• Daniel - Ciutat Vella - Carrer del Gas - Dimecres, 19 de desembre de 2007



Josep Doménech I Estapà, arquitecta pre-modernista nascut a Tarragona 1858-1917, autor de emblemàtiques edificacions com el Teatre Poliorama, l'edifici de Catalana de Gas, Observatori Fabra, la Facultat de Medicina, la casa Antoni Costa, o el Museu de la Ciència de Barcelona entre d'altres però també de la Torre de les Aigües de Catalana de Gas, lloc on va succeir aquesta història. El 1843, es va constituir "la Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas" a Barcelona, actual Catalana de Gas. L'empresa, inicia les seves activitats a la Barceloneta, instal·lant uns gasòmetres per a la fabricació i distribució posterior de gas cap a la resta de la ciutat. L'augment de la demanda per part dels barcelonins/es obligà a ampliar-ne les instal·lacions, amb la construcció, els anys 1906 i 1907, d'una torre d'aigües i d'un pavelló d'oficines, ambdós obra de Josep Domènech i Estapà. La torre de 45 metres d'alçada, permetia augmentar la pressió de l'aigua utilitzada. Josep Domènech i Estapà va idear una torre com un tronc octogonal coronada amb una coberta cònica, feta amb maó vist i ornamentada amb trencadís ceràmic d'estètica clarament modernista. Josep Domènech i Estapà, com arquitecta no duia coneixements tècnics per realitzar una instal·lació de bombeig d'aquesta magnitud. Per aquest afer va contactar amb el seu bon amic eI catedràtic de l'Escola Industrial de Barcelona, per demanar-li que dissenys de la instal.lació, però aquest donat de la seva ocupació no tenia temps per dur-ho a terme i va delegar la comanda a un dels seus més brillants alumnes acabats de llicenciar, en Pau. Pel primenc enginyer aquesta primera feina el va captivar i va ser duta a terme per part d'ell amb passió en 2 llargs anys. Però el fet és que les feines es van demorar més del previs, donat que Barcelona havia d'exportar diferents peces des de la tècnicament avançada Anglaterra, així que el dia de la inauguració, amb la perafernària presència dels alts càrrec de Barcelona i massiva afluència dels seus habitants, part de la instal·lació no havia estat provada, i és en aquell fatídic dia, precisament al intentar engegar la honorada estació de bombeig és quan, davant de la perplexitat dels assistent no va funcionar, i el nostre protagonista, aquell enginyer acabat de fornejar, va ser el pol de l'ira de tots els assistents, el seu promotor, el rector de l'Escola i l'arquitecta. Dies després donat que el Pau no podia trobar l'errada en el seu projecta, minada la seva confiança i siguen la rialla de tots els barcelonins/es, va decidir suïcidar-se, tirant-se des de dalt de la seva primera i última obra, la torre de les Aigües. Dies més tard es va descobrir que l'instal.lació estava perfectament dissenyada, i que el problema era una de les vàlvules d'origen anglosaxó instal·lades, que com s'hauria de saber, el sentit d'obertura és al in revés dels instruments d'aquesta mena a la resta d'Europa. Trista història, oi! però es desprèn un munt de reflexions... a part que el producte propi de la teva terra a de ser considerat el millor, pel coneixement i proximitat, a part que sempre és necessari estar sempre envoltat de col·laboradors preparats i de confiança, el més important és saber que el suïcidi és un una solució absurda envers a solucionar problemes que només tu has magnificat. Diuen que en les hores on pel cinturó del litoral no transiten gaires cotxes i es percep calma i silenci, es pot escoltar com si algú treballes fent picar el seu martell i remenant la seva capsa d'eines en l'interior de la torre, altres diuen que els anglesos que la visiten no poden veure mai els seus colors reals i que en aparença per ells tot és de tonalitat grisenca. Enginyer descansi en pau.
Lo - 21/12/2007 20:45
Gràcies Daniel! perquè fa temps que em preguntava per l'origen i la història d'aquesta torre d'aigües, que sempre m'ha cridat l'atenció. Ves per on, veig que anava molt equivocada i em pensava que era de Domènech i Muntaner, segurament perquè en alguna banda ho devia llegir ràpid i malament. Ara, amb la documentació que ens aportes, em dono per més que ben informada.
Enric J.S. - 21/12/2007 23:41
És fàcil la confusió,Lo. El mestre Domènech i Estapà va fer totes les obres, i més, que ha dit en Daniel; només destacar una que per a mi te una especial significació, i que ha omés:l'estació de Magòria.
Ja en el seu dia vaig penjar una història explicant la seva existència.
Pere Castaño - 22/12/2007 20:56
Se us ha escapat un edifici important: també va fer la presó Model,que ha estat al punt de mira dels veïns de l'Esquerra de l'Eixample durant molts anys. Primer, per la exigència de minimitzar la problemàtica que ha creat al barri durant molt de temps, i després, per que des que va començar la lluita per incorporar-lo al nostre migrat cens d'equipaments, hem hagut de lliurar permanents batalles contra els intents d'especular amb el seu solar.

Fa molts dies que vaig començar a escriure una història sobre la presó, per tal de col•locar-la aquí, però és tanta la importància que té per a nosaltres, que mai la dono per acabada; crec que algun dia l'hauré d'enllestir...
Enric J.S. - 22/12/2007 22:02
Saps que passa ,Pere?. A molts llocs donan a Salvador Viñas i Sabaté com a arquitecte de la presó Model i a Josep Domenech i Estapà com a co-autor.

Ja en tinc ganes que hi posis fil a l'agulla i expliques aquesta història reivindicativa. Apa home, animat i no siguis mandrós.

Filtre
Deixa la teva història