• Pere Casta�o - Eixample - Carrer Bergara - Divendres, 9 de maig de 2008



���� Avui, dia de la Mare de D�u dels �Desemparats -ves per on!- ha estat quan uns quants bedebarnautes intr�pids (potser inconscients) ens hem aplegat per explorar els soterranis que havien estat l�Avinguda de la Llum. Ja �s sabut que una part d�aquelles instal�lacions s�n avui botigues, associades al complex comercial del Triangle, o espais que comuniquen les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat amb el m�n exterior.

���� Tanmateix, es cert que romanen buits alguns locals significatius, entre els quals el que havien estat cinema, o la sala dels recreatius, tamb� altres que no recordo, d�altra banda en aquest mateix web hi podeu trobar un inventari exhaustiu, signat per veritables coneixedors del passat d�aquest indret singular, una mena de secta subterr�nia que s�amalgama amb nost�lgies que no amaguen pas...

���� B�, el cas �s que, empeses per la popularitat del tema, les administradores de Bdebarna �Marta i Laura- van concebre un projecte: fer un documental sobre la desapareguda galeria, no era f�cil ja que abans de cap altra cosa, calia un perm�s de F G C, per� elles s�n seductores de mena, saben com arribar al cor del funcionari m�s esquerp, i van obtenir aquesta autoritzaci�... i tamb� la tutela d�un empleat que havia d�obrir-nos les portes i guiar la visita. Tamb� comptaven amb la inestimable col�laboraci� d�una mena de notari especialitzat: el senyor Kleber, al que la natura ha dotat d�una mem�ria que en dir�em �fotogr�fica�.

���� Per�, per qu� he qualificat d��aventura�, aquesta amigable expedici�? Nom�s jo era coneixedor del veritable misteri, ocult entre les tenebres clausurades... Sempre recordo una afirmaci� que em va sobtar, tot i estar tocat �per la desconfian�a envers fets paranormals: �El veritable poder actual dels vampirs, radica en el fet que ning� ja no hi creu�... aix�, se les campen amb una impunitat com mai havien tingut. Avui, per�, mentre baixava les escales, els reflexos de l�enrajolat prism�tic dels vells passadissos, suggerien �formes sinistres; i he recordat l�afirmaci� d�un vell company de feina (treball�vem aleshores als tallers de La Vanguardia, ben a prop) que distreia totes les seves hores d�oci en aquella catacumba comercial. Ell sempre afirmava que, en racons inaccessibles al p�blic, hi habitaven vampirs, s�asseguraven la subsist�ncia amb la sang d�indigents i algun transe�nt embriac de les hores m�s solit�ries, i desaconsellava la travessia fora de les hores d�aflu�ncia massiva de p�blic.

���� Per aix�, entrar a llocs tan ocults, abandonats i inaccessibles, tenia el risc de desvetllar alguns dels habitants d�ultratomba, no era cap ganga! Malgrat tot, he gosat afegir-me a la visita amb una relativa tranquil�litat; la vis� de tota la cinematografia sobre l�assumpte vampiresc, informa suficientment sobre les prefer�ncies dels no morts a l�hora d�alimentar-se: a les pel�lis sempre s�abraonen damunt tendres donzelles �generalment de bonica anatomia- i com que obrien la nostra expedici� un parell de jovenetes que reuneixen aquestes condicions, he pensat que mentre elles paraven el cop, tindria temps d�eixir a la llum del dia, cosa que, invariablement, allunya qualsevol xuclador.

���� Per que, desenganyeu-vos, la creu no els fan recular en una �poca de desprestigi m�stic, i als alls, en terra de romescos i allioli, ja s�hi han avesat. A m�s, l�estaca nom�s els hi pots clavar al cor, si els enxampes endormiscats, i all� de les bales de plata �que s� que els mata, sembla- t� l�inconvenient que cal perm�s d�arma de foc... i jo el tinc caducat.

�
fkuku - 09/05/2008 16:58

Doncs jo sí que hi crec en els vampirs però no els típics que tu descrius i que considero admirables. Son éssers de caire romàntic encara que xuclin la sang corrupta d'un embriac o del rodamón. Aquests monstres tenen un grau de misticisme encara que de tan en tan s'alimentin d'animalons petits com insectes i rosegadors. Son dignes de consideració malgrat s'arrosseguin sense gracia per aquests racons oblidats per la llum i de tot.

Però aquests vampirs malauradament mai han viscut fora de la literatura i per tan no els crec possibles. En els que jo hi crec, hi crec reals, lluny de tota mitologia i haura poètica son uns altres. Els veig contínuament moure's descaradament en la plena llum del dia lluny dels forats en els que hi hauríen de romandre per sempre. Els veig rera els despatxos municipals, els veig dirigint corporacions, presidint governs, manegant imperis, escanyant pobles, malgovernant-nos lliurement sota el sol més intens sense desfigurar-se amb noms i cognoms, mostrant-se descaradament sabedors dels seu gran poder que els hi otorga la impunitat, per sempre? 

Enric J.S. - 09/05/2008 17:05

Només puc que felicitar-vos a tots els que heu treballat amb tanta fe aquesta història i als que heu fet aquesta visita al territori, on molts de nosaltres tenim moltes vivències, dir-vos que sento una sana enveja per no haver estat uns dels privilejats visitants.

Ja ens en fareu cinc céntims.

Lletraferit - 09/05/2008 17:50

Coi Pere! Quina foto més vampírica i catacumbal! És com una morgue llumesca i alicatada... 

Per cert: ¿és de pujada o de baixada?

Set-ciències - 09/05/2008 17:56

Ja responc jo, que hi he transitat més d'una vegada: aquesta escala, si la puges, és de pujada, i si baixes, és de baixada... I això és així de fa molt temps, i no canviarà mentre duguem els peus mirant en la mateixa direcció que el nas.

Lletraferit - 10/05/2008 05:50

Mihi sic usus naso est, ut opus est facto, pes

 

'De tant com em miro el nas, sovint no em veig els peus'

 

Terenci, "El botxí de sí mateix" a Comèdies, volum 1, versió de Pere Coromines, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1936.

Joan Macià - 10/05/2008 08:20

He estat un d'aquest privilegiats, pocs per recomanació de FGC, però ben guiats per dos membres dels ferrocarrils, entre ells Oriol Freixanet (cap de Premsa) i un amabilissim empleat de 2 mts en vertical.

El material enregistrat es abundant y gravat amb càmera HD i  1504x1000 en fotos d'alta qualitat.

La participació estelar del senyor Joan Kleber, un plaer i un altre privilegi.

Aviat tots en sabrem molt més.

Dir que haguessim volgut una assisténcia de totes i cadascuna de les persones il.lusionades en entrar-hi, però per els motius que FGC esmentava, això era del tot impossible.

Lletraferit - 11/05/2008 11:05

La foto d’en Pere recull la mena d’estètica forta i útil que la nostra ciutat va tenir impregnada en les coses quotidianes, i que ara va perdent mentres n’enceta d’altres més universals (el bicing) més estàndard (torre Agbar) o menys barceloneses (el mausoleu gris del C.I. de la plaça de Catalunya)

 Tot al voltant de les escales dels FGC abans hi havia una traça barcelonesa rastrejable encara al restaurant Ca l’Agustí o en aquest enrajolat blanc de l’accés als FF.CC. del carrer de Bergara.

No conec gaires metros del món. Segur que hi ha xarxes tan antigues i tan útils com la nostra.

Però la foto d’en Pere ha recollit l’imperceptible marca d’allò que desaparegué, que potser no tornarà i que encara tenim ocasió de percebre en aquest racó urbà.

Esperem que cap mandatari no tingui la idea de canviar-ho per panells de plàstic.Esperem que per molts anys, aquest aroma de l’obra del genial Guastavino perduri a Bcn, per que les diverses gernacions d’estudiants d’arquitectura o d’estètica urbana puguin anar-ho a veure i tocar, cada vegada que els seus professors els parlin de l’olor del temps damunt de la pell urbana, i de la marca visual que els barcelonesos de principis del segle XX tastaven quan pujaven o baixaven per les boques dels FGC.

En Pere, amb aquesta foto, n’ha caçat la flaire.

Anònim - 12/05/2008 18:02
Blanc contra blanc. La terra negra. Tot generós i no oblidat. Bonica foto!!!
poli - 12/05/2008 18:08
Blanc contra blanc. La terra negra. Tot generós i no oblidat. Bonica foto!!!
Vlad - 12/05/2008 19:07
Aquesta fotografia –excel·lent- a més de reflectir el caràcter que hi veu el senyor Lletraferit, també ens remet a l'atmosfera de l'expressionisme cinematogràfic alemany, recorda les perspectives esbiaixades, inestables i tenebroses de la pel·lícula "Nosferatu”  de F.W. Murnau. Si és aquest l’efecte que volia aconseguir (ho fa pensar que al text ens parli del mite maligne), cal dir que l’encerta de ple.Totalment d’acord en que aquest és un indret que cal preservar –també dignificar-, no només per la vinculació amb aquell àmbit nostàlgic de l’Avinguda de la Llum, comentat aquí amb escreix, sinó per que conserva elements significatius d’història urbana.
Vlad - 12/05/2008 19:09
Hòstia! Aquí el text fa el que li rota... Només volia en cursiva el mot "Nosferatu".
Lletraferit - 12/05/2008 20:56

Vlad Draculea?

El teu esment d'en Nosferatu m'ha et imaginar coses...

Lletraferit - 12/05/2008 21:00
'et' es 'fet'
Anònim - 12/05/2008 21:24
rei vigila. et pases mes d'un poble
Vlad - 12/05/2008 21:25
Justa la fusta, que dieu els de per aquí... Tanco el PC, que ja fosqueja i vaig a fer un tomb.
Joan Macià - 12/05/2008 22:47

Estic d'acord. Joan. La foto revela un no sé qué nostàlgic, decadent....

En el meu cas m'invita a quedar-me a l'avinguda per a no passar fred.

 

Kim - 13/05/2008 12:43

Aquesta foto es una realitat, (com comentes Joan), la decadencia en estat pur, per això no aguantaren les galeries, van morir mentre transcorria un temps fora del subterrani a una velocitat que va fer, que La Avinguda de la Llum es quedes . . . . . . . . . i fos decadent, per això no varen aguantar.

Això no treu, l’enveja (sana) que amb doneu punyateros, per no ser un dels afortunats.

Poli, els bolis, un altre dia.

Joan Macià - 13/05/2008 15:41

Jo mateix, Kim, en l'il.lusió de forçar una visita multitudinària, em vaig passar uns quants pobles perqué la realitat es que el que jo imaginava com una visita guiada era posteriorment autoritzada només com a periodística i de documentació.

Àra la nostra feina es (sense descartar que s'hi pugui tornar a entrar) donar al document el sabor i l'escalfor que tenía l'Avinguda de la llum.

Tant de bò sigui possible transmetre la nostàlgia.

Joan Macià - 13/05/2008 16:47

....I com crec que he esmentat, vaig demanar insistenment al amable cap de premsa, Oriol Freixanet, que ens permetés quedar-nos ó adquirir el famòs rétol de plástic del Salón Recreativo, que serà un record emblemátic de l'Avinguda de la llum que tothom podrá tocar i veure físicament.

La questió es.....on el posarem!!

fkuku - 14/05/2008 01:54
collons com us la peleu entre valtros! i l'autor de l'article no afegeix res més?
Tere Avellano - 14/05/2008 07:00

Aún espero tu respuesta marranito.

qué palabrotas son estas?

(valtros qué es)

Joan Macià - 14/05/2008 08:45

Para Tere:

Usted desentona aquí. Vaya a ensuciar a otro sitio.

Per a Fkuku:

Vosté desentona aquí. Vagi a embrutar a un altre lloc.

Pere - 14/05/2008 08:50
Benvolgut fkuku, l'autor de l'article va viure les seves pròpies sensacions durant la visita... N'ha fet una història personal, i l'ha publicada, no necessàriament ha d’insistir amplificant una realitat que ja exposen altres, amb escreix.
Si alguna intervenció aliena el motiva per ampliar-la, ja ho farà -de vegades, però, no es té temps per a tot, l'autor ha de guanyar-se la vida esmerçant temps i energies... cada dia!-; per exemple: el teu comentari primer és ben escrit, i estructurat, especialment interessant la teva visió romàntica del mite, de fet la millor literatura vampiresca (i la cinematografia) recolza, precisament en aquest aspecte. Així en resulten creacions on es dilueix la tènue línia que separa la sensualitat i l’amor, de la mort.
I, si he de dir la veritat, vaig estar a punt de seguir-te la veta... Però em va fer enrere la segona part de la nota. Estic ben tip d’aquest discurs, tan recurrent, que assenyala rigorosament polítics i gestors públics com a mantenidors de corrupcions inimaginables –sobretot aquí, a Bdebarna, s’hi rabegen sovint-... Això sí, gairebé mai ningú aporta idees a la cosa pública, massa sovint en la mirem per damunt l’espatlla, amb una suficiència que em sembla injustificada; i la meva experiència de militant en plataformes ciutadanes, m’ha fet constatar que, moltes vegades, se n’omplen la boca aquells que mai allarguen les mans. No t’assenyalo a tu, no et conec i seria temerari, però el temps que de vegades es perd en debats estèrils, altres l’aprofiten per actuar i mirar de redreçar les coses.
Pere - 14/05/2008 09:33
Ara sóc jo qui es queixa... No entenc per què el text no ha separat els paràgrafs amb l'espai que jo hi havia posat... Abans això no passava! 
Lletraferit - 14/05/2008 10:28

Potser val més no fer gaire cas del provocador enmascarado que fkuqueja sempre que ens veu contents per les coses -petites o grans- de cada dia.

En kuku no es qui vol semblar i l'Avellana també tampoc. La que va de tia a lu mellor no ho és. El que mascleja podria femellejar.

Oju nois! mosatros a l'Avinguda for ever.

Bdebarna - 14/05/2008 10:39
Hola Pere, per saber que ha passat amb el teu comentari i els espais necessito saber si el text l'has escrit directament o be l'has engantxat d'algun programa editor de text, com ara word, per exemple.

El sistema és nou i necessita que l'anem pulint entre tots.
Gràcies
fkuku - 14/05/2008 12:28

Tens raó però no tanta Pere, referent a la crítica del sistema.
 El discurs recurrent que tu dius és important en aquests temps. Fer-se pesat aportant alguna pinzellada que ens recordi el descontent de la gent cap als seus manaires és necessari.
 Jo aprofito l'excusa d'un bon article i malgrat alguns els hi pugui molestar intento decantar-ho cap als meus interessos. El meu interès està força clar, oi? El teu túnel m'ho facilita; el túnel metàl.lic d'aquell altre article sobre el Poblenou tambè.
 Així com el túnel resplandent del mexicà que hi decantava la seva ignorància feliç respecte al que sentia al fer "un vistazo" sobre la ciutat, encara més hi tot. O aquell túnel delatador d'una màquina de fotos del que l'autor se'n feia servir per acusar a ciutadans anònims de no sé què... etc.
Per a mi  tot plegat és el mateix, el mateix motiu; i és ara, en aquest moment, en aquesta ciutat, enfonsant-se com mai en un túnel prou ample i fosc que s'ha d'insistir.
Podem anar mirant cap amunt però el motiu que ens embarra de cap a peus no s'hauria d'ignorar així com així.

Per cert, la història dels vampirs era el menys interessant del que s'escriu a dalt de tot.

Per als organitzadors d'aquesta pàgina opinar que abans del canvi, era més fàcil trobar els articles. Estaba molt bé tenir a la dreta el llistat dels diferents barris i el recull de les últimes aportacions. Crec que està una mica liat ara.

salut. 

Pere - 14/05/2008 13:16
Estimades administradores, sobre el text: gairebé sempre els escric a part, amb Word, després “copio i enganxo”. És notori que tinc el vici -defecte, segons qui s'ho mira- de fer textos llargs, si més no, quan em veig incapaç de pelar alguna qüestió amb poques línies, i la petita finestra del web no facilita la redacció, ni la seva visió global; a més, hi ha la cosa del corrector, que als que no hem tingut cap instrucció en català, i sí la bona voluntat de fer-lo servir, ens ajuda força.            Però, es dóna el cas que he enviat més d'un text, composat a part, i en algun ha sortit bé, mentre que en altre ha fallat la separació de paràgraf. I tinc la impressió d'haver seguit el mateix procediment... Aquest en serà un, amb l’apart de sempre entre el primer i segon paràgraf, i entre aquest i el tercer. A veure si ens en sortim!            Quan al polemista fkuku, li dic el mateix que ell a mi: tens raó... però no tota. I debatre-ho aquí seria farragós, per inacabable... Tot i que sospito que acostaríem bastant les posicions. Encara que insisteixis en erigir-te en defensor de delinqüents. 

 

Bdebarna - 14/05/2008 13:20
Hola Fkuku, sobre les històries per barris, actualment pots anar a Arxiu i demanar que et mostri les històries pel barri que vulguis, això si, no les ordena per data, només per barri, potser seria interessant ordenar-les de més noves a més antigues i per barri (fes servir el filtre de la dreta)... si es pogues fer així, el resultat seria el mateix que la columna d'abans, deixa que m'ho estudii...
fkuku - 14/05/2008 13:42
No ens confonguem. delinqüents quins? dels que jo  parlo sabem tots qui son i d'aqui bé la meva faceta polemista o l'intent d'aquesta, més aviat. Els teus delinqüents segons la teva faceta d'investigador privat que et fa dir qui son amb cares hi tot (eres tu l'autor d'aquell article, no?), per mi son germanetes de la caritat o simples mosques colloneres que si no les toques no t'emprenyen.
Pere - 14/05/2008 14:35

T'entenc perfectament... no estic confós i també penso que els grans malfactors habiten despatxos i corporacions, però abandono. Per a "xatejar" ja hi ha els "xats".


Filtre
Deixa la teva història