Sí senyor, avui era un dia potencialment malastruc, fins que m’he trobat amb aquestes donzelles que proclamen el seu amor a Barcelona!
Eren de parla francesa, la nacionalitat no l’he demanada per que anaven prou apressades i no era cosa de destorbar lligant conversa, però han estat prou gentils com per tornar enrere dues d’elles que ja havien creuat el carrer Casanova. Jo, amb educació, li havia dit a la tercera que m’agradaria obtenir una fotografia,. i aquesta, sense pensar-s’ho ni un instant, ha cridat les companyes que l’esperaven a l’altra banda de carrer; efectivament, han tornat enrere i posat per a mi, amb aquesta alegria gens postissa, exhibint l’eslògan amorós damunt de les esponeroses anatomies que podeu observar.
És ben veritat, Barcelona ocupa llocs privilegiats a tot el món... Congratulem-nos!
Tanta tabarra et vaig donar,Pere?. Si mal no recordo vàrem estar ben bé horeta i mitja xerrant asseguts a la terrassa del Café Charlot i jo m'ho vaig passar d'alló més bé, clar que comparant la meva companyia amb la de les ben alimentades senyoretes la cosa no tingui color.
No és ningú l'amic quan veu una bona mossa...
Pere, dius que primer et vas dirigir a una de les tres noies i que aquesta va cridar a les altres dues. Tinc un dubte, a quina de les tres et vas dirigir?
Jo crec que la llei de les probabilitats assenyala clarament a la de la dreta, m’equivoco? ;-)
Tens raó amb lo de la pressa i la reflexió, si senyor. Respecte a la segona afirmació, que vols que et digui, tinc l'adreça d'un esplèndid oftalmòleg.
Pel que veig a la foto i la situació geogràfica de l'història aquestes noietes deuríen, segurament, inclós en la seva ruta turística una visita al mercat del Ninot.
