzillament, diferent i cal cercar la part positiva, si n'hi ha, d'aquests canvis.
Marina - 09/12/2007 16:53
Yo he vivido en Sants unos años,y estaba orgullosa de ello,me paseaba por la Carretera de Sants y era feliz viendo las tiendas y el ambiente de la calle...Es una pena lo que contais porque ahora vivo fuera de Barcelona y hace mucho tiempo que no me paseo por el Barrio de Sants,de todas maneras espero y deseo volver a vivir en este barrio porque tengo muy buenos recuerdos y a pesar de todo volveré,¿que todo ha cambiado mucho?lo sé y me dá mucha pena pero en cuanto encuentre un piso(aunque sea pequeño y con un alquiler razonable)me dá igual todos los cambios que hayan habido,os prometo que volveré a vivir a Sants para ser feliz otra vez y compartir con todos vosotros lo maravilloso de este barrio inigualable de Barcelona.Un abrazo y hasta pronto.

Filtre
Deixa la teva història