• mireia - GrÓcia - riera de sant miquel - Dimecres, 2 de gener de 2008

Vaig viure aquÝ durant tres anys per˛ els recordo amb molt carinyo. Em vaig casar i vaig tenir la primera nena. Quan va venir la segona no hi cabÝem perquŔ el pis nomÚs tenia 35 m2. Parlo de fa 18 anys. Nosaltres dormÝem a la mateixa sala amb un llit que pujava i baixava amb unes politges, jajjaj. Els comenšaments van ser difÝcils i tot i que no tenÝem gaires diners varem ser molt felišos, per no tenir, no teniem ni TV. Ara les coses han canviat i tenim mÚs recursos econ˛mics... per˛ cada cop que passo per la Riera de Sant Miquel vaig enrere en el temps i ho recordo amb molta tendresa. Petons.
Enric J.S. - 03/01/2008 20:02
Benvinguda Mireia. Aquests sentiments de tendresa que tu sents, els sentim la majoria dels que pasem per llocs on hem tingut vivŔncies que ens han fet feliš alguna etapa de la nostra vida. A casa,quan jo era petit, tampoc sobraven els diners per˛ no hi mancava ni l'amor ni l'alegria; desprÚs, amb aquests dos ingredients, i com t'ha passat a tu les coses van canviant, es millora la qualitat de vida i es recorden temps passats com quelcom agradable que ning˙ ens podrÓ mai prendre.

Conec l'indret on tu vas viure per que jo tenia uns amics, germans noia i noi, que vivien tot just al comenšament del carrer de Sant Gabriel. Jo sˇc mÚs gran i et parlo de comenšament dels anys 60.

M'alegro que per dormir no tinguis ja de fer anar les politges.

Filtre
Deixa la teva hist˛ria