• annelaure - Ciutat Vella - Semàfor davant del Triangle - Diumenge, 6 de gener de 2008



Em sembla que ja no passaré per aquest semàfor sense recordar-me de tu. Del vespre que vam quedar, només vaig parlar jo, i quan finalment vas obrir la boca va ser per dir que portaves un temps evitant-me conscientment. Això ho vas dir mirant a l'altra banda del carrer, el semàfor estava en vermell. Jo sí que et mirava a la cara. I el sac de sorra que tenia a la panxa es va fer pesat. Després em vas dir si volia anar a prendre algo quan sortís del sopar... Suposo que el meu malestar era visible i en el fons no et resultava indiferent. I aquella nit no vaig descansar fins que vaig veure que m'era impossible anar a acceptar la meva pèrdua allà on no es veu res més, on potser hauria tirat una de les ampolles de gin amb el missatge que no era capaç de dir-te. Les onades s'ho haurien emportat, al cap i a la fi aquell paisatge és el més semblant a la teva terra. No vaig anar al Cap de Creus, potser és que encara no estava tot perdut. L'has triat a ell, ho entenc. La meva amistat mai serà capaç de cegar-te com ho fan les pessigolles a la panxa que ara sents. Així que quan per fi siguis capaç d'admetre que ell és la llum dels teus dies, com ho va ser dels meus, llavors podrem tornar a riure i prendre te assegudes a terra. I estaré al teu costat si algun dia t'acaba fent tant de mal com a mi. Però fins llavors, el meu sac de sorra pesarà igual que si m'ho haguéssis explicat, preguntant-me a més per quina raó dec haver perdut la teva confiança. L'última decepció, la més gran.

Filtre
Deixa la teva història