Hola,    copio literalment la nota 101 (pag 1005) del tom 2 d' Històries i llegendes de Barcelona" del J. amades: "el 1919 canvià el nom de Montjuïc de Sant Pere per Verdaguer i Callís. Vuit anys més tard passà a dir-se Pere Lastortras, el 1930 tornà a ser Verdaguer i Callís fins el 1940, que retornà Lastortras. El 1979 passà novament a dir-se Verdaguer i Callís"

Aquest Verdaguer a més de ser cosí del mossen cinto, era el marit de la Francesca Bonmaison qui creà la biblioteca de la dona per a alfabetitzar.les

salut

Moltes gràcies Tontaino per l'informació, efectivament a l'apartat notes del llibre d'en Joan Amades està tal com tu dius.

Encara em sembla més inversemblant aquesta manera de treure i ficar noms de carrers sense cap criteri aparent. Hi deu d'haver algú que té molt poca feina.

 Hola.

Hola Josep B., si és tal com dius, segur que és un cas meravellós.

Benvingut a BdBarna!

M'ha fet gràcia tornar a recordar aquest carreró on fins i tot havia jugat a futbol.

Quan jo era petit, entre que tot era en castellà i la similitut amb la resta del barri, créiem que el nom del carrer era San Pedro de las tortas.

Pel que fa a quin nom mereix el carrer no em puc definir ja que vull pensar que totes dues persones van lluitar pels seus ideals i pel que ells creien que era el bé comú però espero que algun dia fem un revisió seriosa de la guerra del 1808 i ens centrem en els fets i les conseqüències que van deixar en la Espanya posterior i no en la retòrica grandiloqüent.

No deu de ser un tema de mèrits, com de la proximitat física d’uns i altres.

Quan van nomenar el carrer d’En Pere Lastortras, segur que encara vivien persones contemporànies seves.

Quan aquests testimonis ciutadans han anat morint, la memòria queda amagada sota unes carpetes de la Casa Gran.

Llavors, els fans d’En Verdaguer i Callís fan una mica de palanca i la seva carpeta passa a la ‘pool position’.

Ara el carrer es diu així.

Hi ha carrers que pateixen aquesta cosa del canvi de noms, més uns que altres.

D’aquí a cinquanta anys potser li posaran un altre nom.

No hi ha automatisme.

Cal que cadascú -a mesura que ho va descobrint o ho ha de menester o li ho demana el Notari- vagi al Registre de la Propietat, demani documentadament el canvi i pagui -sempre cal pagar- els diners corresponents.

Sempre cal que pagui el ciutadà... 

Això darrer que dius és el que em temía.

També reben els que els hi consta com partió. Visca la gresca.

Enric, Lletraferit: M'heu fet adonar-me de què tinc les escriptures d'un apartament situat a un lloc del planeta que en l'actualitat no existeix i, de que a més, hauré de pagar perquè aquest lloc torni a existir. Gràcies a tots dos per treure'm de la meva feliç ignorància :D

Està a prop de la Plaça Lesseps que, amb les seves obres, és molt similar a una illa volcànica.

En Lesseps va tardar uns deu anys en començar i acabar l'obra del Canal de Suez.

A la seva plaça de Barcelona, les obres fa més de 42 anys que hi tenen una presència intermitent.

(Deu ser cosa dels fantasmes del cine Roxy)

És que les obres de la Plaça Lesseps, més que tenir com a referència l'èxit del Canal de Suez, semblen estar sota la maledicció del Canal de Panamà, on el pobre Ferdinand Lesseps amb prou feines es va salvar d'anar a la presó.

Cosas das meigas, rapaz...

Benvolgut Enric J.S.

Com ja deveu saber, precisament aquest registres, els de la propietat, així com els parroquials, els episcopals, els dels cementiris, els notarials, etc, es a dir, tots el que tenen a veure amb qüestions personals (naixements, defuncions), religioses (bateigs, casaments) i econòmiques (herències, compres, vendes), son els que permeten als historiadors anar reconstruint la història dels ciutadans i del país.

Anant allà, al registre de la propietat, a demanar (i pagar, això per descomptat, encara que sigui molt poc), és com es pot saber, per exemple, d’una manera segura els noms que ha tingut un carrer determinat.

És un dels mètodes formals i correctes, no pas amb dites, goigs, llegendes o tradicions, que poden ser molt simpàtiques però molt “distorsionadors”, això si no totalment fantasioses.

No sé per que hi ha tanta tendència a buscar qüestions llegendàries, mítiques i fabuloses quan tantes vegades la realitat documentada ens deixa esparverats com per caure de cul (o plorar, o petarnos de riure, segons com ens agafi).

Algun dia en podríem explicar alguna.

Es documenta tot alló que 'primer' es decideix en alguna assemblea de tres o quatre manaires, ajudats per alguna pressió més o menys personal.

Anar a veure com es deia un carrer al registre -tal com tu dius- és un acte de documentació fiable.

Però els carrers no es bategen al Registre de la Propietat ni a l'oficina del Cadastre.

Les motivacions per posar nom a un carrer venen de llocs més amagats.

Bon vespre.

Em sembla que estem que estem d’acord, Enric J.S., i Lletraferit.

El curiós (curiós per a mi, es clar), és que mirant la pàgina aquella de l’ajuntament que vaig dir, ens diu que el nom del carrer (de Verdaguer i Callis), fou aprovat el dia 20 de desembre de 1979.

Han deixat passar una mica de temps, eh?

És alló que dic de les carpetes amuntegades damunt d'una taula plena de paperassa.

Coses que s'han aprovat, tarden mesos i anys en ser aplicades, perquè el personatge que les ha de fer rutllar ha anat a la tele a dir que treballa molt.

El corolari de tot el què passa en una seu municipal -aquí y en Lima- és que 'la cosa no té arreglo', manin els qui manin.

Hei !!

Els vots, si que tenen importància.

Com a prova, la ultima de Iniciativa els Verds.

Una LLEI, que no compleix el Govern Central a la data tope prevista, en aconseguit tres mesos de prorroga.

A canvi de.................?

Fastigós. 

Avui El Periódico porta un petit escrit on parla d'aquest i altres personatges. En referència a Narcís Verdaguer i Callís a part de corrobar algunes de les dades exposades en comentaris anteriors dóna a conèixer un dels costat foscos del mateix : el seu paper d'advocat acusador en el judici de Francesc Ferrer i Guardia, creador de l'Escola Moderna, on va ser comdenat i fusellat.

El mateix reportatge explica un altre canvi de nom, en aquest cas d'una plaça, fet pel règim franquista : el de plaça Ferrer i Guardia per plaça del Bisbe Urquinaona.

Curt però interessant escrit. Explica més relacions com que Mossén Jacint Verdaguer va ser el sacerdot de  capçalera de Antonio Lòpez, Marqués de Comillas; o que en Mateu Morral, l'anarquista que va atentar contra Alfons XIII el día del seu casament, havía estat bibliotecari de l'Escola Moderna.

Encara que sigui molt temps despres, he descubert aquesta interessant página. Faig recerca de personatges que tenen dedicatoria a Barcelona (tinc molta informació, per si puc ajudar algú). Del monument als herois de la guerra del francés, apart de la syupressió del carrer a Lastortras (lamentable), fa molt que intento saber qui és cada cual de les 5 figures del monument, és a did: quí es Gallifa i quí el Dr.Pou, qui és Massana i quí Aulet, ja que el subtinent Navarro está clar per la seva indumentária. Algú té dades fiables al respecte? Grácies / JAM