• Pere Castaño - Ciutat Vella - Església del Pi - Diumenge, 23 de març de 2008



El dia d’avui, 23 de març, la litúrgia catòlica el dedica a sant Josep Oriol, aquesta diada difícilment afectarà gaire gent, ja que la immensa majoria de Joseps que poblen aquesta terra celebren la seva onomàstica el 19 de març, ja que van ser batejats amb aquest nom en memòria del pare putatiu d’un messies que es coneix com Jesús de Natzaret. Els textos evangèlics ens fan conèixer a bastament els prodigis que –suposadament- va obrar el tal Jesús, a fi de mostrar la seva essència divina, que li conferia una capacitat única per a trastocar totes les lleis físiques; a mi aquesta facultat sempre m’ha produït l’efecte contrari, considero que és una profunda injustícia atorgar favors tan extraordinaris, com curar l’incurable i ressuscitar difunts, morts en virtut d’una lògica inapel·lable, que regeix la biologia dels éssers vius. Aquests “miracles” eren administrats pel dit Jesús fent gala d’una inconseqüència palmària, senzillament per raó de proximitat o influències, atenent una petició de familiars o –més banal encara- per estalviar inconvenients d’una mal planificada intendència. És notori els cas que relaten Marc, Lluc i Mateu de la multitud de seguidors a Galilea, on va donar-los de menjar multiplicant de manera quasi infinita cinc pans i dos tristos peixos, i ningú ignora com s’ha presentat la generació espontània de vi bo, a les bodes de Canà (Joan 2,1), on davant de la imprevisió –o el consum exagerat per part dels convidats- que hauria exhaurit el vi de taula, Jesús no tindria cap inconvenient a trastocar l’aigua en el vi que els mancava... Fins aquí bé, podem passar per alt l’arbitrarietat de subvertir l’ordre universal, però és que les “sagrades escriptures” ens proposen com a exemplars altres fets força més objectables, curacions impossibles i resurreccions contràries a la mateixa llei divina que hauria de presidir la relació dels humans –criatures de Déu, segons la fantàstica teoria creacionista- amb la mort, un acte natural i que, normalment,.esdevé per causes irremeiables. Precisament és aquesta discrecionalitat que palesa una injustícia pregona: quin mèrit va acreditar Llàtzer per a ser ressuscitat? (Joan 11, 1-45)... Ser germà de Marta i Maria, amigues de Jesús, era una bona credencial per optar a reviure després de mort! Cap dels infants innocents que ham sucumbit en les guerres injustes de la nostra era ha tingut aquests tracte preferencial, cap dels nens morts de fam a Biafra o al Sudan ha rebut un pa, ni un peix, per estalviar-se la inanició fatal... I he parlat a propòsit de nens, per que són l’exponent genuí de l’absència de culpa, els mateixos Evangelis li fan manar als seus acòlits que deixin als infants aproximar-se-li, com a receptacles que són d’una puresa intocable. Per això m’agrada proclamar que hi ha una altre estil de fer miracles, una alternativa sensata, que no entra en contradicció amb cap de les lleis físiques, que no altera la naturalesa... Tanmateix, assegura un resultat satisfactori, limitat per la lògica i la llei natural. Havia de ser un sant barceloní, qui mostrés la via del prodigi sense transgressió: Sant Josep Oriol. La crònica ens descriu una escena que s’esdevenia davant de l’altar que té dedicat a l’església del Pi: Un home pobrament vestit li implorava la gràcia d’aconseguir una petita suma de diner, li calia per a pagar el lloguer i evitar un desnonament; al seu costat un altre home -aquest vestint de vint-i-un botons- demanava que un banc li concedís un quantiós crèdit, per a subvenir negocis importants, que altrament no podria realitzar. El pobre insistia amb veu plorosa, per que es veia al carrer, amb tota la família, i ho feia amb la urgència que era del cas, tant que va acabar amb la paciència del ric, aquest, en un rampell, va ficar mà a la cartera, traient la quantitat de pessetes que demanava l’altre i els li va donar tot dient, irat: —Té, agafa això i fot el camp, que me’l distreus! Aquesta és una manera raonable de fer “miracles”: natural, sense violar la física, amb seny... a la catalana!
Enric J.S. - 26/03/2008 19:40
Qué Pere,provocant al personal que es pica el pit?. Jo estic molt d'acord amb gran part de les teves afirmacions i ho dic amb el convenciment de la meva educació religiosa que res te a veure ni amb lógica ni amb l'Esglèsia actual. De totes maneres et dic que hi ha molts seguidors de Crist que si segueixen la seva doctrina i que són notablement diferents al "establisment" imposat pel Vaticà.
Pere Csataño - 26/03/2008 23:51
Benvolgut Enric, els que s'enlluernen amb la paranoia dels fets sobrenaturals poden emprenyar-se amb mi tant com vulguin, el que jo postulo és la justícia social, la solidaritat, l'amistat i tot allò que fa que la relació entre els humans i la naturalesa segueixi una trajectòria natural, els que creuen en miracles arbitraris, poden també esperar prodigis inexplicables de qualsevol engalipador malintencionat, són per tant, víctimes propiciatòries de la seva credulitat. El Vaticà -ja que en fas menció-, al llarg de la història, ha fet costat a les potències més fosques i injustes, lluny de proclamar la igualtat i el lliure albir del pensament. i són precisament aquests el que continuen bregant contra els drets socials de molta gent, aquí, a l'Àfrica... arreu del món, sempre suportats per la ignorància. La meva anècdota només vol ser un exemple de com la equitat té camins diversos, que res tenen a veure amb la excepcionalitat, i que confiar en la vida d'ultramort per a reparar les injustícies, és un mal negoci, una ingenuïtat, que afavoreix els espavilats que s'han sabut col•locar a la primera línia de les instàncies que decideixen per nosaltres.
Lletraferit - 27/03/2008 08:10
Hola Pere, un rector progressista no haguera explicat millor aquesta incongruència social que mostren -sempre- els episodis de la Bíblia.
Com a testimoni literari de com pensaven aquells pàios ara fa dos o tres mil anys, és de primera categoria.

Es comprèn que, a l’Àsia Menor, els dipositaris de la narració la tinguin com un llibre que cal respectar, per la seva antigor i pel caire local dels fets que s’hi relaten.
Això, ells.

La gent d’aquesta banda del Mediterrani, però, podem estar setmanes -i mesos- trobant-hi un munt de detalls curiosos que no lliguen i cabassos d’episodis inconcebibles que vulneren la comprensió humana.
El cas d’en Josep Oriol, versus el d’en Josep Artesà, n’és una prova.

Habitualment, a la Bíblia hi trobes tot allò que previament tu portes a dins. No de cap altre manera s’entén l’èxit -paral·lel- del ‘Harry Potter’.

Els qui s’aferren a la Bíblia com aquell que engrapa un clau roent per no caure daltabaix, fan com aquell qui s’agafa a un tap de suro en ple oceà: que no s’adona -no té prou magí- de la petitesa del tap i de la grandària de la seva vanitat.

En aquest darrer sentit, el Tao és més honrat.
Kim - 27/03/2008 13:33
Fumata blanca.

Habemus Pere!!!
Set-ciències - 27/03/2008 13:44
El Kim és un vaticanista, no m'ho esperava...
Joan Macià - 27/03/2008 16:37
Jo soc creient, sé com resar i a quí.
Tot i això, trobo extraodinàriament avorrida la manera com els capellans d'avui expliquen la religió i entenc perfectament la manca de vocacions i la marxa dels fidels.

Fà poc vaig reveure "La Missiò" de Roland Joffé.
Aquest petits indefensos que ens trenquen el cor i amb qui tothom s'atreveix, son mostrats allí en la seva desgràcia per obra i gràcia de l'Esglesia católica espanyols i portuguesos en tota la seva violencia.

El Vaticà, amics meus....si l'Esglesia fos esborrada de la faç de la terra....el Vaticà seguiría funcionant!

Estem parlant de dues esglèsies diferents: la del bisbe Casaldàliga i la del Papa Ratzinger....res però res de res a veure.

No parlem d'incongruències ni ens colpejem el pit: Es una cosa de sentit comú.
Avorreixo els grans espectacles porpra i en canvi m'impactaren els personatjes jesuites encarnats per Irons i de Niro que sofriren amb els guaranís, especialment amb els més petits que foren batuts a trets en nom de l'Esglesia i desl interessos més obscurs.

L'Esglesia avui no es així, no es tant salvatge, d'acord però hi ha una cosa que no sap fer: el "pedidu", dit col.loquialment. No sap atreure, no sap convencer, no sap il.lusionar.

Ha passat molt de temps des dels fets d'Iguazú i des de Bernardo Guí; però àra hi ha un problema molt més greu: la total indiferència.
Kim - 27/03/2008 20:39
Set-ciències, per tu també hi ha fumata blanca.
No troba's res interessant . . . . . . . . falten els teus post.
Enric J.S. - 27/03/2008 20:42
Aquest tema,com tots aquells on hi ha una varietat de punts de vista i de sentiments,és apasionant.Però cal tractar-lo subjectivament.
En Karl Marx,que sigui dit de pas no forma part de les meves preferències tot i que és puguin acceptar, com de tothom, alguns dels seus pensaments,ja deia que:"La religió és l'opi del poble". I si analitzem l'història la gran majoría de barbaritats s'han fet en nom d'alguna religió.
No puc parlar d'altres religions , però la que ha mí per atzar m'ha tocat viure sí puc afirmar que és totalment desconcertant i hipócrita.
Al costat de veritables creients entregats al pròxim com els misioners que jo vaig conèixer quan estudiava, hi ha tota aquesta colla que predica la por i viu de l'ignorància per benefici propi.
Podríem parlar de les bules, de l'infern, del pali... i sobretot
algún día ho podríem del silenci d'en Pius XII durant el genocidi nazi. Silenci que han anat tenint els posteriors Papes amb le resta d'atrocitats que estàn posant en dubte que l'home és una obra divina. Ja sabeu:"...i va fer l'home a semblança de Déu".
Doncs, redéu si l'arriba a fer a semblança de Bush o del nostre Paquito el chocolatero!.

Ah,Pere en Sant Josep Oriol,que va néixer pel teu ex-barri( diuen de les Puel.les), sembla ser que, en moments de màxima abstracció, levitava. Ep, aquesta coincidència i el comentari no té cap doble intenció. Per si de cas.
Lletraferit - 27/03/2008 21:25
La Iglesia Católica Española 'sí' sap agradar a la 'seva' feligresia.

Precisament han perdut la brújola social i els bous de la fe i les esquelles de l'estimació, a base de dir tot el rato allò que els 'seus' volen sentir.
[em sembla que aquesta actitut té un nom... que ara no recordo]

Ah! del tema 'Déu és amor' i 'estimeu-vos els uns als altres', l'Iglesia que dic ja no exerceix [mal m'està dir-ho encara que vagi directe a l'olla d'en Pere Boter]
Set-ciències - 27/03/2008 21:51
La versió que fèiem servir a l'època de la meva eixelebrada joventut era: "Estimeu-vos els uns damunt dels altres"... Llàstima que per a això calien dos (com a mínim) i elles no acabaven de veure-ho clar... Hauria pogut ser la glòria (terrenal)...
Enric J.S. - 27/03/2008 23:09
Si home,si. Apa tots a la pila de greix que al que no si fica no li creix.
Que en ets de pecaminós Set-ciències...,però no presumeixis tant que en aquest tema, i a la nostra época, ningú lligava els gossos amb llonganissa i qui més qui menys ha passat més gana que el gos d'un mestre d'escola(d'abans).
Qui té gana somia truites.
Lletraferit - 27/03/2008 23:12
Bona aquesta!!
Set, benvingut desprès de tant de temps...
Kim - 28/03/2008 10:41
I qui sumia truites. . . . . . . . .
es troba amb els ous a la ma.
amen.
Enric J.S. - 28/03/2008 16:18
Doncs aquesta onomàstica crec que avui en día si la celebra força gent, el que passa és que, freqüentment a Catalunya, desapareix el Josep de davant per quedar només com Oriol.
M'ha picat la curiositat per veure el nombre Sants Josep que apareix al santoral i el resultat, sense comptar els beats, és espectacular i no me'n puc estar de fer-os ho saber:
J.Benito Cuppertino,5-5 ;J.Cafasso,23-6
J.Bilczewski,20-3 ;J.de Calasanz,25-8
J.de Creta,7-5 ;J.el Himnógrafo,3-4
J.Freinademetz,28-1 ;J.Marchand,30-11
J.Mª del Yermo,19-9 ;J.Moscati,14-4
J.Mkasa Balikuddembé,15-11 ;
J.Sebastián Pelczar,28-3 ;
J.Pignatelli,14-11;
J.Tshang-Dapeng,12-3; i curiosament l'únic Sant que figura en català :
Josep Manyanet,17-12.

El que si sería una falta de rigorositat emprar el nom familiar de Pepe a cap persona que hagués optat per qualsevol d'aquests Sants, ja que aixó correspon únicament a Sant Josep de Natzaret que, com bé apunta en Pere, era considerat el Pare Putatiu (P-P) de Jesús.

I de Santa Josefa també ni ha un bon enfilall.
Joan Macià - 28/03/2008 20:44
Benvingut Set-ciències !
Tant de bò en tinguessim una mica d'aquesta "glòria terrenal" que ens distreuría dels embussos diverssos d'aquesta santa ciutat.
Lletraferit - 29/03/2008 07:12
En José de Calasanz va nèixer al mateix poble, Peralta de la Sal, on va nèixer en Josemaria Escriba de Balaguer, marqués de Peralta de la Sal.
Quina coincidència ¿oi?
Pere Castaño - 29/03/2008 11:05
L'Enric, que excel•leix com investigador vocacional, s'embranca pel santoral i ho fa amb evident familiaritat, potser per això no s’hi pensa dues vegades a qualificar un vell conegut de “pecaminós”... Home, Enric, al ressuscitat Set-ciències li hauries d’haver fet el benefici d’una rebuda més cordial, si comencem picant-li la cresta potser es fondrà per sempre... Si més no, aquesta vegada jo subscric la seva cita sociològica i, com ell, lamento haver patit les “restriccions” que deixa entreveure en el seu comentari del dijous passat.

Bé, no és cosa meva, de fet el que volia era suggerir una hipòtesi que expliqui el fenomen apuntat pel mateix Enric, les levitacions atribuïdes al nostre sant baró. Jo també m’he documentat i sé que la gent havia arribat a posar-li un sobrenom: “Doctor Pa i Aigua”; això ve de la creença que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida, només es va alimentar amb pa i aigua, precisament. Podria ser que l’estricte règim alimentari li fes perdre tant de pes que poses en compromís la força de la gravetat, així, qualsevol petit corrent d’aire, o l’impuls convectiu de l’aire calent (tothom sap que té trajectòria ascendent), farien que se separés momentàniament del terra; ho hem vist a bastament amb objectes inanimats –fulles d’arbre, cartrons i les omnipresents bosses de plàstic- d’igual manera que no ens admirem de com les aus solquen l’espai, en un equilibri natural de pes, aerodinàmica i força de sustentació de l’aire. Pura física doncs, i res de miracle!

Una altra probable conseqüència de la severa dieta, seria que l’ascetisme –o la debilitat- el va fer propens a triar camins senzills i planers, per a resoldre situacions que altres sants -més histriònics, potser delerosos de mèrits per a figurar en els fulls de calendari- enllestien amb prosopopeia i fantasia per tal de deixar bocabadats als fidels, i al tribunal eclesiàstic que adjudica les nominacions per a la beatificació; pura propaganda, que diríem avui.


Enric J.S. - 29/03/2008 11:31
El que dius de la dieta de l'esmentat sant jo també ho he llegit.En referència a la levitació, l'hipótesi física que aportes em sembla molt lògica, ara caldría saber si només levitava en dies de molt vent per acabar d'aclarir el teorema.

Amic Pere, al Set-ciències(Mr.Hyde) jo l'aprecio força, ja sap ell que no puc separ-lo del seu Dr.Jekyll.
Llàstima que no puguem penjar les expresions facials, t'asseguro que cada cop que li contesto ho faig amb un somriure que va d'orella a orella.I "zin acritú".
Amic Lletraferit,crec que has confós el lloc de neixement de l'amo de l'Opus Dei, jo diría que ho va fer a Barbastro.
Kim - 29/03/2008 12:09
Encare que Set-ciencies amb tracte de vaticanista, no bull ser irreverent, pro potser el producte de les levitacions era degut, a la manera de vestir d'aquells anys, tipus vestit llarg (com les sotanes)i després de tants anys de menjar tan sols pa i aigua. . . . . . . . .
una mica de vent i algun gas propi calent, producte de mala digestió de menjar sempre el mateix..................... pues preffffffffffff. i apa una mica amunt.
Set-ciències - 29/03/2008 12:23
Vaticanista... i una mica escatolfílic!
Kim - 29/03/2008 12:39
Set encare que ens desviem de la bona informació i documentació sobre Sant Josep Oriol per l'Església Catòlica, que en fet arribar a traves de aquest post, reconec la meva ignorància per veure si et dono la raó, ¿que vol dir escatolfílic?
Lletraferit - 30/03/2008 12:02
'escatolfílic' no vol dir res.

Touché Enric: el senyor Josemaria era marqués de P. de la S. però va néixer on dius tu.
Set-ciències - 30/03/2008 18:09
Evidentment, hi sobrava una "l"... No sé si em vaig equivocar escrivint, o el meu teclat té vida pròpia (de vegades ho sembla), però m'inclino per creure que vaig badar.
Enric J.S. - 30/03/2008 20:48
Kim, està vist que aquest parell, en Lletraferit i sobretot el Set-ciències, no et volen explicar el que t'ha dit aquest últim.
Doncs jo t'ho explicaré; no m'ho invento ho diu el diccionari.
Escatofilia: de escatos (excrement) i de philos (amic).Complaença PATOLÓGICA a contemplar,tocar excrements o parlar,escriure d'ells.
O sia amic Kim, el Set-ciències t'ha dit: merdós. Al ataaaaaaac!,desplume'l.

(Una mica mal paridet si que sóc,ho reconeixo).
Kim - 30/03/2008 23:31
El que estigui lliure de no aver-se tirat mai un pet, que tiri la primera pedra.
Per tant ?
Qui mes qui menys, es un merdós.
Joan Macià - 31/03/2008 09:00
Molt bona lo de "el meu teclat té vida pròpia", Set-ciències !
Me la apunto

Filtre
Deixa la teva història