• Sílvia - Les Corts - Av.Diagonal 545 - Dimarts, 15 d'abril de 2008



Ferran.. m’acabo de creuar amb un noi més "monu" i feia tan bona olor. Per la hora que és deu anar a l’escola d’aquí al costat...tu que l’any passat hi anaves no sabràs qui és? Uf.. per aquí i amb aquesta descripció, quin dels quinze que hi havien al meu curs, i al anterior al pròxim.. si es el que em penso jaja o aquest altre no, no i aquest?.. S’havia acabat l’estiu del 2005 i estava clar que cap de nosaltres l’olvidarà mai. L’estiu adolescent que tothom ha de viure en el que la nostra diversió era conèixer a gent i no parar de fer-ho, trobàvem a algú especial i ja hi tornàvem a ser; hola, què tal? Com et dius? I què fas per aquí, quan no era a la discoteca, era a la platja, al centre comercial, al "mc donal's", a la bolera, al carrer, a Menorca, a Salou,.. El dia 1 d’octubre del 2005, després d’estar a un parc amb uns nois que havíem conegut la setmana anterior, vam marxar a passejar per la illa fins que es va fer tard. Esperant l’autobús per tornar a casa ens vam donar compte que aquella tarda no havia suposat el que ens esperàvem i entre riures típics d’adolescents va aparèixer ell. Mira Sílvia, no deies que t’havies avorrit, allà tens la nostra pròxima víctima. Em vaig girar a mirar-lo però ell, recolzat a la parada d’autobús ni s'inmutà. Buf, no ho se ara em fa bastant pal, no estic d’humor, total aquestes coses mai acaben en res i ja estic farta de decepcions. Va arribar l’autobús, ell va pujar i totes nosaltres darrere. Jo vaig picar la targeta i vaig seguir avançant fins que del meu darrere vaig sentir uns grans riures i al girar-me vaig veure que totes les meves amigues s’havien caigut al terra per una frenada de l’autobús i al aixecar la mirada vaig reconèixer al meu “ex- novio“ que feia més d’un any que no el veia, el vaig saludar i vaig avançar sorpresa per tota aquella situació ambigua i, referint-me al noi de la parada, vaig exclamar; venga, vamos a conocerle!. Ell em va sentir perquè no s’havia assegut al final, on jo l’estava buscant i pensava trobar-lo, fins que novament, vaig sentir riures de les meves amigues, em vaig girar de nou i elles somrient m’el van senyalar. Jo avergonyida davant de la embarassossa situació i, a diferencia d’una amiga meva, em vaig quedar al marge. Però ella, atrevida, s’assegué al seu costat i a sobre d’aquesta una altre, la última i jo ens vam quedar de peu. De sobte l’autobús arrencà i el moviment del cos de la que estava asseguda a la faldilla de l’altra va tocar-lo. Jo exagerant li vaig dir, si vols t’estires a sobre del noi eh? Ell es va girar i em somrigué. La noia asseguda al seu costat li digué, disculpa-la ella té aquestes sortides, per cert com et dius? Jordi, contestà. Totes, indignades mig en broma, vam cridar-lo que perquè s’havia de dir Jordi quan en tot l’estiu havíem conegut a més de 8 “Jordis”. Però a mi m’era igual, el trobava muníssim i feia tan bona olor. Es va aixecar amablement perquè una de nosaltres s’assegués i la meva amiga li va demanar el “messenger”, però a diferencia de les altres vegades que una ho apuntava i desprès ens ho passàvem, jo també li vaig demanar. Ell havia de baixar de l’autobús i quan ja era al carrer en comptes de seguir caminant el seu trajecte es va aturar i vaig veure com clavava el seus ulls en els meus. Al arribar a casa em vaig connectar i el vaig agregar. Desprès de pocs minuts va arribar la meva sorpresa quan em va dir; el dilluns anaves vestida d’aquesta manera? De sobte em va venir el “flash” del principi del text, la bona olor, el lloc on es va baixar corresponia al lloc on el dilluns anterior em vaig creuar tota adormida abans d’entrar a classe amb aquell noi i li vaig preguntar el mateix. Ell em respongué amb la pregunta Ens vam creuar oi? Doncs si era ell. Al.lucinant! Li vaig preguntar a la meva amiga si estava parlant amb ell i em va respondre que no perquè el nom del correu no era correcte, li havia donat malament, li faltava un caràcter. Que hagués passat si no li arribo a demanar jo? Ho havia fet a propòsit? Desprès de parlar durant molta estona sorpresos per la casualitat ens vam intercanviar els números de telèfon. Al dia següent ens vam arribar a enviar gairebé 30 missatges sense parar. I durant tota la setmana també. Al divendres següent ens vam trobar a la discoteca i al últim moment ens vam besar apassionadament. Al dia següent, 8 d’octubre del 2005, vam quedar i ens vam conèixer tranquil·lament. Vam caminar moltíssim però de la seva mà en realitat, res. El món s’havia aturat, tot era diferent, especial, únic perquè ell era així i de la mateixa manera em feia sentir a mi. Mai m’havia trobat tan arrelada a una persona, ell era molt més de tot el que havia imaginat, somiat i volgut trobar. El mirava aquells preciosos ulls i tot el meu voltant desapareixia, no tenia paraules per descriure el que sentia. En realitat era un desconegut però sentia com si el conegués de tota la vida i volia seguir coneixent-lo, sentia que valia la pena. El meu cor només pensava que mai volia mirar enrera i veure que l’havia perdut perquè somreia quan veia que estava al meu costat i que mai demanaria el que ja havia trobat. Era quelcom difícil d’explicar quan només desitjava poder-lo besar, tancar els ulls i començar a confiar, encegar-me amb les seves carícies i deixar els records volar. M’havia enamorat de veritat i perdudament quan equivocadament em pensava que ja ho havia fet alguna altra vegada. Ell és convertí en tot el meu món, al seu costat vivia somiant, i em vaig donar compte que aquell autobús va marcar un abans i uns desprès a la meva vida. El dia 8 d’abril del 2008 vam complir 2 anys i mig junts que sense dubtar-ho afirmo que han sigut el millor que m’ha passat mai perquè res m’importa quan se que la meva vida te sentit perquè estic amb ell. Des de llavors m’ encanta amb les seves paraules, em diu que m’estima i la meva cara es va queda atordida. Qualsevol problema queda esborrat quan amb els seus petons ho tatxa, m’agafa, m’abraça, em mira a la cara i em diu que vivim la mateixa màgia. T’estimo Jordi i passi el que passi ho seguiré fent.
Joan Macià - 15/04/2008 21:43
La felicitat posada per escrit.
Benvinguda, Sílvia.
poli - 17/04/2008 19:52
Hola Sílvia. Aquests dibuix tan bonic de quí ès?
Felicitats!!! i que duri l'amor.
Helena - 17/04/2008 21:58
saps...


sou una parella preciosa!
:D

Filtre
Deixa la teva història