• Pere Castaño - Ciutat Vella - Rambla del Raval - Dimarts, 20 de maig de 2008



     Aquest felí rodanxó, el devem a la creativitat d’un escultor colombià que és prou conegut, però no m’estaré d’esmentar-lo: Fernando Botero. Conrea també la pintura, i tant en els seus quadres com en les escultures, els animals i persones adopten formes  decididament opulentes, proclius a la obesitat, sense que això deixi de suscitar un corrent de simpatia cap a les seves figures, almenys aquest és el sentiment que activen en mi.

     Les formes arrodonides ens inclinen cap a una concepció bonhomiosa dels seus personatges, i això, que podria fer pensar que l’artista es mira el món amb una mena de mandrosa complaença, no és així, Botero, actualment, ha produït més d’una setantena de quadres que miren de reflectir l’horror de la repressió a la presó d’Abu Ghraib, a l’Iraq, manifestant una bel·ligerant oposició a les pràctiques degradants, i contra l’absència de justícia en els conflictes contemporanis.

     Però no és aquest el fet que m’ha mogut a presentar el voluminós gat que s’està a la Rambla del Raval, entretenint a la canalla del barri i captant l’atenció de tants vianants que -com jo mateix- el retraten a pler, des de totes bandes i, majoritàriament, amb els fills muntats sobre la cua, el llom i el bescoll generosos de l’animal. És la seva inquieta “vida” itinerant, el que m’ha cridat l’atenció, per que jo ja li conec quatre emplaçaments diferents, des de la seva creació el 1987: ha estat al parc de la Ciutadella, lloc d’esbarjo familiar, d’on va anar a Montjuïc, per deixar-s’hi veure durant els Jocs Olímpics del noranta-dos, on va conviure amb gent de tot el món; més tard el tinc fotografiat al costat de les Drassanes, molt a prop d’un centre municipal de venopunció, testimoni d’un trist aspecte de la nostra societat; i ara ens el trobem al cor d’un raval reducte de nouvinguts, preferentment del sud-est asiàtic.

     Podem dir que el plàcid animal les ha vistes de tots colors... i ha d’estar curat d’espants, potser per això conserva aquesta expressió, abstreta i un pèl indiferent.

     Només cal saber si l’espera alguna altra destinació; si se’n sabés alguna cosa, així com el dia i l’hora del trasllat, miraria de no perdre’m l’aixecament i el desplaçament del monumental mixet, per que ha de ser tot un espectacle.

  

PS: Fa dies que havia escrit aquesta història, m’ha animat a publicar-la saber –avui, pel TN migdia de TV3- que la col·lecció de pintures de la qual dono notícia al text, s’exposa ara a l’IVAM de València, junt amb una altra sèrie que plasma el món del circ, l’autor manifestava, en la entrevista que acompanyava el seu reportatge, que vol mostrar dos pols oposats de la condició humana, l’alegria com a reforç del rebuig a l’aspecte més sinistre: la crueltat.

 
anna - 14/01/2009 21:22
ola!!! em sembla molt be k algu faigi unan escultura de un gat!!!!! :) esk son mol monos!!!!
mercé lentopodio - 14/01/2009 21:54
pere: el gats sense amo, sempre van canvien de lloc i mengen el  que podan, son caçadors de ratas  i dormen a saber?, gent a diari i ells, ja saben el horari, els  porten menjar,  amb sembla que se li diuen gateras o algo axí, fins i tot , els i porten aigua, igualment o fan amb els coloms i queda tot empastifat; el mininus de pis tenen amos/as  i els tenen amb manteta, platet exclusiu per la lleteta, el seu pinsu, el seu veterinari i etc., també tenen caricias i el mininu li llepa la má del seu amo/a. Aquest gatet, no sé si te amo, jo també li vist erran amb els seus curts anys de vida, pero  si li fan fotos, el tocan, el miran, els nens/as el abraçan, la seva pell es freda,  aquí entre el carrers san jeroni i carrer cadena,  carrer san josep oriol, carrer san rafel, carrer aurora, ja deseparaguts,  li han fet de segur, la rambla del raval per ell sol,  i li han dit hara  ets el amo de aquesta rambla i aquí será la teva rambla, et sentirats admirad i estimat, dons tens molt bona planta i ell pensa, de aquí no me hechan ni con agua HIRVIENDO. lo juro.  mercé leontopodio
anna - 18/01/2009 13:02
oooo
kina escultura tan bonica crec que la aniré a veure i tot!!!:)

Filtre
Deixa la teva història