• Pere Castaño - Eixample - Aragó / Rambla de Catalunya - Dimecres, 18 de juny de 2008



A la meva edat, ja no m’hauria d’estranyar de res... Però, es veu que una part de la humanitat es dedica –amb èxit- a fer que la vida quotidiana sigui un doll de sorpreses.

No fa gaire, en aquest mateix web, clamava contra les desigualtats socials, i com poden compartir espais físics propers, sense que la brutalitat de la misèria provoqui basca en els que van ben fardats i alimentats. Aquest fenomen es fa quotidià i quasi familiar a les grans ciutats, que si abans centrifugaven la pobresa als afores, ara el seu creixement ha anat engolint els suburbis, i les bosses d’indigència s’escampen per tot, són barris superpoblats i places o parcs que acullen els desnonats de la societat, i que ens haurien de fer caure la cara de vergonya.

Vergonya com la que he sentit en descobrir aquest paradigma de la ferocitat del món que habitem: es tracta de l’aparador d’un establiment de comestibles, força acreditat i que no destaca pas per la carestia dels seus productes, que ofereixen, en general, nivells de qualitat recomanables... És un aparador de dimensions notables, aprofitat de dalt a baix amb lleixes que de costum exposen un nombre considerable de productes, però en aquest cas és monogràfic i només en mostra un: aigua. Des de presentacions clàssiques, fins a innovadors envasos pujats al carro del disseny, o austers fins a la severitat, amb gas o sense... però amb un component que fa parpellejar, i fins interrogar-te sobre la teva vista: el preu! Un cost que arriba als 74,00 € el litre, en alguns casos i que, en molts altres va més enllà dels 10!

Val a dir que les nostres marques –que, òbviament, també són presents a l’aparador- són aigües de preus que aquí no escandalitzen ningú -llevat d’algun cas escadusser-, però totes serien inabastables per a una gran part de la població, la mateixa gent que viu mancada d’aliments i sanitat. Tanmateix, a mi se’m fa insuportable la idea d’imaginar algú, obrint una ampolla que representa el sou de mesos de treball, d’una persona del tercer món!

poli - 18/06/2008 20:02
Un cop més Pere Castaño, sense paraules.  I res més a afegir.
Nuit - 19/06/2008 14:24
Hola Pere... estava convençuda que la tenda a la que feies esment era la que està a Rambla Catalunya... però avui he passat per davant i no he vist cap aparador amb ampolles d'aigua...
Pere - 19/06/2008 14:44

Potser l'han tret per vergonya aliena... Però la foto no enganya, i està presa encara no fa una setmana.

També és cert que els aparadors se solen canviar periòdicament; tots els comerços amb una mica de dinamisme, ho fan.  Però, la ubicació és aquesta, sense cap dubte.

Kim - 19/06/2008 16:06
Els del morro fi i la butxaca plena, no tenen el mes minim mirament.
Nuit - 19/06/2008 18:32
Desvelaré l'enigma: hi ha un, nomès un, aparador tapat amb una lona blava... potser era aquest... pq estava tapat? no ho vulguis saber... es possible que hagin rebut queixes...
Yanahe - 20/06/2008 13:45

però si fins i tot es fan concursos de cata d'aigua entre els cercles més alts i puristes de la societat!

"esto es una Veri del 2007, gran reserva y... mmm... con un 0,4% de minerales naturales y juraría que 5mg de sodio por litro..."

 ¬¬'

Nuit - 20/06/2008 14:04
A l'est d'Europa donen moltíssima importància a l'aigua, però a l'aigua amb gas... a Eslovènia, a Rumania la gent veu aigua amb gas a les terrasses i als bars (de manera general, no com aqui on cada cop és més difícil trobar vichi en bars normalets)... a Eslovènia la servien molt fresca, en gerres grans amb glaçons i trossos de llimona... a Rumania si demanaves aigua (en un bar, en una tenda) et posaven sempre aigua amb gas... si la volies sense gas o havies d'especificar. El tema de les aigues de luxe és un altre y afecta tot el mòn...  en tot cas, fa pensar que trobar aigua de qualitat es cada cop més difícil
Pere Castaño - 20/06/2008 21:33

Ningú que vulgui ser un cronista com cal -i més encara si s'aspira al Pulitzer- no deixa un assumpte misteriós sense investigar-lo a fons... Per això, he anat a l'establiment en qüestió, decidit a escatir què passava: senzillament, han canviat l'aparador i ara hi ha un xampany.

 

Però, per donar més legitimitat al testimoni del meu relat, he entrat fins la secció on s'exposen les aigües, així, avui puc donar algunes dades que deixen ben clar el despropòsit que m’havia astorat: el "top" d'aquesta oferta és l'aigua BLING, embotellada a Dandridge (Tennesse) i que costa els 74,00 € que ja havia citat; el punt d'inflexió de les cares és la ELSENHAM anglesa, a 9,50 €, i l’altre nivell significatiu -sense arribar a l'absurd- és la EVIAN 2008, francesa, per 5,25 €, i la nostra -per a mi, immillorable- VICHY CATALAN, surt per 1,30 €, que ve a  ser el que es paga arreu; totes en ampolles de 0,75 l. 

 La sorpresa ha sorgit quan m'he mirat, amb deteniment, un flascó de disseny modern, atractiu... la marca, OGO, procedent d’Holanda, i el preu 10,50 €, que ja la situaria entre les de cost inexplicable... si no fos per que no conté aigua, sinó oxigen! Enriquit, això sí, amb un assortiment d’aromes naturals. Ho he deixat córrer, per que a cartes edats els sobresalts no són bons... i un ha de començar a cuidar-se.

 

Nuit - 22/06/2008 15:21
i OGO es ven? qui compra oxigen?
Enric J.S. - 22/06/2008 19:06

I tant que es ven !. Hi ha gent per tot. Si vas al Google i busques OGO, "fliparàs". Hi ha de diversos gustos i es pren com aquell que té asma i s'aplica un inhalador.

Com diu en Pere a certes edats és millor no tenir sobresalts.

Yanahe - 22/06/2008 20:46

sips, també he sentit que igual que hi ha bars fets de gel (el més "in" del moment), també hi ha bars d'oxígen, on te'l serveixen amb bombones (com les de buceig) i es consumeixen inhalant per un tub.

hi ha gent ben estrambòtica, pel món.

;D 

Pere Castaño - 27/06/2008 01:04

Bars singulars els que cita la Yanahe, però, cap de tan suggerent com el bar làctic de la pel·lícula del genial Stanley Kubrick, "La taronja mecànica"... M'estranya que ningú hagi convertit la proposta en realitat... o sí?


Filtre
Deixa la teva història