• Lletraferit - Sant Andreu - carrer del clot 228 - Dimarts, 6 de novembre de 2007



La Torre del Fang és al carrer del Clot número 228. La casa no és feta tota de fang. Té una part de tàpia –fang i pedres- al pis de dalt, i la resta és una barreja de pedra carreu, maons cuits i mescla de pedres i calç. Té tres finestres gòtiques. El nom li ve del fang que hi havia al camí que passava pel seu costat. L’història que explica en Mikelet té tots els detalls de ser ben certa. Actualment l’edifici és un Centre Municipal d’Assessorament Lingüístic i Orientació Psicopedagògica. Té la teulada en perfecte estat, arran de diverses reparacions. Si no l’aterren, podria durar dos o tres-cents anys més. Si l’aterren, els que ho facin seran ben rucs.
Joan Macià - 08/11/2007 08:52
Benvolgut Joan,
Qui la podría aterrar no puc dir si es ruc ó no perqué encara no li conec ni éxits ni fracassos.
Però el que sí puc dir, es que aquest es "hereu" del que abans d'ahir, ostentant la més alta tasca política que un pot ostentar deprés del Presidente del Gobierno, va confondre la Ford amb la General Motors!
Lletraferit - 08/11/2007 09:01
Joan Macià, la nostra politica local és plena de 'diamantes no pulidos'.
Però hi ha molt vidre d'ampolla polit, que de lluny sembla diamant i de la vora ja es veu que és vidre barat.

A la política hispana passa el mateix, amb l'agreujant que l'engany afecta a més persones.
Joan Macià - 10/11/2007 01:05
Metàfora que li va a mida a la situació,Joan.

No hi ha res pitjor que sentir-se mal representat, mal dirigit i posat en ridícul.

Jo crec que als catalans cada día ens tenen més manía de manera exponencial.
Aixó només es curava amb fermesa, amb mà esquerra i "fent la P___ la Ramoneta", cosa que avui no hi ha ningú preparat per a fer-ho.
Lletraferit - 10/11/2007 06:07
Al país del Perú, pàtria de la patata i la flauta de canyes, els indiecitos de parla española van arribar a tenir un president d’estètica japonesa.
I en tenia l’estètica perquè ho era.
Però els súbdits indiecitos -mansos, assenyats, bonagent- li deien carinyosament El Chino.

Al meu país, pàtria de les colles castelleres, del pa amb tomàquet i de la sardana, hem arribat a tenir un president d’estètica absent i aliena.
I en té l’estètica, perquè ho és.
Nosaltres però –mansos, assenyats, bonagent- li diem, carinyosament, Don José.
Joan Macià - 10/11/2007 09:06
"Jo encara diría més..." com deien Hernandez i Fernandez: Més que Don José, jo, com hem comentat tu i jo a vegades, prefereixo dir-li com tu li deis: "El señor José".
T'ho dic perqué es més caracteristic del que mana al poble. El señor José es respectat al poble com ho pot ser el capellà ó el metge.

No obstant aixó, cal donar-li al señor José una mica de respir per el seu discurs propassat, ja que en castellà es desenvolupava bastant bé i và poder fotre-li a ZP una notable bronca que el và fer emprenyar...menys es rés.
Lletraferit - 10/11/2007 12:22
Justa la fusta Joan.
En això dels mandataris Nostre Senyor fa allò que Déu vol.
JAUME - 17/01/2009 09:36
Creo que se hara la misma barbaridad,que con la sagrada familia,y otros edificios.AL PASO DEL AVE.( Descerebrados )

Filtre
Deixa la teva història