• Pere Castaño - Ciutat Vella - Estació de França - Dijous, 8 de novembre de 2007



No puc evitar la sensació de que els polítics –gairebé tots- actualment fan una permanent cara d’estupefacció, rumiant-hi he arribat a la conclusió que tot el que passa –sobretot si és advers- els agafa de sorpresa; sempre enfeinats en procurar per l’hegemonia dels seus partits respectius, dedicats en cos i ànima a la neutralització dels adversaris i amatents a enquestes i indicadors d’opinió pública, viuen d’esquena a la realitat. Per tot això, quan aquest realitat els venta una plantofada, tenen una reacció primària que consisteix -gairebé sempre- a cercar algun responsable ben allunyat de la seva area de responsabilitat, mai –gairebé mai- s’interroguen sobre la pròpia participació o negligència pretèrites. M’ha vingut al cap aquesta reflexió en adonar-me que fa pocs dies s’esqueia un aniversari del primer ferrocarril de la península, aquella andròmina ranquejant cobria el trajecte Barcelona–Mataró en trenta minuts; avui en triga més de quaranta! Potser no hem avançat tant com ens pensem... Però, en realitat havia començat a escriure pensant en aquesta mena d’amenaça que ens ha sobrevingut amb forma de súpertren, un servei que arriba a Barcelona amb un retard de país subdesenvolupat, i a més, amb un reguitzell d’accidents i incidències inexplicables en un estat que vol alinear-se amb el primers d’Europa. Sobre això puc citar una experiència viscuda en primera persona. Als inicis del projecte sobre l’itinerari del tren d’alta velocitat es plantejaven tres alternatives: la ruta litoral, el Vallès i el que finalment han decidit els “experts”, qui sap per quins obscurs designis... Doncs bé, aleshores jo participava d’aquella discussió com a president d’una Associació de Veïns prou important, i coincidíem plenament amb l’Ajuntament de Barcelona preferint el traçat litoral, enteníem que presentava menys dificultats tècniques i un estalvi de molèsties i riscos considerable –cal no oblidar que aleshores la Generalitat estava en mans d’adversaris polítics de l’Ajuntament, i l’Estat governat pel PP-, per això sobta que ara el mateix consistori aboni la opció de la travessia sota l’Eixample... o potser no estranya tant, si mirem cap a Madrid i veiem que qui ocupa ara les poltrones són els socis espanyols del partit hegemònic a l’Ajuntament i Generalitat; esgarrifa pensar que potser prevalen interessos de partit per damunt del bé públic, oi? Jo mai no gosaria afirmar-ho, però... Veig –veu tothom- com la ciutat que va saber anticipar-se en la instal•lació d’un dels avenços més útils a la societat, el tren, ara pateix una mena de plaga bíblica per causa del mateix servei; arribo a preguntar-me si no és la Providència que ens alerta sobre el perill d’entrampar-nos, més encara, en un pla centralista, sota el qual la “capital del Reino” continua la vella campanya de vampirització del territori i la seva especial manera d’esprémer tot allò que li reporti ingressos sense esforç. La espanyola concepció radial de les comunicacions no és més que un camí d’anada i tornada de Madrid, quan és evident que els nostre futur ha de mirar cap a Europa en primer terme, i més enllà encara, sense la tutela d’un estat que ni ens vol, ni ens entén, ni ens respecta, però no ens vol deixar anar per que som una bona guardiola. Tot plegat em sembla lamentable, però potser m’espanta més la passivitat amb que la ciutadania entoma tants greuges, tantes molèsties, sense que s’hagi format encara un front cívic de denúncia de tanta ineptitud, desídia i deserció de responsabilitats polítiques. Nota: davant del dubte d’on havia d’ubicar aquesta història, he optat per fer-ho a l’estació de França, que considero absurdament desaprofitada en tot aquest lamentable despropòsit ferroviari.
Pere - 09/11/2007 19:02
Ves per on, sembla que alguna cosa es mou...

Un amic m'ha fet avinent, aquesta notificació, potser he estat massa pessimista en la conclusió de la meva història. Com que penso que pot ser d'interès per a mots dels que freqüenten aquest web, l'adjunto tal com m'ha arribat:

Hola,
Davant aquest fenomen paranormal conegut com a Rodalíes-Renfe, uns quants amics hem preparat un MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS amb la intenció de cridar la seva atenció. El vam inaugurar ahir al vespre i us agrairia que el visitéssiu al web, www.catalaemprenyat.cat us hi adheríssiu i el féssiu arribar a la vostra llista de contactes.
Bon dia i gràcies.
Enric J.S. - 11/11/2007 20:20
Moltes vegades, potser massa, els que manen, i sobretot decideixen, fan poc cas a la dita:"Prevenir abans que curar".
El que explica en Pere sobre les preferències del traçat de l'A.V.E. pel litoral són tan certes com que hi ha Sol; és més alguns dels seus il-lustres avaladors eran l'incombustible Oriol Buhigas o l'inefable Josep Antón Acebillo entre d'altres.
Després, els tripijocs socio-económico-polítics, han derivat amb una solució que lluny de beneficiar a Barcelona ,i per extensió a Catalunya, ens estan provocant un caos dificilment assumible.
Com deia al començament ho fan tot al inrevés: curar abans que prevenir.
Quelcom de positiu potser en podrem treure d'aquest desgavell: la constatació de que ens estan prenent el pèl i cal que despertem.
Kim - 12/11/2007 15:27
Jo fa temps que em pregunto.
els polítics:
¿No travallent pel `pop-ple?.
Al cap i a la fi, els hem triat i paguem nosaltres.
¿perquè diuen, que estan en política per millorar la societat?.
Quina. . . ! ¿serà la d'ells i el seus?
¿perquè no es deixant de tonteries?, que si aquest ma dit, que si el altre no se que.
Ep !! ni ha prou de aquest color, sou una pandilla de ximplets.
Poseu-se a treballar,de una punyetera vegada, pels que us paguem.
Despres dieu que hi ha abstenció, pro que espereu, si doneu la sensació que vosaltres sou els primers en cagar-si al mig.
Tindria que cobrar d'acord amb la gent que os vota.
Abstenció un 49%, pues a cobrar un 51% dels sous, que a mes a mes os els fixeu vosaltres mateixos.

Filtre
Deixa la teva història