• s c - Ciutat Vella - antic teatre - Dissabte, 20 d'octubre de 2007

Hi ha vespres que saps que no resultarà una repetició del d'ahir, i possiblement l'endemà tampoc es repeteixi. Si més no, pot ser un vespre que et fagi veure coses, et fagi pensar sobre els teus propis desitjos i et porti a percebre diferents sentiments alhora. Fins-hi tot contradictoris. El tren fa tard, i jo en ell, també. Els carrers són mullats, encara plou una mica, cosa que m'obliga a obrir el paraigües. Així com m'agrada, caminant amb la pressa entre d'altres paraigües que venen i van en diraccions contraries. Aixecant-lo, baixant-lo. Procurant no relliscar. Ja ets és allà, sota la bastida, i sota de l'arc de l'entrada, il·luminat per les càlides llums del palau. En aquell moment el cor dóna senyals del seu benigne patiment. Trobem un racó dins el cafè de l'antic teatre. Dues butaques contigües de cara a la paret. O es pot dir que de cara a d'altres cares, a d'altres històries, i a un seguit de frases cèlebres en permanent. La conversa va avançant, i les distàncies es retallen. Ara la cervesa n'ha esdevingut la conseqüència i no la causa, una simple excusa. I entre els teus braços, i els teus llavis, arriba la llum del sol. D'un sol de les 9 del vespre, un sol càlidament tímid, que deixarà pas a noves nits de tu.

Arxiu adjunt


Filtre
Deixa la teva història