• Vicen´┐Ż - Nou barris - Via Julia (Nou Barris) - Dijous, 5 de juny de 2008



Bill Barnes era el protagonista d´┐Żuna s´┐Żrie de novel´┐Żles pulp que, subtitulada "El aventurero del aire", va ser publicada en la col´┐Żlecci´┐Ż "Hombres audaces" (Editorial Molino), juntament amb altres herois de l´┐Ż´┐Żpoca: "Doc Savage", "La Sombra" i "Pete Rice".

La s´┐Żrie tracta de les aventures de Bill Barnes, aviador excepcional -heroi de la Primera Guerra Mundial- i genial enginyer aeron´┐Żutic que, acompanyat pel seu equip de col´┐Żlaboradors, lluitava contra el mal en totes les seves formes (crim organitzat, dictadors sud-americans, societats secretes...), utilitzant com a instruments els models d´┐Żavions m´┐Żs sofisticats, dissenyats per ell mateix.

Aquesta col´┐Żlecci´┐Ż es va comen´┐Żar a publicar l´┐Żany 1936 i es va acabar a mitjans dels anys cinquanta.

Una dada curiosa ´┐Żs que mentre va durar la Guerra Civil les novel´┐Żles es van imprimir a l'Argentina, on s´┐Żhavia traslladat l'editorial. Acabada la guerra i durant els primers anys de la postguerra es van seguir imprimint en aquell pa´┐Żs, al mateix temps que es reprenia la impressi´┐Ż a Espanya. Aix´┐Ż van coexistir, durant un temps, edicions dels mateixos t´┐Żtols impresos a Espanya i a l´┐ŻArgentina.

L´┐Żany 1981, el Centro Aut´┐Żnomo de Trabajos Editoriales (CATE) va reeditar alguns dels llibres publicats a la primera ´┐Żpoca, em temo que sense gaire ´┐Żxit.

La qualitat liter´┐Żria d´┐Żaquestes novel´┐Żles era proporcional a la qualitat del paper que s´┐Żutilitzava per imprimir-les i que donava nom a aquest tipus de literatura, per´┐Ż tenien un cert encant per a un p´┐Żblic incondicional que, encara a dia d´┐Żavui, mant´┐Ż un mercat bastant viu de compravenda de segona m´┐Ż.

Un d´┐Żaquests incondicionals deu de ser l´┐Żamo de la botiga que apareix a la fotografia.

El nom podria ser una casualitat, per´┐Ż la comparaci´┐Ż entre la grafia del nom de la botiga i el detall del r´┐Żtol de metacrilat amb la portada d´┐Żun dels exemplars de la s´┐Żrie (precisament la que va servir de model per al r´┐Żtol) no deixa cap possibilitat de dubte.

Pere Casta˝o - 06/06/2008 14:24
El nom pot ser casualitat -no ho crec- però el que segur que és premeditat, són les miserables guixades dels curts de gambals, que s'han afanyat a empastifar el rètol de l'establiment.Amb això, els brètols de l'esprai deuen creure que obtenen un notorietat i s'asseguren una auto estima tan fictícia, que no fa res més que mostrar el justets que van de neurones.

Per cert, jo també en tinc algunes d'aquestes novel·les. No les he llegides, però; eren a casa dels pares i me les vaig quedar per la gràcia de les li·lustracions.

Vicenš - 08/06/2008 22:20

Estic totalment d’acord amb tu, Pere. Sembla que a aquests personatges els hi passa el mateix que als gossos i senten el desig atàvic de deixar un senyal del seu pas.

Tot i que els tags (que, segons tinc entès, així es diuen aquests gargots) son relativament recents en el medi urbà, el embrutar parets amb el nom, firma, o el que sigui, no és un fenomen nou. Temps enrera, quan feia d’espeleòleg aficionat havia observat que a les cavitats d’accés fàcil o de recorregut senzill sempre hi havia pintades a les parets amb els noms dels intrèpids exploradors que havien assolit una fita tan notable, o del grup al que pertanyien. Aquestes pintades, en canvi, no apareixien en cavitats de més dificultat. És estrany :-)

Però estic segur que hi haurà feligresos d’aquesta parròquia a qui aquests gargots els hi semblaran l'expressió d’un art lliure i no sotmès a ves a saber què. I és que hi ha gustos per a tot...

Quan a les il·lustracions d’aquestes novel·les, és veritat que tenen gràcia. Pel meu gust, les millors son les portades de les novel·les pulp americanes dels anys 30, però els avions d’en Bill Barnes no estan gens malament.

Pere Casta˝o - 10/06/2008 11:05
Ves per on! Amb qui vas practicar l'"espeleo"? Jo era del grup del Centre Excursionista Pirenaic... Fa mooolts anys...
Vicenš - 10/06/2008 20:51

Quan tenia vint anys vaig fer un curset a l’E.R.E. del C.E.C., però després, en comptes de sortir amb la gent del centre, freqüentava la Secció d’Activitats Subterrànies del C.G.B. (no sé si et sona el nom, ja fa temps que no existeix).

En tornar de la mili ja no vaig seguir, la qual cosa no va ser una gran pèrdua per al mon de l'espeleologia.

Als quaranta anys vaig fer un altre curset, aquest cop a l’Espeleoclub de Gràcia. Vaig ser soci durant una temporada fins que ho vaig deixar córrer definitivament.

Als seixanta anys em tocaria fer un altre curset, però em sembla que ho deixaré per a la meva següent reencarnació :-D

Pere - 11/06/2008 10:40
Més casualitats: un meu cosí presideix el Grup Especial d'Escalada, del club de Gràcia; en aquesta especialitat, també el vaig iniciar jo.
Vicenš - 11/06/2008 20:34

La secció d’espeleo del Club Excursionista de Gràcia es diu G.I.E. Jo hi havia estat al local quan el tenien al carrer Astúries, ja fa molts anys d’això.

Segurament devem tenir algun amic, conegut o saludat en comú.

poli - 11/06/2008 21:22
El nom és ben trobat, dons sembla que hi venen texans. Mireu les enganxines de la persiana...
Vicenš - 11/06/2008 23:16

És cert, venen texans, samarretes i roba juvenil en general.

Si busquem a Google el text [ "bill barnes" "via julia" ] trobarem tres resultats. Tots tres corresponen a fòrums sobre roba i concretament els dos primers a roba "bakala". No sé ben bé quina roba és aquesta, però segur què no és adequada per anar al Liceu :-D

Alguns dels posts d’aquests fòrums són gairebé inintel·ligibles. Us proposo un repte: Tracteu de desxifrar-los. Si teniu més de 45-50 anys i ho aconseguiu, crec que us podeu considerar uns experts en criptografia adolescent :-P

guillem - 25/06/2008 09:02

No se on vaig llegir fa uns anys, que totes aquestes noveles foren escrites per el mateix autor encara que utilitzan seudonims diferents. L'autor era en Guillermo Lopez Hipkiss de nacionalitat espanyola peró de mare anglesa, fou mes conegut per les traduccions de la major part dels llibres de Guillermo de la Richmal Crompton.

Algú sap si això es veritat?

Vicenš - 25/06/2008 10:42
 
Vicenš - 25/06/2008 10:42
 
Vicenš - 25/06/2008 10:43

 En l’època del pulp era molt corrent la utilització de pseudònims que amagaven diferents autors com és el cas de George L. Eaton (Bill Barnes) o Kenneth Robeson (Doc Savage). Però també hi havia autors que s’amagaven sota més d’un pseudònim, així que era difícil saber que és el que havia escrit cadascun dels autors. Hi ha un web molt interessant sobre el tema pulp: http://dreamers.com/lospulps/

Sobre Guillermo López Hipkiss, pots trobar informació al mateix web a: http://dreamers.com/lospulps/hipkis.html i http://dreamers.com/lospulps/encapu.html

Pots trobar unes quantes novel·les de Hipkiss a http://www.librodot.com/ en format .pdf i crec que també en format .doc (Per baixar-te-les t’has de registrar abans, però el registre és gratuït).

El catàleg de llibres de librodot.com passa de llarg els 8000 títols, així que la recomanació de visitar el web la faig extensiva a tots els BdeBarnautes.

guillem - 27/06/2008 10:06
Molt interesant l'informacio, Vicenç, veig que no va ser el Guillermo Lopez l'autor de Doc Savage i altres novelles sino que va ser el traductor. Jo estaba mat fixat.
Lletraferit - 27/06/2008 13:35

En Guillermo López Hipkiss va ser el millor traductor que mai van tenir les aventures d'en Guillermo Brown. Les vaig llegir totes i el to anglés que en López els va dar, dona caràcter britànic a la traducció espanyola.

Gràcies Vicenç per aquest recordatori dels pencaires a preu fet de totes aquelles editorials tipo 'Molino' 'Teide' 'Toray'...

An˛nim - 02/07/2008 22:37
Vicenç, pel que m'explica la meva filla, el tipus de roba "bakala" s'escau bé a la indumentària del "pijoaparte"
poli - 02/07/2008 23:05
Perdoneu, l'anònim sóc jo. No es pot estar a missa i tocant campanes, jejeje.
Vicenš - 03/07/2008 10:08

Una interessant teoria, poli.

No sé si és certa, perquè de la roba «bakala» només tinc una imatge mental que no sé si es correspon amb la realitat.

Però dic que em sembla interessant, perquè a una ment ociosa com la meva, li obre uns quants interrogants:

Com seria aquest personatge si es reescrivís la novel·la ambientant-la en l'època actual?

Està clar que no seria "murciano", però, seria versemblant que fos un immigrant d'una altra procedència?

Es ressentiria l'argument del canvi sofert per la societat en els anys que han passat o, en el fons, la societat no ha canviat tant?

Em temo que jo sempre tinc més preguntes que respostes.

Vicenš - 24/07/2008 21:37

Ahir dimecres, vaig trobar als Encants de Bellcaire una novel·la pulp titulada "Opio". És tracta del número dos d'una sèrie de Lewis A. Vird (Un autor americà? Potser si perquè la novel·la està traduïda per Miguel Gispert) que sembla copiar descaradament Bill Barnes.

La sèrie porta com a títol "Dan Curtis" i com a subtítol "El Rey del Aire" i va ser publicada per l'editorial Sociedad General Española de Librería.

Jo coneixia l'existència de "Ciclón" una altra còpia de Bill Barnes (publicada per la mateixa editorial Molino també a la col·lecció "Hombres Audaces") escrita per M. de Avilés Balaguer, (Manuel Vallvé López).

Però d'aquesta darrera adquisició meva no en tenia cap notícia, i de les meves investigacions a Internet només he pogut esbrinar que, fa algun temps, havia estat posat a la venda a todocoleccion un altre exemplar del número dos.

Finalment, al primer volum de "La Novela Popular en España" he trobat la dada de què només es van publicar cinc números de la sèrie. No hi ha cap informació sobre l'autor (això de "Vird" sona molt malament) ni sobre la data de publicació.

Una bona estona investigant un enigma que, en gran part, queda sense resoldre. Una altra estona dedicada a redactar aquest comentari per compartir aquesta informació amb qui li pugui interessar. Tot això per només dos euros. No es pot demanar més per aquest preu.

I això sense llegir la novel·la!

Lletraferit - 25/07/2008 07:30

Hola Vicenç, segur que parles d’un autor amb pseudònim.

Al món del pulp hi ha molt d’escriptor i dibuixant a preu fet.

A part que les mateixes editorials, quan encerten la sèrie d’un personatge que es ven molt, en fan sèries semblants per alimentar els milers de lectors.

Les discogràfiques pop fan el mateix.

 

Has tingut molta sort en trobar -per dos euro- una peça als Encants, que segons ‘todocolección’ és dificilíssima de trobar.

Vicenš - 25/07/2008 19:10

Certament, un autor amb pseudònim anglosaxó, però poc familiaritzat amb l'anglès.

Parlant d'autors i pseudònims, estic convençut de què l'estudi de la literatura pulp a Espanya, especialment a la de la postguerra, té més a veure amb la sociologia que amb la literatura.

En ocasions com aquesta, me'n adono de què, per a mi, el llibre ha passat de ser únicament un vehicle de cultura (en aquest cas, més aviat poca) per convertir-se a més, en objecte de culte.

Lletraferit - 25/07/2008 20:37

Certs llibres i certs tebeos encara conserven l'encant de l'objecte nostrat, cosa que no passa tant amb un DVD o un pen-drive.

 

Si he anat a l'estranger alguna vegada, m'he emportat alguna coseta d'en Joan Perucho o la Rosa Leveroni o en Pere Calders.

Deixo el llibret damunt la tauleta de nit i, quan torno del carrer, veure aquell llibre 'meu' allà sobre em dona molta confiança.

Vicenš - 27/07/2008 10:52

Un exemple de dibuixant a preu fet el tenim amb Adolfo Alvárez Buylla. Va ser el principal dibuixant dels tebeos de "Diego Valor".

Es veu que l'home en sabia de dibuixar, però, per tenir massa feina o per haver de complir uns terminis massa ajustats, es veu que no podia treballar gaire els dibuixos i els resultats eren mediocres i fins i tot, de vegades, realment dolents. Hi havia temporades en què no anava tan apressat i el seu treball era simplement discret, i temporades en les que la qualitat de la seva feina tocava fons.

Suposo que deuria pensar com fer-s'ho per demostrar la seva vàlua com a dibuixant, comptant amb el poc temps que li deuria poder dedicar a cada pagina.

Sembla que la solució que va trobar va ser la de dedicar més temps a dibuixar amb detall una vinyeta -més gran que les altres- per pàgina i la resta, dibuixar-les segons el temps disponible.

Aquí he penjat una imatge per il·lustrar (mai millor dit) el meu comentari:
http://img401.imageshack.us/img401/1770/diegovalorop7.jpg

Fa la impressió com si el dibuixant ens piqués l'ullet dient-nos "Mireu el que sé fer!"

Lletraferit - 27/07/2008 12:21

Vista la pàgina, amb la vinyeta grossa més ben dibuixada que les altres, és tal com dius.

Això de les preses a les Editorials es veu que ve de lluny, no és un invent d'ara...


Filtre
Deixa la teva hist˛ria