• mireia - Gràcia - riera de sant miquel - Dimecres, 2 de gener de 2008

Vaig viure aquí durant tres anys però els recordo amb molt carinyo. Em vaig casar i vaig tenir la primera nena. Quan va venir la segona no hi cabíem perquè el pis només tenia 35 m2. Parlo de fa 18 anys. Nosaltres dormíem a la mateixa sala amb un llit que pujava i baixava amb unes politges, jajjaj. Els començaments van ser difícils i tot i que no teníem gaires diners varem ser molt feliços, per no tenir, no teniem ni TV. Ara les coses han canviat i tenim més recursos econòmics... però cada cop que passo per la Riera de Sant Miquel vaig enrere en el temps i ho recordo amb molta tendresa. Petons.
Enric J.S. - 03/01/2008 20:02
Benvinguda Mireia. Aquests sentiments de tendresa que tu sents, els sentim la majoria dels que pasem per llocs on hem tingut vivències que ens han fet feliç alguna etapa de la nostra vida. A casa,quan jo era petit, tampoc sobraven els diners però no hi mancava ni l'amor ni l'alegria; després, amb aquests dos ingredients, i com t'ha passat a tu les coses van canviant, es millora la qualitat de vida i es recorden temps passats com quelcom agradable que ningú ens podrà mai prendre.

Conec l'indret on tu vas viure per que jo tenia uns amics, germans noia i noi, que vivien tot just al començament del carrer de Sant Gabriel. Jo sóc més gran i et parlo de començament dels anys 60.

M'alegro que per dormir no tinguis ja de fer anar les politges.

Filtre
Deixa la teva història