• Peyotex - Sants-Montjuïc - olzinelles - Dissabte, 23 de febrer de 2008

Amor a la ciutat on vaig neixer, concretament a l'esquerra de l'eixample (C/.Viladomat entre Paris i Londres). Amor al meu primer pis de lloguer al c/.Olzinelles, al costat de l'antiga Pça. de Màlaga... Quin barri amb tanta personalitat, quantes activitats alternatives... nits d'estiu al cinema a la fresca de les cotxeres.... Enyorança i molta ràbia, visquent molt lluny (comarca d'Osona) d'aquesta ciutat per culpa de l'especulació inmobiliaria... quin èxode de jovent que fuig d'aquesta bogeria capitalista... I sempre un somni: algun dia tornaré!
Nuri - 25/02/2008 21:36
Hola,
jo tambe soc una exilada de Barcelona, en aquest cas totalment voluntaria, degut a les meves reticencies al ciment i el meu amor per tenir prop els Pirineus. Vaig marxar escaldada de Barcelona, tantes presses i tanta mala llet,prometent-me nomes de baixar de tant en tant a veure els amics.

Pero el temps ha suavitzat les coses, i vaig començar a veure-la amb uns altres ulls, doncs no deixa de ser la ciutat on vaig viure la meva infantesa i part de la joventut. Fins i tot em ric quan baixo, agafo el metro com si fos el primer cop, em fa gracia atravessar aquestes avingudes tan amples... sembla una ximpleria pero em passa, em quedo bocabadada de veure tot aixo. Aixo si, sempre sabent que l'endema me'n torno cap a casa. No hi podria tornar a viure, aixo ho tinc clar, massa ciment, massa especulacio i massa poca humanitat (parlo en general de quan vas pel carrer, no de la gent!.. ah, i massa zones verdes i massa multes, que l'unic que fan es que se't treguin les ganes de baixar.

Entenc la teva rabia si vas marxar contra la teva voluntat. Pero creu-me, aixo de que el temps en arribar al curro nomes depengui de si vols anar a 80 o 120 per la carretera, no te preu!
Enric J.S. - 25/02/2008 22:57
Peyotex, no has estat el primer ni seràs,malauradament, el darrer que per la mala política del sól i l'especulació en l'habitatge has tingut de fugir de Barcelona.
Jo també vaig nèixer a L'esquerra de l'Eixample (Urgell-Aragó) i hi vaig viure fins que em vaig casar(1973); com tú vaig anar a viure a Sants, més concretament a La Bordeta, i avui,trenta cinc anys després,puc dir-te que el que dius d'aquest barri és cert. No hem parat, ni pararem, per aconseguir unes polítiques d'habitatge que facin que els nostres fills-es
tinguin d'emigrar i que els que ho han fet puguin tenir la possibilitat de tornar.
Comprenc perfectament a la Nuri,però no és pot deixar de lluitar per la nostra ciutat per molts defectes i mals gestors que tingui.
A tots dos confio tornar tenir-os,més aviat que tard, de conciutadans. Una abraçada.
Joan Macià - 02/03/2008 18:09
Hola Peyotex,
Jo (dels 53 que tinc)he viscut 10 anys fora de Barcelona, al Vallès.

He gaudit del silenci, de sortir al carrer i ja ser fora, del sol al matí de poder viure i treballar a pocs metres de distància.

Tot i això soc barceloní, com els meus pares i la meva familia actual. Tots els meus fills varen neixer a la Clínica del Pilar al carrer Madrazo i els vàrem veure creixer a Rep. Argentina /Claudi Sabadell.

Àra baixo a Barcelona per feina ó per veure als meus pares. Em trobo una mica desplaçat però no incomode.
Les motos passen a centímetres del meu cotxe que semblen essers d'un altre planeta. D'aparcar, ha de ser tenir molta sort.
A vegades quan entro al parking i trobo lloc a la primera planta em dic: Quina sort! quína sort de qué....?

Barcelona no ha tingut bons gestors des de Cerdà. No puc recordar un alcalde que m'agradés i això fà bo a Maragall.

No obstant tot això els records, els bons moments, caminar per la nostra gran ciutat no té preu. Em sento important quan ho faig, quan baixo amb la familia encara que sigui al cinema ó a prendre un entrepà.

M'agrada Barcelona i tinc la il.lusió de tornar-hi algún día.

Filtre
Deixa la teva història