• Enric J.S. - Eixample - Plaça dels Països Catalans - Dijous, 7 de febrer de 2008



Més d'un cop m'he expresat a favor de la llibertat d'expresió i de pensament per a tothom dins d'unes regles,no escrites,d'educació i respecte. Avui m'he topat amb un escrit d'estil "grafiti" que m'ha sorprés i indignat.I no perqué cadascún es pot sentir el que vulgui,no, sino per la forma que ho fa palés.Abans de trobar-me de cara amb l'escrit de la foto, uns metres abans ni havia un altre que deia:"No mos fereu catalans". Doncs molt bé, jo no pretenc imposar idees ni sentiments a ningú, només demano que no vingui ningú de fora a embrutar els nostres monuments i la nostra ciutat amb eslogans ideològics i nacionalistes.Ja en tenim prou amb els eixelebrats propis que indiscriminadament embruten les façanes i monuments de la ciutat.Més respecte!.
Xavi - 08/02/2008 01:17
A mi em semblen ridícules aquestes expressions i més que ràbia o sentir-me indignat em fan riure fins a l´extenuació. Un té que ser prou limitadet cerebralment i tenir poca feina per molestar-se a fer una pintada com aquesta... i a veure... que precisament la plaça de davant de l´estació de Sants (tingui el nom que tingui) és lletja com una mala cosa, així que qualsevol pintada que hi hagi, encara que sigui una bestiesa com la present, encara la fan una mica més atractiva... com a mínim llegeixes ximpleries i et rius una estona.

No cal fer-se mala sang per aixó. De grafittis mal fets, pintades estúpides i del mal gust i coses per l´estil la ciutat n´és plena i desde fa ja décades, no és una novetat.

Enric: la gent que escriu coses com aquestes l´únic que busquen es que algú, com tu en aquest cas, es molesti. No val la pena donar-lis réplica. És tan absurd com ficar una noia fent "striptease" davant d´un cec.



Kim - 08/02/2008 09:10
Apreciat Enric, tal com diu en Xavi, no val la pena fer-se mala sang, es una anècdota mes del bestiari que corre per la ciutat, pro que jo estic d'acord amb denunciar com as fet.
Ahir parlant amb un immigrant, que amb dos anys de viure i treballar aquí, ja parla amb català,(es un altre debat)............comentava que la seva pàtria era de on menjava, sense oblidar mai els orígens, dels quals n'estava orgullós.

El ser, que no estigui còmode entre nosaltres, hi ha una solució ven fàcil:

Fes las maletes, i fot el camp, nosaltres estem a casa.
Enric J.S. - 08/02/2008 16:10
Potser no m'he explicat bé, amics Xavi i Kim; quan jo demano més respecte, no és pel que diuen o escriuen, que són lliures de pensar el que vulguin, si no pel com ho fan : embrutant el mobiliari urbà, les façanes i els monuments. I no importa que siguin d'aquí o de fora, segueixen sent uns incívics; en el cas que parlo em toca més el voraviu perqué si tenen ganes de porquejar que se'n vagin a fer-ho a casa seva. Els uns i els altres.
Pel que pensen, no us preocupeu amics, que no faré una pedra al fetge. La veritat, encara que té moltes interpretacions, sempre a tingut una sola direcció.
Kim - 08/02/2008 21:13
Cada vegada hi han mes brètols.
Joan Macià - 12/02/2008 19:39
Desgraciadament, cada vegada hi ha menys catalans entre nosaltres si ho mirem proporcionalment.
A mí aixó de que "es català el que viu i treballa a Catalunya" em sembla una inmensa collonada ! Amb perdó
Enric J.S. - 19/02/2008 23:51
Qui és,aleshores, per a tú català, amic Joan?. Et faig la pregunta sense cap mala intenció, només passa que m'ha sorprès la teva resposta tan contundent en un home tan sensible i format com tú.
Lletraferit - 20/02/2008 09:03
Em faig una pregunta: ¿es pot definir una posta de sol?
Segueixo preguntant: ¿es pot explicar amb quatre ratlles l’immensa visió d’una posta de sol i que aquesta definició serveixi per a tothom en qualsevol lloc del món?
¿Es pot definir ‘exactament’ una posta de sol com aquell qui defineix la temperatura ideal del cos humà, que diuen que és ‘exactament’ de 36,5 graus centígrads?
¿Això vol dir que si en una posta hi ha núvols, la posta no és una posta de sol?
¿Això vol dir que si hom té tant sols 35 o 38 graus de temperatura ja és mort?
Penso que no.

Penso que no es pot definir el ser català amb una fórmula que ho expliqui amb tres o quatre ratlles, i seria tant inútil com provar de definir una posta de sol.
En aquesta mena de coses, el demanar explicacions és, com a mínim, fora de lloc.
Demanar una ‘exacta’ definició d’aquest sentiment demostra no entendre res.

I així ens va, als que som catalans i no ens hem de preguntar cada dia ¿què som?
Enric J.S. - 20/02/2008 09:42
Perdona Lletraferit, a aquests enterro no hi eras convidat.
En primer lloc a qui li demano que és el que ell estima, crec que amb correcció i ja que ell empra l'expressió "immensa collonada",és al altra Joan.
Evidenment que definir el que cada un sent és personal i intransferible i per aixó pregunto:qué és per tú?.Segurament cadascún de nosaltres en tenim una altra de visió, depenent de l'educació, dels orígens familiars i de la propia personalitat.
Per acabar no considero encertada la teva expresió "fora de lloc". Crec que preguntar no és ofendre.
Sense més consideracions, que les podría expresar,molta salut. I cuidat la temperatura que em sembla que la tens alta.
Lletraferit - 20/02/2008 12:06
Sense cap mala intenció i sense estar-ne convidat, he provat de fer un exercici de reflexió davant d'una pregunta ben dificil de respondre, trobada en un foro obert, on cadascú, segons el seu propi criteri, pot expresar el seu paré.

De la mateixa manera que la llibertat és aquella cosa que qui te la dona, 'no te la dona', i que preguntar no és ofendre, i que qui perd els orígens per l'identitat, i que amb correcció i bones maneres s'arriba lluny, m'ha sorprés la teva immediata resposta tan correcte, però potser gens meditada, on trobes que no és encertada la meva expressió 'fora de lloc' quan es parla d'aquesta mena de coses.

Com a minim, no guixo eslógans per les parets, i dono la cara, no com aquells matussers de la JJGAV que embruten la nostra ciutat i a qui no podries respondre mai el que m'has respost a mi.
Kim - 20/02/2008 12:31
Nois!!,Nois!!.

Esteu susceptibles, serà el plugim i humitat que tenim?.

Pro sincerament, vaig trobar desaforat el post d'en Joan, no hi vaig entrar per no encendre el foc.

Per mi ser català, es la persona que treballa, viu i estima la nostre terra, independentment dels seus orígens.Si no mes sou els purs, per ser descendent sempre de catalans, per mi sou uns, nazis i fachendes. Salut.
Lletraferit - 20/02/2008 12:53
Així està bé.
Una resposta cordial, renyant una mica, amb sinceritat, definint bé la catalanitat i acabant donant -una mica- pel sac...
Aquest to que fas servir potser agradarà més, Kim.
Kim - 20/02/2008 13:31
D'arres.
Enric J:S. - 20/02/2008 16:39
Em sembla que tots plegats necessitem prendre un cafetonet ben calentet "tout ensemble".Hi ha temes que es poden parlar millor, que no discutir,mirant-se als ulls.No creieu?.
Joan Macià - 20/02/2008 17:22
Crec que haig de contestar. No va ser un moment molt apropiat el que vaig emprar per a posar el meu post. Potser em vaig excedir en dir en que vaig dir i per tant demanaré disculpes a quí s'hagi sentit ofès.
Tot i així, insistiré ampliant el que jo considero un català/na de veritat.
A mi m'admira sentir parlar un nigerià, un pakistanés ó qualsevol inmigrant en esforçat català.
Crec tantmateix que es català el ha fet arrels aquí i que estima Catalunya tot i no haven-hi nascut.
Àra vé la diferencia: No puc considerar català a qui havent estat admés, integrat, i apreciat per nosaltres els catalans, no es digna ni tan sols iniciar l'esforç de parlar el català i es dona de menys de ser-hi encara que tot el que és i té li hagi ó li estigui donant Catalunya.

Posaré un exemple per que ningú no es perdi: Dirieu català al Excelentísimo señor Don Manuel Jimenez de Parga? Dirieu català al senyor Luis del Olmo? Diríeu català a tot aquell que li sembla ridícul verbalitzar en català encara que s'hagi passat 100 anys vivint al carrer Muntaner?

Ser català es un títol, un orgull, una lluita permanent contra els que frisen perque la llengua catalana acabi fent-se fonedissa.
Per tant hem de considerar i esmentar com a català el que ho vulgui ser amb tots els "ets i uts", no un català/na a mitges.
Lletraferit - 20/02/2008 18:02
És una manera ben elegant de dir-ho, Joan-Macià.
Enric J.S. - 20/02/2008 20:44
Gràcies,Joan.No crec hagis de demanar disculpes per dir el que honradament penses.M'ha quedat clar el teu posicionament.De totes maneres crec que podríem matisar.Els dos exemples que has ficat em semblan prou escaients, però jo et ficaré el de la meva mare, aragonesa ella, que desde els tretze anys ha viscut a Barcelona, avui en té vuitanta vuit, i ha parlat sempre una mena de dialecte que jo en dic "catañol", ara bé no li toquis Catalunya, et pot fer mal.
Per la meva banda no continuaré amb aquesta mena de disensió, en tot cas em plauría més fer-ho, com he dit abans, al voltant d'un cafetonet.

A on ens ha dut la merda de pintada d'aquests incívics.
Lletraferit - 20/02/2008 22:36
Precisament aquests incívics son, a Catalunya, els que mai no en podrem dir catalans.

No es tracta de parlar de 'pura-sang' catalana ni pamplines d'aquesta mena. El poble català és un grup de gent que s'ha format a partir de mil procedències, de mil cuines, de mil accents. Els especialistes defineixen aquesta mena de pobles amb el terme 'melting pot' o barreja de sangs.

A Barcelona sempre hi ha arribat gent de fora. En èpoques properes, a partir de l'any 1880 hi va arribar una onada de gent de l'interior d'España. I el 1927, i el 1940 van ser anys d'arribada d'immigració interior.

Els darrers anys -des del 1978- han arribat moltes persones de fora d'España, que van tenir fills i que ben aviat es van sentir com gent d'aqui.
Benvinguts siguin.

El tema que jo deploro, és la mena de gent que son fills de gent que va arribar fa cinquanta o seixanta anys, quasi sempre de la pròpia Espanya, que no se senten d'aqui -per molt que diguin- i opinen que 'Cataluña estaria bien para vivir si no fuera por los catalanes'.

La meva nissaga va arribar a Catalunya, al sector de Piera-Sant Sadurní, cap allà el 1490, procedent de Guipúscoa. A l'Ajuntament de La Granada del Penedès i a Salamanca hi tenim un feix de documentació -que no es va cremar en aquells episodis revolucionaris de finals del segle 19 i principis del 20- que en parla i ho acredita.

El meu cognom 'marrugat', en euskera vol dir 'morera' -el 'morus nigra'-l'arbre de les mores i les fulles que mengen els cucs de seda.

Ara bé, respecte de Catalunya com a nació, el sentiment que tinc al pit, ben a la vora del cor, no te'l puc explicar -no en sé, ni en sabria- però el tinc, i m'ajuda a resistir les patacades mentals i físiques dels enzes que s'estimarien més veure'm mort: 'catalán bueno, catalán muerto´ diuen, sempre que es reuneixen amb els seus paisans... aquí, en aquesta ciutat de Barcelona.
Kim - 21/02/2008 09:36
Lletra,ara sí, el sentiment que tenim es el que fa que siguem catalans, sense importa la procedència.
Pro incívics i bretols de catalans també ni han.
No som els millors del mon,(pro casi)hi ha de tot com a tot arreu.
Joan Macià - 21/02/2008 12:59
Hi hà una cosa clara. Déu em guard de tirar-li en cara a la senyora mare aragonesa d'En Enric el seu "catañol". Ella podría fotre-li un cop de bastó a qui parlés malament de Catalunya. I n'hi ha moltes de persones així.
Nosaltres, tot i aquesta polémica que hem tingut, aviat hem fixat posicions, ens hem respectat, hem ampliat l'opinió i aquest, senyors, es el nostre actiu.
Jo em queixo dels que son com JdP, que havent-lo Catalunya dut a la presidéncia del TC, encara tenen la barra de criticar-nos a poc que poden.

Quan als incívics, qué voleu que us digui, la desgràcia es seva. Ningú no els ensalçarà per els seus "logros". Mai no serán ningú.
Kim - 22/02/2008 19:59
Quant JdP vivia a barna era un advocat brillant, pro mes Franquista que el Paquillo.
Enric J.S. - 06/03/2008 22:23
Ara que hi penso(no és pot fer un gran, se li en va la memòria), a aquesta plaça hi celebravan el 12 d'octubre el fatxendas nostàlgics fins que vàrem aconseguir fotra'ls fora. Malauradament no hem aconseguit erradicar-los, ara es reuneixen a Montjuïc, capitanejats per en Sáenz de Ynestrillas.
Com diría un bon andalús:" Esta plaza, mi niño, tiene mal fario".
Lletraferit - 07/03/2008 05:01
Exacte Enric.
El 'respecte' que reclames en el títol d'aquest post, és aquell sentiment que a cada persona li ha de sortir de dins del pit -per educació o per civisme o per convicció- i que no s'hauria d'haver de reclamar.

Si aquella mena de 'respecte' no es produeix, si el que passa és que a la colla de brètols s'els hi demana 'respecte' i a la colla 'allò' no els hi surt de dins del pit, llavors els gestors de la cosa haurien de fer servir l'advertiment, la garrotada seca i la garjola directa.
Si no es fa així, tot seran paraules inútils...

Diu la tradició anglosaxona que "mentre a la Torre de Londres hi visquin corbs al pati, la Corona Anglesa estarà segura"
Podríem dir que "mentre a Catalunya hi visquin personatges als quals s'els hagi de demanar 'respecte', Catalunya mai no podrà ser Catalunya"
Joan Macià - 07/03/2008 07:18
A Madrid hem de respectar un ministre català que diu "chumeneies" "puestu" "pastel" i que confón la General Motors amb la Ford.....creus que ens en sortirem???
Lletraferit - 07/03/2008 07:26
Hi ha hagut ex-Alcaldes de Barcelona que, si haguessin estat còmics del Paral·lel, haurien fet un bon paper: en Pich i Pont, en Clos i fins i tot, el noi que patim ara...
Kim - 07/03/2008 21:26
Es veritat Enric, potser la varen escollir per ser la primera plaça de les anomenades "dura's" fetes per l'ajuntament.
Es freda, ni un arbre, tot pedra, no convida ni a seure. ni a res de profit.
Joan Macià - 27/03/2008 19:31
Bona aquesta de "...ni a rés de profit", Kim !!
Enric J.S. - 17/05/2008 11:37
Ja no hi és.

Filtre
Deixa la teva història