• Enric J.S. - Eixample - Hospital Clínic - Divendres, 25 de gener de 2008



Dilluns 21 de gener del 2008. Són les vuit i mitja del matí quan en Salva entra al quiròfan. Set hores després els metges surten a parlar amb els seus fills: "L'operació ha anat bé, hem extirpat el tumor i hem netejat el seu voltant per assegurar-nos de que no existíssin ramificacions. El seu pare ha respós bé, manté les constants vitals dins dels paràmetres correctes i confiem que la seva recuperació serà positiva. Ara pasarà a la U.C.I on estarà uns tres o quatre díes". Qui és en Salvador, us preguntareu?. Doncs és un amic d'infància, un bon jan, al que la seva adicció al tabac l'ha dut a aquest delicat moment, a jugar amb la mort. I tot va començar per un cigarret, desprès dos, tres..., un paquet, fins els dos paquets diaris actuals. Tothom és lliure de fer amb el seu cos i la seva vida el que vulgui, faltaría més, però el que sap greu és que amb l'informació que avui en dia hi ha respecte de gairebé tot, sobretot del tabac , l'alcohol i drogues, alguns s'obstinin en destruir-se. Sí ja ho sé que als cementiris no hi ha ningú que hi hagi anat plé de salut, però si més no, no li facilitem la tasca a la Parca. Les malalties, algunes d'elles, ja venen soles, no cal cridar-las. Ah! i el fotut no és morir-te, que si va ràpid... el fotut de veritat ès la calitat de vida que et queda a tú i a qui et rodeja i t'estima. Als que fumeu feu un esforç i DEIXEU de fer-ho abans de que sigui tan tard com al meu amic Salva.
Pollancre - 30/01/2008 19:55
Portem una temporadeta que les històries són d'allò més optimistes.
Això no treu que aquesta sigui un avís per a navegants.

Filtre
Deixa la teva història