• Pere Castaño - Gràcia - Plaça de Rius i Taulet - Dissabte, 21 de juny de 2008



Asseure’s en aquest banc de la plaça principal de Gràcia, no és només descansar, es recolzar-se damunt d’un bocí d’història, si no de la que s’escriu amb majúscules, sí sobre la que ajuda el barri a tenir la forta personalitat que tothom li reconeix. Certament, aquí, l’any 1922, es va fundar una entitat de fort arrelament popular: el Club Excursionista de Gràcia, una associació que ha superat els vuitanta-cinc anys d’existència, aportant un munt de gestes a l’esport de la muntanya; i que, per descomptat, continua amb una vitalitat que testimonien dia rere dia.

No és fàcil adonar-se’n, però, fixant-s’hi una mica, hom veu la inscripció que ho acredita. Incisa en la seva superfície queda explicat el fet, però el text és tan subtil que pots haver-hi estat més d’una vegada sense percebre-ho. Sens dubte el fregadís de tants culs, ha anat esvanint la nitidesa de les lletres. La història és senzilla: un grup d’amics, que practicàvem per lliure l’excursionisme, s’hi estaven -com solien fer per planejar sortides al camp- quan van començar a perfilar el projecte d’una associació, volien que acollís i fomentés les pràctiques relacionades amb l’esport muntanyenc: escalada, esquí, espeleologia, travesses d’alta muntanya, o les més senzilles passejades per a conèixer el territori. Aquell embrió modest, ha arribat a generar veritables gestes, que han deixat petjades als més inaccessibles pics i geleres de tanta consideració i dificultat com són els dels Andes, Alps, Caucas, Kilimanjaro, l’Himàlaia... Sense menystenir tot el territori català i ibèric, veritable gresol de tants companys muntanyencs.

A més de donar fe d’aquest recordatori fundacional, amb la imatge actual, he tingut la sort d’obtenir un testimoni gràfic d’alguns d’aquells pioners, presa força temps més tard, però amb expressions d’una emotivitat fora de dubte, per això em complau que acompanyi la meva pròpia fotografia de l’històric banc i aquesta nota d’homenatge.

Pere - 23/06/2008 18:50

A aquest text hi manquen un parell de frases, que és com el vaig começar:

     " Asseure’s en aquest banc de la plaça principal de Gràcia, no és només descansar, es recolzar ..."

mercé-leontopodio - 04/08/2008 19:03
pere, et desitjo sigui per molst anys.mercé leontopodio
Martí - 20/11/2008 15:18

Hola fill de la Madalena:

Acabo d'obrir el correu i amb gran sorpresa he vist aquesta ressenya del Club, t'agraeixo el comentari aixi com la feina feta en la reproduccio del banc, ja que jo he sigut un dels afortunats que han rebut aquest reconeixement ,i del que hem sento molt honorat

Salut

María Anunciación - 20/11/2008 15:49

 se't deu haver trobat a faltar a molts llocs ¡¡Es molt fort!! No sé com et montes la planificació però és perfecte! Espies a tots els fronts...s'ha de controlar a la pènya!!!
Molt potent! Molt emotiu!

TOCHO - 20/11/2008 16:59
Ascender con frío…Empieza el invierno, una calentura óptima para trepar esas vías difiles que se te resisten, y que gozo da no rasguñarte en las chimeneas, ortigas, marañas  y no pasar calor con el saco de dormitar, almorzar caliente y disfrutar agüita en los arroyueluelos para catar…¿Pero además...  hay que ir a patinar?? Tocho

 


Filtre
Deixa la teva història