Seure damunt la història

Asseure’s en aquest banc de la plaça principal de Gràcia, no és només descansar, es recolzar-se damunt d’un bocí d’història, si no de la que s’escriu amb majúscules, sí sobre la que ajuda el barri a tenir la forta personalitat que tothom li reconeix. Certament, aquí, l’any 1922, es va fundar una entitat de fort arrelament popular: el Club Excursionista de Gràcia, una associació que ha superat els vuitanta-cinc anys d’existència, aportant un munt de gestes a l’esport de la muntanya; i que, per descomptat, continua amb una vitalitat que testimonien dia rere dia.

No és fàcil adonar-se’n, però, fixant-s’hi una mica, hom veu la inscripció que ho acredita. Incisa en la seva superfície queda explicat el fet, però el text és tan subtil que pots haver-hi estat més d’una vegada sense percebre-ho. Sens dubte el fregadís de tants culs, ha anat esvanint la nitidesa de les lletres. La història és senzilla: un grup d’amics, que practicàvem per lliure l’excursionisme, s’hi estaven -com solien fer per planejar sortides al camp- quan van començar a perfilar el projecte d’una associació, volien que acollís i fomentés les pràctiques relacionades amb l’esport muntanyenc: escalada, esquí, espeleologia, travesses d’alta muntanya, o les més senzilles passejades per a conèixer el territori. Aquell embrió modest, ha arribat a generar veritables gestes, que han deixat petjades als més inaccessibles pics i geleres de tanta consideració i dificultat com són els dels Andes, Alps, Caucas, Kilimanjaro, l’Himàlaia... Sense menystenir tot el territori català i ibèric, veritable gresol de tants companys muntanyencs.

A més de donar fe d’aquest recordatori fundacional, amb la imatge actual, he tingut la sort d’obtenir un testimoni gràfic d’alguns d’aquells pioners, presa força temps més tard, però amb expressions d’una emotivitat fora de dubte, per això em complau que acompanyi la meva pròpia fotografia de l’històric banc i aquesta nota d’homenatge.