Els dies tristos de la Guerra del 36, en Jaume Miravitlles va idear el conte “El més petit de tots”, per animar una mica la mainada del poble.
Aquella idea va produïr un llibret -amb excel·lents il·lustracions de la Lola Anglada- i una cançó que els infants cantaven a l'escola.
Del dibuix del nen del conte se’n va fer una figureta que es va difondre molt arreu de Catalunya i va ser conservada en moltes llars catalanes.
Aquella figureta va ser modelada per algú que no l’hi he pogut trobar el nom.
Tot aquell conjunt de símbols -conte, dibuix, figura- va desaparèixer amb la repressió de la sòrdida postguerra.
Anys més tard, en Pere Quart -de Sabadell- va re-escriure la lletra de la cançó i va provar de revifar una mica aquell sentiment català.
Alguna cosa es va aconseguir, tot i que va ser un tema de minories.
Aquell segon intent de difusió del símbol, però, tampoc no va reeixir, ofegat per l’onada de tanta simbologia aliena que cada dia fa acotar el clatell dels catalans.
En aquesta Diada de Sant Jordi del 2008, he pensat de posar el dibuix de “El més petit de tots” a BdeBarna, perquè hi quedi el record, tal com vaig fer -ara fa un any- amb la Venus Púdica.
Hola Ció, la rondalla original era ‘Els tres tambors’.
Per la grafia ja es veu que és una contalla antiga i feta per ser cantada.
D’aquí es va treure el sentit i la lletra del conte ‘El més petit de tots’.
La cançó ‘El tres tambors’ té moltes versions. A la xarxa se’n troben dotzenes. Algunes plenes d’errors gramaticals i poca traça a l’hora de teclejar.
La versió curta més divulgada fa així:
Si n’eren tres tambors que venien de la guerra i el més petit de tots porta un ram de rosetes ram ram rataplam porta un ram de rosetes La filla del bon rei ha sortit en finestra: Tambor, el bon tambor si em vols dar una roseta? ram ram rataplam si em vols dar una roseta? Donzella, qui l’haurà serà l’esposa meva, no us donaré el ram que a vós no us pugui prendre ram ram rataplam que a vós no us pugui prendre M’haveu de demanar al pare i a la mare si el sí vos volen dar per mi res no es pot perdre. ram ram rataplam per mi res no es pot perdreA l’adreça
http://www.prodiemus.com/arxius/00066t.pdf
es pot trobar un PDF amb la versió de text llarg i ben transcrit
i a
http://www.xtec.es/rtee/europa/095es/partitura.htmhi trobareu la partitura musical.
La cançó la tenia escrita amb versos separats.
Veig que ha sortit tot junt com una butifarra llarga, difícil d'identificar.
Sorry.
La versió combativa, escrita en plena guerra per enardir catalanament la població, té aquesta lletra:
Si n’eren tres germans
que van a la caserna
tots tres cantant a cor
"volem guanyar la guerra"
ram ram rataplam
"volem guanyar la guerra"
El gran porta fusell
l’altre, tambor i trompeta
i el més petit de tots
empunya una bandera
ram ram rataplam
empunya una bandera
La mare fa el cor fort
i els fills abraça i besa
quan és el més petit
somriu i llagrimeja
ram ram rataplam
somriu i llagrimeja
Arriba el capità
li diu amb veu severa
"aquest no pot venir
que encara és massa tendre"
ram ram rataplam
"que encara és massa tendre"
És per aquest infant
i tots els de la terra
que els homes lluitarem
fins a morir o vèncer
ram ram rataplam
fins a morir o vèncer
La tropa ja se’n va
la mare li’n fa festa
i el més petit de tots
enlaira la bandera
ram ram rataplam
enlaira la bandera.
Aquesta deu ser la versió d'en Pere Quart.
En tots els casos, cal remarcar que la musiqueta "ram ram rataplam" es pronuncia amb 'm' final.
És la diferència que marca la catalanitat de l'estrofa. Qualsevol altre pronuncia, assenyala un defecte.
Per exemple, l'Honorable Sr. José no la podria cantar sense fer abans un curset, i així i tot, encara sonaria postís.
