• Pere Castaño - Eixample - Diagonal/Mallorca - Dilluns, 26 de maig de 2008



     Mirar enlaire, tot passejant, m’ha proveït d’una bona col·lecció d’imatges, algunes notablement belles i d’altres, simplement curioses. Sobretot a l’Eixample, se sol trobar una infinitat de formes arquitectòniques que rematen els edificis amb ornaments o construccions singulars, i sovint, força interessants. Amb l’eclosió de la publicitat massiva, van proliferar els rètols lluminosos de marques comercials, productes de consum, identitats financeres i companyies de serveis, entre les quals, algunes de publicitat exterior, precisament. Aquest és el cas que em va cridar l’atenció, a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Sant Joan.

     S’escau que ara fa un any, llegia un article periodístic que una bona amiga va dedicar a aquests elements urbans, informava de l’ordenança municipal que ha proscrit els anuncis als terrats dels edificis, o els que sovint –massa- exhibien les mitgeres; aquesta ordenança és molt rigorosa per als llocs d’especial rellevància urbana, com ara les places de Catalunya, Francesc Macià, Universitat, etc. La normativa s’ha anat executant i, pel que fa a les tanques publicitàries, és evident que gairebé no en queden, a la ciutat.  Però, en promulgar el reglament ja es va dir que se’n salvarien alguns d’aquests anuncis, en consideració a criteris discrecionals, que han degut tenir en compte, tant raons estètiques com d’arrelament al paisatge urbà i la familiaritat generada amb els ciutadans, considero que és una sort que el popular termòmetre gegant de Can Cottet, al Portal de l’Àngel se salvi, igual que el rellotge rotatiu del BBVA, a la plaça de Catalunya (encara que, aquest, em té ben distret constatant que gira, o no, amb una irregularitat que no encerto a interpretar).

     Els rètols condemnats, exhauriran el seu contracte i ja no els serà renovat. Entre els sentenciats n’hi ha algun que a mi, particularment, em sembla bonic, i que, contràriament al criteri limitador, penso que adorna dignament el lloc on s’encén de nits, però ningú m’ha consultat, òbviament...

     El cas és que si parlem de publicitat, com a consumidor, em semblen molt més agressives les desmesurades interrupcions de les pel·lícules emeses per televisió... especialment lesives i contràries al discurs artístic dels creadors cinematogràfics. Van directament en contra del ritme narratiu i la comprensió, i vulneren els drets de l’espectador: són un atemptat cultural! Això no sembla preocupar cap legislador! Tot i que, en aquest afer, l’autoritat municipal no hi té competència.

     Acabo amb una referència obligada al mussol de la fotografia, que, al cap i a la fi, és un dels anuncis “indultats”, i el motiu d’aquesta modesta crònica. Va ser instal·lat per anunciar una empresa que fabricava rètols lluminosos, raó per la qual va esmerçar-hi força mitjans per fer-se notar: Rótulos Roura. En llevar-li les lletres, resta una icona zoològica que es fa difícil d’interpretar; i si avui, encara algú deu tenir coneixement de per què corona l’edifici, passat el temps, molts s’interrogaran per la seva presència i permanent vigilància.

 
Kim - 27/05/2008 10:16
Molts col·leccionant mussols, ¿qui sap si l'ajuntament?
Enric J.S. - 27/05/2008 22:57

Potser l'animaló de normatives urbanístiques no n'entengui massa,però si fixa molt entot el que passa al seu voltant.

A mi, vist en termes d'una visió general de l'entorn, m'agrada. Que li anem a fer...

Com es nota que en Pere, a més de bon ull, té una càmara fotogràfica de categoria.

Pere - 03/06/2008 00:48
El to resignat que deixes anar amb aquest "Que hi anem a fer...", amic Enric, gairebé em porta a pensar que has vist una crítica a la continuïtat de l'animaló, en la meva crònica. No és pas així, que a mi també m'agrada força!
Montse - 06/06/2008 13:57
M'enrecordo de molts diumenges de vesprada, tornada de cap de setmana, patit l'embús de l'autopista, el mussol indicava que ja arribavem a casa. I els papes em deiem "a veure si fa l'ullet!"
Joan Macià - 06/06/2008 14:14
Nosaltres el consideravem un amic que vigilava que tots arribessim sans i estalvis a casa. A mi m'agradava.
Nuit - 19/06/2008 14:29

A La Vanguardia han penjat uhn video sobre la normativa publicitària... segur que indulten al mussol?

veure l'article

 

Pere - 19/06/2008 14:50

Fent cas del teu advertiment, Nuit, ja m'he mirat el reportatge, el cert és que no diu ni que sí, ni que no, també ho és que va ser considerat un element d'interès, al seu dia; sí que parlen de que el manteniment pateix mancances, i que s'ha de replantejar.

Imagino que el reportatge s'hi ha fixat, precisament, per que és un dels elements paradigmàtics en un debat sobre la viabilitat de la publicitat en llocs rellevants, i protegits, del paisatge urbà.

sandra - 25/11/2008 11:19

Quan jo era petita,i baixavem en cotxe pel Passeig St Joan,sempre mirava cap a munt, i quan veia el mussol, em posava super contenta, perquè volia dir que anavem a casa dels meus tiets i la meva cosina.També era la senyal de que arribavem a casa...


Filtre
Deixa la teva història