• salvatore - Eixample - Passeig de Sant Joan - Diumenge, 20 de gener de 2008

Ara farà quatre mesos i escaig que ens varem conèixer. Del que va començar essent una nit de bogeria vam provar de donar-li un sentit. Junts hem recorregut milers de quilòmetres només per veure'ns uns dies, tan sols per trobar-nos i estar junts per uns moments. Hem trencat amb les nostres rutines i amb la distància, però tot el que comença té un final. Ningú dels dos ens hem volgut fer mal; hem tingut les nostres inseguretats però no hem pogut evitar la situació insalvable en el moment que tots dos hem vist que podem funcionar de moltes maneres, però no com a parella sentimental. La incompatibilitat, la manca de simetria, ens ha emmudit en més d'una ocasió. A l'hora de veure'ns, uns dies prenia jo l'avió; ara ho has fet tu, i com un capritx tot ha acabat a la mateixa ciutat on tot va començar. L'inici, la cresta de la ona, la davallada i el final. Potser tots dos ho hem dramatitzat, però hem de comptar amb la quantitat de coses que hem après. Avui has plorat tu lluny de la teva terra, ahir vaig plorar jo lluny de la meva. De nou, la simetria apareix com qui no vol la cosa, per equilibrar la balança. Ens acomiadem de la manera més senzilla i simple, com si demà ens haguéssim de tornar a veure. Com si tot hagués durat una setmana. Per primer cop, he après què és apreciar a una persona pel que és, no pel que sembla ser. M'has ensenyat que aquest sentiment també pot ser mutu. I això és impagable. Et portaré sempre en el meu record, has estat el millor que m'ha passat en aquests temps tant durs. Deixo el meu record en aquesta cantonada, en aquest punt de l'espai i el temps on et recordaré sempre que hi passi. Kramar, pussar i que la vida et vagi tant bé com t'ho mereixes.

Filtre
Deixa la teva història