• Vicenç - Gràcia - Còrsega cantonada amb Roger de Flor - Dijous, 15 de maig de 2008



Al carrer Còrsega cantonada amb Roger de Flor hi havia una tintoreria que fa uns anys lluïa un imponent cérvol (deuria fer quasi dos metres d’alçada) pintat sobre el vidre com a reclam propagandistic.

No hi ha dubte que la qualitat artística de la pintura pot ser discutible i discutida, però per a mi va acabar tenint un significat entranyable.

Jo treballava al carrer Castillejos i vivia a prop de la Plaça Lesseps. Els dies que plovia o amenaçava pluja, deixava la moto al pàrquing i anava a treballar en taxi i tornava a peu. La tintoreria del cérvol estava, més o menys, a mig camí entre la feina i casa meva i era una referència obligada en el meu trajecte de tornada.

Va arribar una època en què la feina se'm va fer molt feixuga, perquè vaig haver d'assumir la responsabilitat d'un càrrec que jo no desitjava, i llavors, el cérvol es va convertir en un amic que semblava esperar-me a mig camí els vespres que feia mal temps.

Fins i tot acabat aquest capítol professional, cada cop que passava pel carrer Còrsega girava el cap un moment per veure al meu amic, fins que un dia vaig veure que no ja hi era. Us pot semblar una tonteria (sens dubte ho és) però em vaig quedar amb un cert sentiment de pèrdua...

I així va desaparèixer un bocí més de la meva barcelona. Amb minúscula perquè la meva barcelona és molt més petita que la Barcelona de tots i, de fet, cada cop és més petita.

Salutacions

Joan Macià - 15/05/2008 23:12

Tal vegada et vas quedar sense l'amic cérvol , Vicenç, però t'ha quedat la sensibilitat de recordar-lo i d'alguna manera estimar-lo.

La desaparició de coses entranyables es una salvatjada pròpia d'insensibles i bàrbars.

No precisament quan es tracta d'un negoci com el d'aquesta tintoreria quina cosa và lligada als resultats empresarials.

Parlo de la anul.lació d'espais, locals, negicis entranyables i que donen nom i valor a la ciutat.

Una ciutat de Barcelona que no sería rés sense aquestes senyes d'identitat que quatre especuladors malparits tenen el poder de ensorrar.

Vicenç - 16/05/2008 10:29

Tens raó Joan, els resultats empresarials són determinants.

Quan vivia a Gràcia, hi havia a prop de casa un local que semblava maleït: qualsevol botiga que s’obria, no durava més d’uns mesos. Finalment, una merceria "Lola Botona" va aconseguir trencar la maledicció i encara hi és ara.

Salutacions

Joan Macià - 16/05/2008 12:46
Van encertar el negoci.....cosa que no es pot dir de molts altres que se les donen d'empressaris.
Vicenç - 04/06/2008 11:51

Avui he recordat que existeix un llibre que, encara que no té res a veure en aquesta història, és una obra fonamental en el disseny gràfic als carrers de Barcelona.

El títol és "Barcelona Gràfica" i el seu autor, el dissenyador gràfic América Sánchez.

La descripció del llibre, segons el web de l’editorial Gustavo Gili és la següent:

 

Para producir esta obra, América Sánchez ha fotografiado y ordenado 1.834 piezas de gráfica urbana barcelonesa: rótulos comerciales, números de portales, viñetas, alegorías, emblemas, pictogramas, que se hacen legibles e ilustran los usos de la ciudad. Ha sacado así del anonimato la obra de un elenco multitudinario de grafistas espontáneos: rotulistas, pintores, grabadores, tallistas, herreros, vitralistas... A partir de esta obra, Barcelona puede mirarse en el espejo de su gráfica anónima y, de este modo, recuperar otro aspecto de su riquísimo patrimonio. (http://www.ggili.com/ficha_amp.cfm?IDPUBLICACION=776)

 

Us el recomano, és gairebé imprescindible :-)

Lletraferit - 04/06/2008 14:10
Hola Vicenç, el tinc i en sóc un fan.

Filtre
Deixa la teva història