Ostres Kim! Això sí que ha estat una agradable sorpresa.

M’ha fet molta gràcia veure aquestes fotos.

Un dia hi vull anar a dinar però no trobo el moment. A veure aquest estiu si faig una escapada.

És una llàstima que el Josep hagi sortit mogut, però és que no podia ser d’una altra manera :-)

Jo no és que vulgui defensar en Kim (ja ho farà ell si ho creu convenient) de les greus acusacions que li fas, Malpensat?, però és dona la circumstància que cap dels dos restaurants que menciones en el teu escrit difamatori han estat citats per primer cop a BdeBarna per ell.

El Chut va aparèixer per primer cop en una història d’en Lletraferit, citat pel propi autor, i el Jardí va ser citat per mi en una història del Kim (en la que recomana un restaurant que tu, ves per on, no has esmentat).

Així que si vols acusar a algú d’estar venut als interessos del gremi de la restauració o de l'infamant pecat de la sodomia, hauràs de documentar-te millor perquè, com pots veure, les teves al·legacions no s’aguanten per enlloc.

T’estic agraït pel teu escrit, Malpensat?, ja que estava avorrit i gràcies a tu m’he pogut distreure una estoneta :-D

És clar que m’he ficat on no em demanaven, però espero que el Kim se’n farà càrrec i em sabrà disculpar.

Me'n vaig a veure el futbol...

Gracies Vicenç.

El interès amb els restaurants mencionats, es  per empenta al amic Lletraferit al retorn del seus orígens (El Chut) i com dona la casualitat que visc al costat, faig menció dels tres millors dels vuit que tinc per aquí per que agafi empenta.

Tan mateix Malpensat, pots anari que menjares be. 

Malpensat, amb el Sr. LLetraferit, ja fa bastant tems que estem lligats el un al altre............................

Ara que em volia fer vegetarià...

Potser uns dies abans d'anar al 'meu' Chut, hauré d'entrar al Jardí i dinar una miqueta per entrar en matèria.

A veure si montem una trobada i hi fem una tauleta de quatre o de sis...

M'encanta que se'm lliguin.

La teva idea, Lletraferit de fer "una tauleta de quatre o de sis" em sembla que és bona, però no està exempta de risc.

Hi ha la possibilitat de què els teus companys de taula, veient les teves vacil·lacions a l’hora de passar pel Chut, amb la millor intenció, decideixin tirar pel dret.

No seria estrany que, de sobte, s’abraonessin sobre tu, t’emboliquessin en una manta, estora o similar, et lliguessin i, enfarcellat d’aquesta manera, et duguessin arrossegant fins al Chut.

És cert que si Cleopatra es va presentar així davant Cèsar, tu, en aquesta ocasió, podries fer el mateix, però potser no seria el retorn discret i digne que el cas requereix.

De totes maneres, crec que el risc és mínim, perquè aquesta situació que he descrit, és possible però poc probable entre persones assenyades, però no se sap mai... :-)

Jo m'apunte, nomes tenim de quedar amb el dia i hora.

Estigues tranquil que no et lligarem, si mes no despres de dinar podem fer el café a la tarrasa del chut i si vols entres tu solet. 

Molt bé nois.

Aquesta setmana no em va bé cap dia.

A veure si el dijous de la setmana que ve...

Senyor Vicenç, la sodomia ja està despenalitzada, d'nfamant no en té res, ni tan sols oficialment; avui hom es pot casar -i assolir plenament els drets civils- amb una persona del seu mateix sexe. Altra cosa és l'actitud dels reaccionaris, que no volen admetre cap més perspectiva que la estretor de les seves consciències.

 I no, no cal que comptin amb mi (gràcies senyor Kim per l'invitació) per que fa quatre dies que vaig mirar-me els menús d'ambdós restaurants, i feien plorar, vaig acabar dinant a un gallec de ben a prop, i no estava gens malament.

És que potser en Malpensat ens està dient mariques?

És que potser el menjar català no és prou bo per ell, que ha d'anar a un gallec?

A veure si ho aclarim, Kim.

Ho sento, Malpensat?, avui no estic avorrit, així que et prego em disculpis si no em ve de gust contestar-te.

Ja veus, Kim, el que passa quan s’ofereixen margarides als porcs.

Abans que algú es torni a prendre les meves paraules en sentit literal i es pugui sentir ofès, vull aclarir, que és tracta només d’una frase feta, el sentit de la qual no crec necessari explicar.

Nois !!

Seguts a taula, entre plat i plat o esbrinarem hi  aclarirem lo que som.

Malpensat?: Com deia aquest matí, no em venia de gust contestar-te (de fet, ara tampoc), però en el teu comentari hi ha una, gens velada acusació d’homofòbia a la que penso que dec respondre. Per altra banda, avui juga Espanya i el partit no m’interessa gaire.

Sembla que saps llegir les paraules d’una en una, però quan se t’ajunten unes quantes no acabes d’entendre el sentit. Quan algú utilitza frases com "venut als interessos del gremi de la restauració" seguida de "l'infamant pecat de la sodomia" vol dir que o qui les escriu està de broma o que és la reencarnació de Savonarola. Tinc raons per pensar que jo no estic en el segon cas.

Acabava el meu comentari dient que havia contestat perquè estava avorrit, això també t’hagués pogut servir per veure per on anaven els trets.

El sentit literal de les paraules tampoc sembla que l’entenguis gaire perquè quan jo parlo de "pecat", que és un terme ètic, moral, religiós, etcètera, tu respons parlant de despenalització i de drets civils. Un govern autoritza, prohibeix, penalitza, despenalitza, dóna drets o els treu, però no dictamina el que és pecat i el que no ho és. Per això estan les esglésies, la majoria de les quals viuen d’això i de passada, és clar, d’atemorir els seus fidels.

Escriure està bé, però és millor saber llegir abans.

Com menjo alls i ceba, molts cops repeteixen.......................................................

Certament Lletraferit no tens consciència:-)

Com has pogut esperar un dia sencer per dir-nos que havies tornat al Chut?

Parafrasejant Neil Armstrong podríem dir allò de "aquest és un petit pas per a la humanitat, però un gran pas per a un home".

Me’n alegro molt del teu retorn i de què les sensacions hagin estat positives.

P.S. Has provat de demanar una tassa de te i sucar-hi una magdalena?

Degut a la desaparició del comentari d’avui d’en Lletraferit en el que explicava el seu retorn al Chut, els posteriors comentaris d’en Kim i jo, semblen no tenir sentit.

El comentari desaparegut es pot trobar a la història "Nascut al bar Chut".

Ho dic més que res perquè ningú no es pensi que ens hem begut l'enteniment.

Hola Poli,  per qui segueixi aquetsa historia amb prenc la llibertat de reproduir sense el comentari del LLetrafarit, aparegut en el post "nascut el Chut".

Havans havia sortit aquí, sense ell, tal com diu el Vicenç els nostres comentaris no lligant amb res.

"Reproducció integra del escrit del Sr.Lletraferit"

Aquest dijous 19 de juny he anat a dinar al bar Chut amb la companyia de la meva parella, la Carme.

Aquesta ‘primera vegada’ no podia ser d’altra manera.

Potser hi he posat més farciment que pollastre, però cadascú és com és…

Jo he fet el posat d’en Kevin Costner tot el rato. Però la Carme tenia molt clar que per dins jo era un sac de nervis… i m'ha recolçat amb molta mà esquerra.

M’he sentit com la tortuga que torna a la platja on va néixer: el local ja no és el mateix, però el punt geogràfic és exacte.

El menú és complet. El vi amb gasosa és fresquet. El personal és atent i ràpid. El local és ben climatitzat i era ple de parroquians: bon senyal…

El barman, l’Àngel, és un solete: desprès de pagar, me n’anava sense recollir el canvi –mireu com estava- i ell m’ho ha advertit de seguida.

Hi tornarem.

Gràcies Kim.

Per cert: ¿què fas llevat a aquesta hora?

Nomes, ens trobarem dos Bdebarnautics, pro varem dinar molt be.

Entra mos i mos que si el carrer Urgell, que si L'Escola Industrial.............................. records de iaius.