• Dani - Sant MartÝ - Carrer de Pamplona - Dilluns, 24 de desembre de 2007

Jo era jove, tenia uns 16 anys. AllÓ davant de Pepe's (que ens servien alcohol sempre per molt crios que fossim), ens amagÓvem a les escales de razzmataz de la policia per beure. Ja se que ara a aquestes edats ja es foten de tot. Per˛ a mi m'havia deixat la primera novieta. Mai havia begut mÚs d'un got de calimotxo i aquell dia em vaig plimpliar 3 xibeques senceres. Mai l'alcohol m'ho ha fet passar tan malament com aquell dia... I potser tambÚ per la falta d'entrenament afectiva, mai m'havia trencat tant una ruptura d'un dia per l'alte. Quin marrec...
OvellÓria - 24/12/2007 20:02
Hola,
amb el teu relat m'has fet recordar no la primera, per˛ si una de les bastantes embolingades que he tingut a la vida, pq va ser a Poble Nou. Jo acostumava a estar a la cantonada abans de l'ovella (una que tÚ tambÚ unes escales), de fet molta gent confonia aquella cantonada i es pensaven que aquella nau era l'ovella i que estava tancada. AllÓ bevÝem lliurement, jugÓvem a f˙tbol, fumÓvem els nostres porrets, vivÝem l'amor lliure, i no fŔiem mal a ning˙. Fins i tot, i ja Ús difÝcil dir-ho, la pasma passava bastant de llarg (no imagino quants segons haguÚssim durat ara amb els mossus) SentÝem una espŔcie de llibertat dintre de l'opressiˇ de la ciutat, que ens encantava.

Per˛ quan la zona de Poble Nou va comenšar a canviar, a pujar preus descaradament, amb actituds pijes per˛ camuflat de rockero (vaig arribar a veure bars on no havia tingut mai problema per entrar amb martins, que no deixaven entrar penya amb aquestes botes), vaig decidir canviar de barri.

Aix˛ sÝ, sempre hi tindrÚ els records d'aquells calimotxos, aquell gustet a herba, aquells petons punks, aquells somriures, aquella falsa sensaciˇ de llibertat...

Filtre
Deixa la teva hist˛ria