Enric J.S. - 28/02/2008 22:59
Dedueixo amb una certa enveja que ets molt més jove que jo. La Nintendo és la pista.
Mira el barallar-se a pedrades, tot i ser una salvatjada, no és una pràctica estranya, es fa desde que el home és home.
David va vèncer a Goliat, diuen, amb un cop de pedra a la front llençada amb una fona; a l'edad mitjana per atacar castells empravan catapultes que llençavan grans pedrots; encara avui podem veure, nens o no, com els palestins apedreguen tancs israelis...
Malauradament encara hi ha alguns païssos que apliquen la pena de mort que ho fan per lapidació(el que estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra és el que vadir Jesucrist als qui volían lapidar a Mª Magdalena).
Jo he estat nen de carrer pel que tú molt bé dius: fa cinquanta anys hi havia lloc per fer-ho, poc trànsit de cotxes, i encara menys joguines i distraccions (ràdio o televisió) que ens mantinguèssin reclosos a casa. Fer els deures de l'escola i apa, cap al carrer.
A altres opinions d'altres històries ja se'n esmentat jocs de carrer com el cavall fort, la xerranca, el vèlit, etc...però el cert és que alguna vegada les discusions o els desencontres acabavan a cops de pedra.Poques per sort.
Algú dels bdebarnautes més granadets recordaran el "tirachinas" artesà fet amb una branca d'arbre amb forma de Y unides la part superior amb una goma que hi tenia un troç de cuir on es ficava la pedra per llançar-la.
Per acabar, felicitar-te per la història. Sempre és bo tenir nous coneixements. Salutacions, Dani.
Kim - 29/02/2008 23:37
En el meu barri, també utilitzarem pistoles de fusta que tiraven ganxets metal-ics, extrets de les cortines que tenien a la entrada de les botigues, perquè no entressin les mosques.
El primer repta era birla una tira de ganxets de alguna cortina.
Ció. R - 29/02/2008 23:53
Un molt bon amic té un d'aquest estris per tirar pedres - un "mandró" - que va fer fa uns quants anys per als seus fills, per ensenyar-los que no calen escopetes per foragitar intrussos. N'és un vertader expert, en allunyar les gavines que s'apropen al seu vaixell de vela a l'hora del dinar!