• Enric J.S. - Ciutat Vella - Carrer Verdaguer i Callís - Dilluns, 25 de febrer de 2008



N'estic fart de passar per aquest carrer, que va de Sant Pere més Baix a Sant Pere més Alt, i fins fa unes setmanes no m'havia adonat que el nom anterior,Pere Lastortras, havia desaparegut i ara es diu Verdaguer i Callís. Sento curiositat per saber la raó del canvi. Pere Lastortras,serraller d'ofici, està considerat un dels patriotes-màrtirs de la Guerra de l'Independència (1808-1914) executat el 26 de juny de 1809 per tocar a rebel-lió, junt al fuster Ramón Màs i l'esparter Julià Portet, fent sonar la campana "Tomasa" de la Catedral durant l'execució dels altres patriotes- màrtirs: Dr.Joaquim Pou, Pare Joan Gallifa, sots-tinent Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Masana. Tots han conservat els seus noms a diferents carrers de Barcelona, excepte en Pere Lastortras. Perquè?. Res tinc en contra de Narcís Verdaguer i Callís, advocat,poeta i polític fundador del Centre Escolar Catalanista junt amb Cambó i Prat de la Riva.
Anònim - 28/02/2008 20:30
Pues a mí eso que desaparezcan calles de patriotas catalanes me parece bien.
Enric J.S. - 28/02/2008 21:23
Noi, jo demanava informació i veig que tu ets un ignorant.
No està feta la mel per la boca d'un ase. Definitivament t'has equivocat de pàgina web.
Apa, bon vent i barca nova.
Joan Macià - 29/02/2008 00:04
Fíjate bien, principe de las tinieblas: Poli, Enric, Joan Macià..... todos y cada uno tenemos nombre y lo ponemos por delante.

Tú que te escondes como un cobarde, ten la decencia de discrepar a la vista del público, como hacen todas las personas que, como los patriotas catalanes, saben oponerse a quienes agreden su patria, incluso dando su vida por ella.
Qué lejos estás tu de tan alto honor!
Lletraferit - 29/02/2008 06:50
“Les paraules amb què un vencedor ofèn a un vençut, sempre son intercanviables” es va dir arran del final de la 2ª guerra mundial.

A casa nostra, els tribunals franquistes anticatalans van acusar a molts patriotes amb el càrrec de ‘facciosos’, quan en realitat els facciosos havien estat ells.

Aquells franquistes poca-pena també deien que ‘los catalanes’ som ‘tozudos’ ‘resentidos’ i ‘irredentos’. Com podeu veure en aquesta intervenció del pobre ‘anònim’, els re-tossuts, els re-sentits i els ‘irredentos’, son ells.

Sempre son ells.
Joan Macià - 29/02/2008 07:30
Si, Lletra, i en aquella época, sobre el 59 hi havíen "especimens" com un tal De Galinsoga que và dir que erem una M---....a nosaltres...que erem els que li compravem el diari!!!!
Hi pot haver persona més imbécil?
Lletraferit - 29/02/2008 08:08
Es veu que ho va dir mentre escoltava missa, en veure que el capellà començava l'homilia emprant la llengua catalana.
En Galinsoga era un ruc que feia veure que dirigia 'La Vanguardia'.
Lletraferit - 29/02/2008 08:39
L'Enric deu estar mosca en veure que no parlem del pobre Lastortras, que és considerat un heroï barcelonès per la seva resistència a l'invassor francès.
Va morir afussellat per defensar l'independència de la nostra ciutat i del nostre país, davant de la trepa napoleónica.

Algun 'personajillo' de l'Ajuntament de Barcelona -tant o més ruc que en Galinsoga i l'anònim' de més amunt- va signar el paper perquè el rètol del carrer dedicat a l'heroï fos canviat pel nom d'un altre personatge, segurament amb mèrits, però que no deu de tenir tant de pes intrinsec com el del pobre Pere Lastortras.

Quan passen coses així, és quan més m'agrada parlar de persones amb noms i cognoms, i posar al seu lloc als 'anònims'.
Kim - 29/02/2008 09:36
Li doneu massa importància a un covard.
guillem - 29/02/2008 10:01
En Verdaguer i Callis va ser un politic catalaniste i la seva biografia es pot veure http://cultura.gencat.net/anc/FitxaFons.asp?CodiFons=152&Codi_Arxiu=1

Jo això del canvi de nom dels carrers no ho entés mai doncs es continua mantenint el nom de Carrer del Duc de la Victoria (General Espartero), quan aquest individu va ser el que amb tota la seva mala uva va bombardeijar la ciutat de Barcelona desde Montjuic el que vulgui saber mes d'aquests "Hechos Gloriosos" ho pot veura en aquesta web: http://www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/crespi63.htm

Salutacions a tots
Joan Macià - 29/02/2008 11:31
En temps de la guerra a Les Franqueses, mig amagat entre les peces de cotó, el vinater senyor Altimiras, armat d'una escopeta "paral.lela", defensà desinteressadament la nostra fábrica de Lencería Casa Macià.
En una entrevista per a una revista local jo ho vaig explicar i el periodista donà per suposat que el dit senyor ens defensava de l'expoliació dels "rojos".
En llegir-lo, el meu pare, arrufant el nas em digué: Escolta Joan M. , hauríes de dir-los a aquests nois de la revista que no era dels milicians que necessitavem defensa.....era dels nacionals... que ens ho volíen fotre tot!!
Lletraferit - 29/02/2008 23:23
Quan jo feia la mili, el Capità General de la 4ª Regió Militar era un profesional amb cognom 'Espartero', que era Duque de la Victoria.

Actualment, el Duque de la Victoria és el profesional responsable del museu del Castell de Montjuïc, de cognom també 'Espartero'.

Poca broma.
Enric J.S. - 02/03/2008 14:31
Algú em podria dir si l'història que s'explica als mosaics del mural de la plaça Garriga i Bachs(carrer del Bisbe)té res a veure?. Jo crec que si.
Lletraferit - 02/03/2008 15:15
És la mateixa història, Enric.

La plaça dels Màrtirs o Heròis de Barcelona, abans era una finca que l'ex-Alcalde en Garriga Bachs va donar a la ciutat per a fer-hi la plaça i erigir el monument als 5 personatges que tu esmentes al principi d'aquest post.

Els altres tres herois, en Más, en Portet i en Lastortras, tenien carrers dedicats que poc a poc hem anat oblidant.
Jaume - 01/04/2008 13:48
Estic fent un recull fotogràfic de plaques de carrer. Sabeu que n'hi ha que només hi possa carrer, plaça o avinguda de... però algunes hi afegeix dades com la data del fet, o les dates de neixament i mort del personatge i el seu ofici, etc. Aquestes són les que m'interesa. Aquesta de Verdaguer i Callís és una de les més de 70 plaques que tinc fotografiades, i sabia que abans es deia Pere Lastortas.
Enric J.S. - 01/04/2008 14:25
Jaume,tinc una teoría no confirmada però que crec que et podrà servir; em sembla que les plaques que tú dius són sempre a l'inici dels carrers (si més no als de no gaire llargada). Si ho comproves i és cert m'agradaría ho diguèssis.
Ció. Rigau - 01/04/2008 16:40
Hola gent,
veig que ja hi tornem a ser. Deixeu aquest anónim que s'ho faci sol. Ni li doneu corda i torneu l'assumpte del nom dels carrers que dóna molt de si i és molt més interessant.
tontaino - 17/06/2008 14:04

Hola,    copio literalment la nota 101 (pag 1005) del tom 2 d' Històries i llegendes de Barcelona" del J. amades: "el 1919 canvià el nom de Montjuïc de Sant Pere per Verdaguer i Callís. Vuit anys més tard passà a dir-se Pere Lastortras, el 1930 tornà a ser Verdaguer i Callís fins el 1940, que retornà Lastortras. El 1979 passà novament a dir-se Verdaguer i Callís"

Aquest Verdaguer a més de ser cosí del mossen cinto, era el marit de la Francesca Bonmaison qui creà la biblioteca de la dona per a alfabetitzar.les

salut

 

Enric J.S. - 19/06/2008 21:37

Moltes gràcies Tontaino per l'informació, efectivament a l'apartat notes del llibre d'en Joan Amades està tal com tu dius.

Encara em sembla més inversemblant aquesta manera de treure i ficar noms de carrers sense cap criteri aparent. Hi deu d'haver algú que té molt poca feina.

Josep B - 05/08/2008 22:32

 Hola.

Potser aquesta nota sigui com llençar una ampolla al mar, pel retard amb que m’hi poso, però és que us acabo de “trobar”.Enric J. S., si t’interessa l’historia aquesta de les rajoles de la plaça Garriga Bachs, et recomano llegeixis l’opuscle “Una conspiració barcelonina el 1909”, d’ Antoni Closas,dins la col·lecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau.És col·lecció de llibrets molt petits, però molt interessants que, segur, has vist en algunes llibreries o en les paradetes per Sant Jordi. Pel que fa als canvis de nom dels carrers, des de no fa pas massa temps un es pot comunicar, via mail, amb les persones que s’encarreguen d’aquesta feina, a http://www.bcn.es/nomenclator .Son de l’ajuntament, però contesten i tot... Els vaig fer uns petits comentaris pel que fa a un parell de carrers i... ¡¡¡ EM VAN FER CAS...!!!Podeu provar a demanar-los-hi el perquè de tants canvis.
Lletraferit - 05/08/2008 23:12

Hola Josep B., si és tal com dius, segur que és un cas meravellós.

Benvingut a BdBarna!

miquel - 19/08/2008 08:37

M'ha fet gràcia tornar a recordar aquest carreró on fins i tot havia jugat a futbol.

Quan jo era petit, entre que tot era en castellà i la similitut amb la resta del barri, créiem que el nom del carrer era San Pedro de las tortas.

Pel que fa a quin nom mereix el carrer no em puc definir ja que vull pensar que totes dues persones van lluitar pels seus ideals i pel que ells creien que era el bé comú però espero que algun dia fem un revisió seriosa de la guerra del 1808 i ens centrem en els fets i les conseqüències que van deixar en la Espanya posterior i no en la retòrica grandiloqüent.

Lletraferit - 19/08/2008 14:07

No deu de ser un tema de mèrits, com de la proximitat física d’uns i altres.

Quan van nomenar el carrer d’En Pere Lastortras, segur que encara vivien persones contemporànies seves.

Quan aquests testimonis ciutadans han anat morint, la memòria queda amagada sota unes carpetes de la Casa Gran.

Llavors, els fans d’En Verdaguer i Callís fan una mica de palanca i la seva carpeta passa a la ‘pool position’.

Ara el carrer es diu així.

Hi ha carrers que pateixen aquesta cosa del canvi de noms, més uns que altres.

D’aquí a cinquanta anys potser li posaran un altre nom.

Enric J.S. - 19/08/2008 23:01
Independenment de l'oportú o desencertat dels canvis de noms als carrers hi ha una qüestió que m'intriga i m'agradaría que algú em fes cinc céntims: Suposant que algú tingui una propietat escripturada i registrada a la càmara de la propietat (sigui pis o local), com queda reflectat el canvi de nom en la seva escriptura?.
Lletraferit - 19/08/2008 23:38

No hi ha automatisme.

 

Cal que cadascú -a mesura que ho va descobrint o ho ha de menester o li ho demana el Notari- vagi al Registre de la Propietat, demani documentadament el canvi i pagui -sempre cal pagar- els diners corresponents.

 

Sempre cal que pagui el ciutadà... 

Enric J.S. - 20/08/2008 00:30

Això darrer que dius és el que em temía.

També reben els que els hi consta com partió. Visca la gresca.

Vicenç - 20/08/2008 08:59

Enric, Lletraferit: M'heu fet adonar-me de què tinc les escriptures d'un apartament situat a un lloc del planeta que en l'actualitat no existeix i, de que a més, hauré de pagar perquè aquest lloc torni a existir. Gràcies a tots dos per treure'm de la meva feliç ignorància :D

Lletraferit - 20/08/2008 09:03
Dit així "un lloc del planeta" sembla que sigui en una illa volcànica en mig de l'oceà. 
Vicenç - 20/08/2008 09:21

Està a prop de la Plaça Lesseps que, amb les seves obres, és molt similar a una illa volcànica.

Lletraferit - 20/08/2008 10:07

En Lesseps va tardar uns deu anys en començar i acabar l'obra del Canal de Suez.

 

A la seva plaça de Barcelona, les obres fa més de 42 anys que hi tenen una presència intermitent.

(Deu ser cosa dels fantasmes del cine Roxy)

Vicenç - 20/08/2008 10:59

És que les obres de la Plaça Lesseps, més que tenir com a referència l'èxit del Canal de Suez, semblen estar sota la maledicció del Canal de Panamà, on el pobre Ferdinand Lesseps amb prou feines es va salvar d'anar a la presó.

Cosas das meigas, rapaz...

JosepB - 20/08/2008 18:15

Benvolgut Enric J.S.

Com ja deveu saber, precisament aquest registres, els de la propietat, així com els parroquials, els episcopals, els dels cementiris, els notarials, etc, es a dir, tots el que tenen a veure amb qüestions personals (naixements, defuncions), religioses (bateigs, casaments) i econòmiques (herències, compres, vendes), son els que permeten als historiadors anar reconstruint la història dels ciutadans i del país.

Anant allà, al registre de la propietat, a demanar (i pagar, això per descomptat, encara que sigui molt poc), és com es pot saber, per exemple, d’una manera segura els noms que ha tingut un carrer determinat.

És un dels mètodes formals i correctes, no pas amb dites, goigs, llegendes o tradicions, que poden ser molt simpàtiques però molt “distorsionadors”, això si no totalment fantasioses.

No sé per que hi ha tanta tendència a buscar qüestions llegendàries, mítiques i fabuloses quan tantes vegades la realitat documentada ens deixa esparverats com per caure de cul (o plorar, o petarnos de riure, segons com ens agafi).

Algun dia en podríem explicar alguna.

Lletraferit - 20/08/2008 20:13

Es documenta tot alló que 'primer' es decideix en alguna assemblea de tres o quatre manaires, ajudats per alguna pressió més o menys personal.

Anar a veure com es deia un carrer al registre -tal com tu dius- és un acte de documentació fiable.

 

Però els carrers no es bategen al Registre de la Propietat ni a l'oficina del Cadastre.

 

Les motivacions per posar nom a un carrer venen de llocs més amagats.

Enric J.S. - 20/08/2008 22:47
Estic d'acord en part amb el que diu en JosepB, però dubto molt que el modificar qualsevol escriptura costi "molt poc". Potser si es vol saber quin nom tenía tal o tal altre carrer, si un local o pis té embargaments, hipoteques o càrregues o qualsevol altre infoemació secundària si que pot sortir baratet, però modificar escriptures, amics, no sé per qué em sembla que això ja són figues d'un altre paner.
Josep B - 20/08/2008 23:37

Bon vespre.

Em sembla que estem que estem d’acord, Enric J.S., i Lletraferit.

El curiós (curiós per a mi, es clar), és que mirant la pàgina aquella de l’ajuntament que vaig dir, ens diu que el nom del carrer (de Verdaguer i Callis), fou aprovat el dia 20 de desembre de 1979.

Han deixat passar una mica de temps, eh?

Lletraferit - 21/08/2008 00:40

És alló que dic de les carpetes amuntegades damunt d'una taula plena de paperassa.

Coses que s'han aprovat, tarden mesos i anys en ser aplicades, perquè el personatge que les ha de fer rutllar ha anat a la tele a dir que treballa molt.

 

El corolari de tot el què passa en una seu municipal -aquí y en Lima- és que 'la cosa no té arreglo', manin els qui manin.

Kim - 24/08/2008 14:40

Hei !!

Els vots, si que tenen importància.

Com a prova, la ultima de Iniciativa els Verds.

Una LLEI, que no compleix el Govern Central a la data tope prevista, en aconseguit tres mesos de prorroga.

A canvi de.................?

Fastigós. 

Enric J.S. - 03/03/2009 20:51

Avui El Periódico porta un petit escrit on parla d'aquest i altres personatges. En referència a Narcís Verdaguer i Callís a part de corrobar algunes de les dades exposades en comentaris anteriors dóna a conèixer un dels costat foscos del mateix : el seu paper d'advocat acusador en el judici de Francesc Ferrer i Guardia, creador de l'Escola Moderna, on va ser comdenat i fusellat.

El mateix reportatge explica un altre canvi de nom, en aquest cas d'una plaça, fet pel règim franquista : el de plaça Ferrer i Guardia per plaça del Bisbe Urquinaona.

Curt però interessant escrit. Explica més relacions com que Mossén Jacint Verdaguer va ser el sacerdot de  capçalera de Antonio Lòpez, Marqués de Comillas; o que en Mateu Morral, l'anarquista que va atentar contra Alfons XIII el día del seu casament, havía estat bibliotecari de l'Escola Moderna.

jam - 02/01/2010 11:24

Encara que sigui molt temps despres, he descubert aquesta interessant página. Faig recerca de personatges que tenen dedicatoria a Barcelona (tinc molta informació, per si puc ajudar algú). Del monument als herois de la guerra del francés, apart de la syupressió del carrer a Lastortras (lamentable), fa molt que intento saber qui és cada cual de les 5 figures del monument, és a did: quí es Gallifa i quí el Dr.Pou, qui és Massana i quí Aulet, ja que el subtinent Navarro está clar per la seva indumentária. Algú té dades fiables al respecte? Grácies / JAM

 


Filtre
Deixa la teva història