Bordells a la Barcelona Vella Quan fem hist�ria de la vida quotidiana a la ciutat, sovint podem caure en el parany d�ensenyar nom�s all� que �s maco, que omple d�orgull o b� �s apte per a tots els p�blics. Per compensar aquest defecte, avui parlarem de la prostituci�. Tot i ser un tema tab�, aquest ofici ha deixat marques que encara podem llegir avui dia a les parets de la Barcelona Vella.

La carassa que fa cantonada entre el Carrer dels Mirallers i el Carrer dels Vigatans �s potser la m�s famosa. L�agost de 1983, �s a dir, tampoc fa gaire, l�Ajuntament va fer tirar a terra l�antic edifici dins un pla de rehabilitaci� de Ciutat Vella, malgrat constar l�edifici dins els cat�legs de patrimoni protegit. La protesta ve�nal va obligar a que la figura, un cop restaurada, es torn�s a posar a l�edifici que es construiria al solar.
He sentit dir a un professor de la universitat que van ser les dones que treballaven en aquest establiment les que, orinant des del balc� a la process� de Corpus, van provocar el costum de ser tancades els dies sants.
Les prostitutes, aleshores eren recloses al Convent de les Egipc�aques, al carrer que porta el mateix nom. Les monges d�aquell indret intentaven conv�ncer-les per tal que deixessin la mala vida i passessin a formar part de la comunitat. Durant aquesta reclusi�, evidentment, aquestes dones no treballaven. Per compensar la manca d�ingressos que aix� suposava, s�assignava a cadascuna d�elles un sou que sortia del lloguer dels molins p�blics de les Basses de Sant Pere, que funcionaven amb aigua del Rec Comtal a l�al�ada de Sant Pere de les Puelles. La manutenci� dels presos del Rei i la casa de la miseric�rdia tamb� es subvencionaven amb aquest m�tode.
Una altra cosa que si m�s no, �s curiosa que recordar dins aquests lligams econ�mics entre l�Esgl�sia i la prostituci� �s que veient com aquests establiments promocionaven el pecat de la lux�ria, i tenint en compte que era del tot impossible aturar l�ofici que molts cops s�ha considerat el m�s antic de la hist�ria, aquesta instituci� va passar a controlar-los. Deien que aix� podrien reconduir els diners que provenien del pecat cap a causes pies i caritatives.

Per tal de distingir els bordells de la resta d�establiments, hi havia tot un codi de senyals, de les quals, les carasses s�n en l�actualitat el s�mbol que en m�s ocasions ha arribat fins els nostres dies.
Igual que les cases de jueus i sarra�ns sovint eren pintades de groc per tal d�assenyalar-les, els prost�buls estaven obligats a pintar la seva part baixa de vermell ben viu en representaci� de la lux�ria. Tamb� tenien el n�mero de la porta pintat notablement m�s gran en relaci� a la resta de n�meros de les altres cases.
Les carasses, normalment representaven el cap d�un dimoni o un s�tir i en altres casos el d�una medusa.
El costum de posar aquestes testes a les cantonades data del segle XVII i �s posterior a la guerra dels segadors de 1640, en aquesta data es van adoptar aquestes mesures de marcatge dels bordells per tal que els soldats de les tropes castellanes que en aquell moment dominaren la ciutat poguessin trobar els prost�buls sense problema.
Hi ha testimonis de 1929 que encara identifiquen dos bordells pintats de vermell al Carrer de la Volta del Teatre, mentre que al 1934 es diu que encara n�hi ha al carrer d�en Roca que tenen el n�mero m�s gran del que �s normal.
A la cantonada entre el Carrer de les Mosques i el Carrer Flassaders trobem una altra d�aquestes figures. Aquesta a m�s t� nom, se�n diu en Papamosques. Sembla que el nom �s una r�plica del d�una figura de la Catedral de Burgos, que en marcar les hores sembla que mengi mosques. Es diu que durant un temps aquest estret carrer era un atzucac que menava a un bordell, en aquest cas de certa categoria, on algunes de les que hi treballaven havien sortit de l�ofici despr�s que un mariner les hi treies a causa de la t�pica promesa a la verge de fer feli� a una dona si es salvaven en algun moment de mala mar.

Al final del Carrer Mestres Casals i Martorell (Antic Carrer de la Claveguera) Tamb� hi trobem en una cantonada a uns quants pisos d�al�ada, una figura coneguda popularlment amb el nom de �La Caterina�. No en sabem pas si tamb� �s s�mbol de bordell, per� a jutjar pels enderrocaments que s�hi han fet a la zona i l�estat d�abandonament de l�edifici, us convidaria a anar-ho a veure abans que com passa sovint, la hist�ria es va esborrant r�pidament a cops de mall i excavadora.

Si voleu trobar un dels bordells m�s amagats de la Barcelona Vella entreu per sota l�arc del petit i desconegut Carrer de les Panses venint pel Carrer de les trompetes. Un cop passada la volta, gireu a l�esquena i mireu l�edifici que teniu davant vostre. El balc� del tercer pis est� marcat amb mitja cara barbuda. Aquest pis t� tots els n�meros per haver estat un prost�bul, ja que marca en concret una de les plantes, segurament per evitar confusions molestes amb la resta de ve�ns. No s� si actualment els seus habitants deuen estar al corrent de l�antic us de casa seva. Jo per curiositat vaig picar el timbre a veure qu� en sabien, per� en aquell moment no hi havia ning�. Tampoc s� si en cas d�ignorar-ho s�ho haurien agafat de grat. Per� ho sento, el tafaneig �s encara una molt bona font d�informaci�. Ho tornar� a intentar un altre dia.

Fins aqu� el que jo s�. I vosaltres, en coneixeu alguna m�s?(Fotos: Enric Borr�s)aquesta i m�s hist�ries a www.altresbarcelones.blogspot.com