Hola Nuit, veus com sóc obedient?. Saps que passa ?. Es que jo ,al igual que tu, sóc el Mr.Hyde d'un Dr.Jekyll.
Mira, sento molt entrar en aquesta frenesía de comentaris sense solta que desvirtuen històries i més històries sense aportar res de positiu a les mateixes.
Penjo aquesta amb l'intenció de distreure'ns una mica a la recerca de rellotges de Sol a la nostra ciutat. A veure si hi ha sort i rebaixem una mica la tensió que prou en tenim amb els polítics.
Avui mateix jo n'he vist un altre a una masia que hi ha al carrer Doctor Salvador Cardenal, darrera de la Clínica Dexeus.
Ah,per cert!, a aquests dos no recordo haver vist cap llegenda escrita en ells.
No fa gaires díes vaig fer un petit viatge(un cap de setmana,eh?) per cel-lebrar els meus 35 anys de casat i als rellotges que hi han a les façanes de les esglèsies de Castellar de N'Hug i Gombrén, curiosament hi ha el mateix escrit: " Jo sense Sol i tu sense Fe, no som res".
Els rellotges de sol em "chilflen" ...
Poden trobar-se practicament a tots el pobles de Catalunya, grans o petits, i fins i tot a cases pairals . A Barcelona en recordo un - molt malmés- al castell de Montjuich i un a Valencia/Balmes.
Hola Pollancre* aquest rellotge és un vell amic.
Sovint hi paso per davant quan vaig a fer una mica d'exercici a peu. Can Verdaguer és una de les velles masies de Sant Andreu, que avui queda dins del mal anomenat Nou Barris.
Està molt bé això de tornar a temes cordials.
*no goso posar el diminutiu.
Hola Lletraferit. Tens raó en aixó dels temes cordials.
Aquesta te la dedico. Si no recordo malamen- i espero escrireu bé- al rellotge de Balmes hi deia "ora e labora"
Va, jo m’hi avinc a donar una mica més de gruix a aquest assumpte... Resulta que tinc una nombrosa col·lecció de fotografies de rellotges de sol –més dels que ens podem pensar, de Barcelona ciutat- molts del Maresme, i naturalment de força localitats més, però, malauradament, molt desendreçada... i quan vulgui posar-hi ordre, ja no recordaré d’on són! Les llegendes solen trobar-se repetides, no ha d’estranyar gens; n’he trobat moltes en llatí, però n’hi ha de registrades en moltes llengües. Tot seguit us n’ofereixo algunes:
- Clarus sol facit me loqui et digitus umbrae (Em fan parlar el sol clar i un dit d’ombra)
- Do si sol (Do, si fa sol) Aquest té la gràcia de que, tant en una llengua com amb l’altra, el text es composa de notes musicals.
- Sine peded curro, sine lingua parlo (Sense peus, corro; sense llengua, parlo)
- Vide et vade (Mira’m i vés-te’n)
- Para que el alma despierte
del letargo de la vida,
le da el tiempo una bebida
amarga como la muerte.
- Une de plus: une de moins (Una (hora) de més: una de menys)
- Cu mi regardo troou perdè son temps (Qui em mira massa, perd el temps)
- Quand sies urous, trotto la guso. Quand sies malurous, vai al pas (Quan ets feliç, corro. Quan ets malaurat, vaig al pas)
- Io vado e vengo ogni giorno. Tu te vai senza ritorno (Jo vaig i vinc cada dia. Tu te’n vas sense retorn)
- Puo ben erra sulla campana il ferro, ma quando luce il sol, io non erro (Pot errar el batall de la campana, però lluint el sol, jo no l’erro) D’un rellotge de sol a sota d’un campanar.
- A la tarda alabo el dia (D’un rellotge orientat a ponent)
- Qui té sol, què més vol?
- La nit, per reposar... com faig jo
- Totes fereixen, la darrera, mata (L’hora)
- Què mires mussol? Sóc un rellotge de sol!
- Ja hi pots pujar de peus: ara és l’hora que veus
Etcètera, etcètera...
Peazo comentari, fkuku! Tu sí que ets una ment preclara, ara ho veig.
Pollancre, espero que segueixis explicant-nos històries com aquesta, que per la majoria no tenen res de ridícul, ans al contrari.
Com bé dius,Laia, el xicot s'ha quedat descansat (com de costum) amb el peazo comentari. Saps que passa?. Doncs que a les 3h. 48min. encara no havía trobat cap coll per clavar-li una dentellada i ha pensat :millor em fico el vestit de cuir i busco algú a qui fustigar, i com que aquesta web li va com anell al dit, doncs apa a fer de bocamoll*.
Jo que crec que aquest xicot té, o treballa,a un negoci d'enderrocs...
No crec que torni a penjar cap història més com a Pollancre, aquest cop ho he fet per honorar a la Nuit i demostrar-li que les promeses només les compleix qui realment te voluntat de fer-ho, i dubto, encara que m'agradaría equivocar-me, que el neng tingui la més mínima intenció.
*2ª accepció,referit al que tot ho xerra i diu tot el que caldría callar. Res a veure amb les cavalleries ni els cargols, no sigui cas que després el senyor s'ho pugui pendre com un insult.
Bona la història engegada, Pollancre.
I bò el seguit de referències,Pere, quasi totes desconegudes per mi.
En la meva opinió, es bonica la senzillesa quan a l'ornamentació d'un rellotge de sol.
Saps que és el més ridícul,noi?. Doncs jo t'ho diré:que un camell li digui geperut a un dromedari per escarnir-lo.
I saps que et dic més?. Que c'est fini. Si vols parlar del tema dels rellotges bé i si no et segueixes flagelant tu solet.
El meu pare sempre deia que sovint "el mort s'en riu de l'ofegat".
Jo seguiré buscant rellotges de sol a Barcelona. Gràcies pollancret.
Al carrer del Doctor Pi i Molist, cantonada al passatge del mateix nom, hi ha un rellotge en una casa molt restaurada (potser, fins i tot, massa).
La llegenda diu: "El Cel es ma Regla".
Suposo que en Pere el tindrà fotografiat, si no fos així, ja penjaria una foto.
A la recentment inaugurada Biblioteca d'Horta - Can Mariner al carrer del Vent, hi ha un rellotge de sol amb una llegenda que diu: "Mentre el sol em tocarà, sabràs l'hora que serà".
El rellotge es molt semblat al que surt a la fotografia, tant es així que a primer cop d'ull em pensava que era el d'Horta, perquè fins i tot la masia s'hi assembla.
La diferencia està en que a Can Mariner, el rellotge està situat al costat esquerra de la façana, i el de la foto, al costat dret.
Avui publica El Periódico que, la masía de Can Verdaguer, serà rehabilitada i passarà a ser d'ús públic a finals de l'any 2010.
Confiem que sàpiguen conservar la seva actual fesomía i millorar l'entorn.
Confirmant el comentari anterior, el dimecres dia tretze, "El Periódico" donava la noticia del projecte de rehabilitació de tres masies, entre les quals està Can Verdagué:
Com diu l'Enric: "Confiem que sàpiguen conservar la seva actual fesomía i millorar l'entorn". O al menys que el rellotge segueixi donant l'hora :)
Darrerament la Societat Catalana de Gnomònica, societat de la que formo part, ha restaurat els dos rellotges de la torre del castell de Montjuïc. Si entreu en http://www.gnomonica.cat trobareu un ampli ventall de rellotges inventariats, no nomes els 133 de Barcelona. El sol de l'era.
