• Dani - Ciutat Vella - Carrer Corders - Dissabte, 7 de juny de 2008

Els corders eren aquell gremi que agrupava els mestres que es dedicaven a fer cordes. El gremi en sí es va constituïr l’any 1404 malgrat ens arriben mostres de la seva activitat quatre segles abans.
El punt àlgid del gremi va tenir lloc durant l’Edat Mitjana. La Corona d’Aragó posseïa aleshores un gran imperi comercial mediterrani i molts dels vaixells que transitaven per aquest mar duien cordam barceloní, que era apreciat arreu del Mare Nostrum per la seva qualitat.
Per fabricar les cordes, els corders necessitaven espais força amplis, ja que mentre un aguantava una roda on la corda s’anava enrotllant, l’altre havia d’estirar des d’una altra banda oposada i anar torçant-la. Aquesta tasca era gairebé impossible de practicar dins la Barcelona emmurallada de carrers estrets i laberíntics, i per tant es limitaven a tenir les botigues dins la ciutat mentre treballaven fora muralles als espais oberts.
El cànem i lli per a les cordes l’aconseguien de les masies de Marina, les Glòries i la Llacuna, on hi havia el cementiri d’animals.
És per aquest motiu que primer s’establiren a l’antic Camí Ral de Mataró (actual carrer Pere IV) i més tard al Bogatell, prop del convent dels Àngels Vells, on n’eren encomanats i passat el temps, a l’Esplanada de la ciutadella.
L’exclusió social dels corders arribava fins l’extrem de no permetre’ls assistir a les cerimònies religioses amb la resta dels feligresos només consentir-los participar des de l’altra banda del llindar de la porta del temple.
Tant és així que a ells se’ls aplicaven alguns estigmes també aplicats als jueus, com per exemple dividir-los en dues races.
Una de les races eren aquells que tenien orelles llargues i a l’alçada dels ulls, els altres els d’orelles petites i alineades més amunt. Els primers formàven l’aristocràcia.
S’arribà a dir d’ells que els diumenges els sagnava el melic, que quan escopien a terra en naixien cucs i que eren capaços de moure les orelles.
Les dones dels corders eren les que baixaven a Barcelona a vendre els productes, però havien de marxar abans que tanquessin els panys de muralla, perquè ni tan sols se’ls va permetre viure dins el clos emmurallat fins a finals del segle XVI. Per aquestes dates es va dictar que les ordres femenines havien de romandre dins el clos emmurallat i les monges dels Àngels Vells van demanar als seus veïns corders del Bogatell que les ajudessin econòmicament a construir un nou cou convent dels Àngels dins les muralles (que ara encara conservem precisament al carrer dels Àngels). Aquest fou compartit per les monges i la confraria dels corders, els qui a partir d’aleshores ja van començar a disposar d’un lloc on assistir al culte traspassant el llindar de la porta. Hom deia per aquest motiu mig en broma que les monges del Convent dels Àngels vivien a casa aliena.

Molts de vosaltres us estareu preguntant quins estranys motius duien a la gent a estigmatitzar aquest col·lectiu que aparentment era un sector artesanal com qualsevol altre. Si ens hi fixem detalladament, potser en podem esbrinar alguna cosa:

Les cordes, servien per l’us domèstic i naus comercials però alhora s’utilitzaven de soga per arrossegar i enforcar els condemnats. Sembla que aquest va ser un dels principals motius de la seva marginació social. És prou curiós observar que fusters i mestres de cases, també necessaris per la construcció de forques, no en patissin la mateixa mala fama.
Com a curiositat podem recordar que en cas que una corda es trenqués durant l’execució, el fet era interpretat com una intervenció divina, i aquesta era penjada en un clau d’una de les capelles del claustre de la Catedral. Tothom desitjava tenir-ne almenys algun bocí d’aquestes sogues, ja que deien que servia d’amulet protector.
Quan els condemnats anaven a morir, seguien una ruta coneguda amb el nom de “Bòria avall” de la que parlarem en una altra ocasió. Aquesta ruta passava per l’actual carrer Corders, on els corders de la Ribera tenien establertes les seves botigues, que tancaven al pas del seguici per por a represàlies populars.
Corria la veu que els corders sovint eren subornats per les famílies dels condemnats per tal que fessin unes cordes, en aparença molt robusta, que es trenquessin a l’hora de ser utilitzades i tanmateix, la justícia fes el mateix en alguns casos per assegurar-se la qualitat d’una corda en determinats casos.
Suposem que el fet de treballar al canyet (el fossar pel bestiar) o a l’esplanada de la ciutadella (Lloc on també s’hi practicaven execucions), els donava encara més aura maligna.
A l’esplanada comartien lloc de treball amb altres oficis que també necessitaven llum o espai, com ara alguns barbers, tal com podem apreciar en aquest gravat del segle XVIII, on aquests últims treballen al costat de les rodes emprades pels corders.


Un gremi estigmatitzat de manera similar era el dels carnissers (alguns dels quals s’agrupaven al carrer tallers, que rep el nom dels qui “tallen” i no dels tallers com a establiments on practicar un ofici). A aquests últims se’ls mirava amb mals ulls degut a que es guanyaven la vida matant, en aquest cas a animals i també en bona part perquè quan per algun motiu el botxí de la ciutat no podia dur a terme la seva feina executora, era algun d’ells qui, amb una destral de propietat col·lectiva del gremi, practicava la sentència capital. Ja que poca gent volia casar-se amb gent d’aquests oficis, aquests s’emparentaven sovint entre sí: “corders i carnissers, nós amb nós” es deia aleshores...

 

Aquesta i més històries a:  www.altresbarcelones.blogspot.com

Jordi - 07/06/2008 15:44

Dani, ara t'he trobat jo aquí...com sempre es un plaer llegir-te. Felicitats per aquesta magnifica crònica, t'animo a que en facis mes.

Salut company.

http://bcn-antic.blogspot.com/

poli - 07/06/2008 21:57

Molt interessant, Dani.

He pensat que aquesta relació de corders i carnissers pot explicar el fet que, a muntanya, al be s'el anomena corder.

 

Lletraferit - 09/06/2008 11:34

Un 10, Cortijo.

No es pot informar més amb menys paraules.

Enric J.S. - 09/06/2008 18:45

Jo també et felicito Dani. Les teves històries als que intentem conèixer Barcelona, la bona i la no tan bona, ens esperona a repasar la nostra biblioteca i reconsultar els nostres llibres. En aquest cas els de Joan Amades.

Sense cap intenció d'esmenar l'història ,i amb vocació d'ampliar-la, et recordaré, segur que ja ho saps, que en Joan Amades distingueix el gremi de corders en tres estadis: els corders propiament dits, els gumeners i cordillers. Els primers es dedicàven a tot tipus de cordes, els cordillers fabricàven fil de cànem per cosir i cordilleria i els gumeners eren especialistes en filar cordes gruixudes i resistents per amarrar embarcacions. Fins i tot cita un proverbi dedicat a aquests darrers que diu:

Una bona corda,

salva una barca

i una bona gúmena

una dotzena.

També parla de corders al Raval, vora de la muralla de Sant Pau, d'un convent (Sant Sever) que més tard esdevingué la Presó Vella; de botigues al carrer Hospital; i també parla de la mala relació que hi havía amb els espardenyers.

Vinga Dani, tu que ets un expert amplia'ns l'història, si més no jo t'ho agrairé.

Joan Macià - 10/06/2008 14:42

He trobar interessantíssima la teva història i l'après, Dani.

Per interés mariner puc afegir que en els vaixells que duem, ja siguin d'esbarjo ó d'altre tipus no hi hà cap CORDA a bord sino la dels rellotges....

Típic acudit mariner doncs les nostres cordes a terra son caps a la mar ("cabos" en castellà).

Dani - 16/06/2008 21:31

Gràcies a tots per comentar-me!

Per cert, posats a trobar incoherències, els corders són a algunes parts de catalunya comestibles!

Anònim - 03/07/2008 16:55
Que listo el chico,  esto lo decian más arriba. Vivan los letrados!!!
Dani - 03/07/2008 19:26

Hosti és veritat!

Vivan los anónimos...

Marta - 18/08/2008 18:56

Hola! Vaig al tall. M'interessaria trobar una foto on es veiés un corder o soguer treballant, si pot ser del s. XIX o començaments del XX. A banda d'això, molt bé l'article.

Lletraferit - 20/08/2008 09:35
Hola Marta, si per 'corder' 'cordiller' o 'cordelero' no trobes imatges, prova d'escriure 'ropemaker' o 'cordier' o 'ancient ropemaker' o 'vieux cordier' i potser el cercador d'imatges de Google et donarà el que cerques.

Filtre
Deixa la teva història