• Pere Castaño - Eixample - Vilamarí - Divendres, 27 de juny de 2008



    La visió d’un esquelet al menjador d’un establiment dedicat a alimentar el públic, fa una mica de basarda, o causa desconcert en el millor dels casos: no és un bon auguri... És clar que la nota que l’empresa hi ha situat ben a prop, empeny a fer alguna hipòtesi, miraré d’escatir el significat de tot plegat...

     En primer lloc, cal deixar ben clar que parlo d’un modest restaurant, del tot recomanable, en el ben entès que si no us atrau la cuina magribina, potser no serà la vostra opció, a mi, m’agrada, i puc dir que la relació qualitat/preu és excel·lent. Però ja es veu que, a més de practicar una bona cuina, tenen el neguit de la puntualitat, segurament en funció de la poca capacitat del local, que, si ja presenta problemes per encabir la clientela habitual, no ha de fer cap gràcia veure una taula desocupada, esperant uns clients impuntuals, mentre altres esperen drets... S’ha de tenir en compte que ni la barra ofereix acolliment, de petita com és.

     Aleshores, mirant de trobar un significat escaient a la presència d’aquest munt d’ossos, hom especula si deu significar la penosa espera –fins al total descarnament- d’un sofert cambrer, a causa dels comensals tardans. Això, com a metàfora pot funcionar, però per a un client aprensiu, fins pot resultar insuportable. Si allò que ha estat cuinat amb tanta cura, ha d’acabar ennuegant als hipocondríacs, malament!

     Com que no és la meva intenció inquietar ningú, proclamaré una prèvia: els plats, sobretot el típic cus-cus (excel·lent), son abundosos, de manera que la magra presència del ninot, no ha de fer témer que et quedis amb gana. Així doncs, cal cercar alguna altra explicació i la que tinc per més probable és que el personatge té la missió de cridar l’atenció cap al rètol que ve a dir-nos, molt clar: “Si fas tard, o veniu més dels esperats, no tens l’àpat assegurat”; cosa que et privaria d’un tec honest i bo (en dono fe)... Conclusió: la puntualitat i la formalitat, alimenten.

     Ah! I les taules, són ateses per les dues filles de la casa, que sí que tenen totes les carns als llocs on han de ser (cap os visible, ni ganes) mentre els pares s’estan a la barra i als fogons, que tot queda en família.

 
Kim - 28/06/2008 02:04
Ja veig que alimentes el cos hi l'anima pel mateix preu,.......... punyateru !!
Enric J.S. - 28/06/2008 11:17

L'hora que és i llegint la història d'en Pere ja m'ha entrat gana.

Kim, aquest xicot és de bon menjar, només cal veure-li la carona. En el que fa a l'ànima... jo diría més bé a la carn. I no de l'olla precisament.

Pere no et sabría malament que les administradores fiquéssin un 2 al títol de la teva història?. Saps?, és el mateix que jo vaig ficar explicant les déries de una renombrada fotògrafa.

Carles ؃ - 28/06/2008 12:21

Com diu l’Enric,s’hauria de posar “Quin avisa no es traïdor 2” igual que s’ha fet en l¨Avinguda de la Llum  1, 2 ,3 ,4 .....sessió continua .....

I parlant de l’historia d’en Pere   , això es un cambrer que esperava a dinar al meu cunyat ( si vols que estigui a les 14h , li has de dir que el dinar es a les  12h), i el pobre es va quedar aguantant  la safata amb un bon somriure a la boca
Pere - 28/06/2008 12:29
Enric, bonic, si no m'expliques millor això del "2", no et sabré dir si em sembla bé o malament... la neurona no em dona per més; si almenys citessis el títol de la teva història, encara miraria de trobar-hi una pista.  De tota manera, intueixo que tant tu com el Kim (quin un aquest, també) deixeu anar una subtil crítica a suposades sensualitats, que m’engiponeu sense cap fonament.   

 

Pere Castaño - 28/06/2008 13:28
D'anònim res! Soc jo, en Pere, qui ha enviat el darrer comentari, ja s'hauria d'entendre en el context. però per si de cas...
Enric J.S. - 28/06/2008 23:17

Que no Pere, que no és això. Només intentava evitar que quan la història desapareixi de l'actualitat i algú intenti anar a buscar-la al cercador no es trobi que li surti una per l'altra. Mira si no vull cap privilegi ni protagonisme que demano a les administradores que al títol que fa referència a la prestigiosa fotógrafa li afegeixin una "a" a traïdor per tal de resaltar la condició femenina de la protagonista.

Millor així,no?. T'agraeixo la teva generositat convidant-me a un cus- cus o una tajine però és que jo sóc més de fideuà o mongetes amb botifarra. A un bon peix tampoc li faig fastics.

Carles, jo també tinc un amic que podría competir amb el teu cunyat. I no saps el que m'arriba a emprenyar.

Pere - 28/06/2008 23:48

Que no, que no... que prefereixo pagar drets d'autor! I a més, el teu argument falla per la base: si algú -que ja és imaginar- busca posant exactament el títol dual, el cercador li presentarà les dues històries... aleshores, el pitjor que pot passar és que les llegeixi totes dues. I si, endut per la curiositat, s'empassa aquesta polèmica, s'en farà creus que algú renunciï a uns plats tan saborosos i propers a la nostra cultura, més encara quan el contrincant (jo) estava disposat a pagar el compte.

Em sembla que invitaré algú altre, que m'estimi una mica més!

Enric J.S. - 29/06/2008 00:16

Trec bandera blanca, em rendeixo. Sembla que el que té el 50% de la seva sang aragonesa sigui l'amic Pere i no pas jo.

Per altra banda no defugis la convidada amb excuses  de qüestions de cultura gastronómica ni amb rabietes de noi mimat que, per qué li duen la contrària, es creu que no l'estimen. Ja sé que quan a un el conviden no pot exigir, però la meva intenció no anava pel despreci culinari sino pels gustos personals.

Ara m'en vaig a dormir que la meva esposa ja fa estona que em diu que pari d'estar a l'ordinador.I ja saps no cal tibar la corda. Bona nit, amic.

Kim - 30/06/2008 15:36

Enric J.S.,............ As donat en el clau "rabietes de noi mimat", es ben veritat si li portes la contraria, ja està, el noi s'emprenya.Tot el mon esta en contra d'ell !!!!

Llavors el dina pendent, no no es porta, a bon fi, mai. 

Per tant, si estas d'acord ens trobem un dia i anem a dinar plegats. 

Enric J.S. - 07/07/2008 21:46
Em sembla Kim que això d'anar convidats ens ho tindrem que pintar a l'oli. Lo noi del Portal Nou fa mutis pel foro,  potser si serà veritat que s'ha enfurismat, i ens tocarà anar tots dos solets.
Kim - 08/07/2008 10:46

Apreciat Enric J.S., si et sembla be...... quedem dijous dia 17 a les 13 hores, al Bar Restaurant Jardí.

Evidentment pot vindre qui vulgui, no tanquem la porta a ning@ 

Anònim - 08/07/2008 11:35

Al parell de ganàpies que es dediquen a burxar-me, els dic -sense possibilitat d'apel·lació- que la meva oferta de pagar "drets intel·lectuals" a canvi del títol (que, de tota manera, considero legítim) era un tiberi musulmà al restaurant de l'esquelet, motiu de la controvèrsia.

A més, ni boig acceptaria fer-ho extensiu a tothom, si de cas el beneficiari és el senyor Enric, com autor de l'altra història en qüestió. I, com a molt, invitaria al senyor Carles, per simpàtic, i al senyor Kim, per corcó...

Pere Castaño - 08/07/2008 11:43
Altra vegada! No sóc cap anònim, la nota anterior l'havia de signar jo, el fill de la Magdalena.
Kim - 08/07/2008 13:31

Apreciat i perquè no !!! .......

Estimat Pere, no et posis neguitós,el dijous de la setmana vinent, t'espero, no cal que paguis el dinar a ningu, en tenim prou amb la teva inestimable companyia.

Enric J.S. - 10/07/2008 22:20

T'ho puc confirmar el dia 15, Kim?.

Estic d'acord amb tú, no cal que en Pere es rasqui la butxaca, en tenim prou amb la seva companyía.

Kim - 11/07/2008 15:17
Cap problema, pro amb sabia greu dinar sol.
Enric J.S, - 17/07/2008 23:53

Estirada d'orelles per en Pere. Com intueixo que no estàs de vacances, única causa per la que se't podría perdonar, sàpigues que en Kim i jo hem estat esperant que et dignèssis acompanyar-nos al dinar que teníem previst al Jardí.

Veig que encara hi ha qui porta estrelles i altres que portem galons. De totes maneres ens ho hem passat molt bé repassant vides i històries, i confío que ho tornem a repetir amb més comensals.

Pere - 18/07/2008 01:58
Sí que estava de vacances, però me les han complicat de manera que avui, precisament, he dinat (és una manera de dir-ho) a peu dret, a la cuina, i amb el mòbil a la mà... D'altra banda, considero que, si fins abans d'ahir els amics havíem fet ús del telèfon per a trobar-nos, no veig la necessitat de fer públiques aquestes convocatòries, que d'altra banda ja han rebut crítiques d'alguna persona, i no gosaria a treure-li raó. I no dic res més, encara que podria afegir algun inconvenient que ja he comentat en trobades personals... Per compensar al "cascarràbies" de l'Enric, avui mateix he enviat –i dedicat- una història localitzada a un indret especialment grat per a ell. A veure si així em faig perdonar, punyeta!

 

Kim - 18/07/2008 04:26
Si un no et truca amic meu, (encara que no m'impressiona la vida tan agitada que portes) es deu, en aquesta ocasió, era voluntari el vindre i obert a t@ts.
Enric J.S. - 18/07/2008 16:11

Ego te absolvo. Si haguèssis vist en Kim com es cruspía una paella...

Tens raó, aquesta web no tindría que servir per xatejar, si no per comentar i ampliar, si s'escau, les històries que es penjen. 

Confío veure un día un tête a tète, Kim versus Pere, davant d'un bon plat de menjar. Espectacle assegurat.

Kim - 18/07/2008 21:20

Tan mateix, a part del Sr. Pera, mes agradat.........

Per Ejem: Nuit, Poli, Vicenç, Lletrafarit, Joan Macià, Lo, Yanahe ...........i qui vulgues vindre de una manera informal, a una trobada de qualsevol  persona de les que diuen quelcom, en aquesta Web.

Està vist que el meu poder de covocatoria no te gaire força. 

Gracies Enric J.S. per vindre i passar una bona i llarga estona de xerrameca. 

Vicenç - 19/07/2008 09:29

Kim: Potser si t'haguessis dirigit a les persones que esmentes en aquest darrer comentari abans del dinar i no després, s'hi hagués afegit algú més i el teu poder de convocatoria hagués tingut més força.

Estaràs d'acord amb mi que allò de "Evidentment pot vindre qui vulgui, no tanquem la porta a ning@" no resultava gaire engrescador.

D'altra banda, llegint la història i algun comentari posterior al dinar, em sembla molt clar que es tractava d'un menage a trois.

Gràcies per recordar-te de mi, encara que hagi estat a posteriori.

Enric J.S. - 19/07/2008 13:04

Vicenç, no et falta la raò que, llegint els comentaris, la interpretació que se'n pugui treure és la que tu fas, però coneixen el tarannà extrovertit d'en Kim i dels comentaristes no en tinguis cap dubte que de menage a trois, res de res. Altre cosa és la capacitat organitzativa, més aviat llastimosa, que tenim, i que sorgeix de manera espontània a rel de l'història d'en Pere i la seva predisposició reunir-nos al voltant d'una taula amb exquisiteses musulmanes per reparar no sé ben bé quin greuge intel-ectual imaginat per la seva priviligiada ment.

Mira jo, com a penitència, sería capaç, fins i tot de probar un cus cus o una tajine. Em sembla que avui m'ha tocat massa el sol al cap.

 

Kim - 19/07/2008 13:38

Vicenç segur que tens raó, pro las paraules escrites no es el meu fort.

Donava per suposat, que la convocatòria estava oberta a t@ts.

En el teu cas, mea culpa, et donava per entès, per un comentari que et feia al Post "Jardí" dient que l'estiu estava a tocar mes o menys.

Si s'escau en un altre ocasió, intentaré escriure de una manera mes directe.

En quant, reparar el greuge intel·lectual, si estic disposat  a veure'ns, pro  lo del cus cus o una tajine, amb sembla massa fort. 

Vicenç - 20/07/2008 08:48

Enric, Kim, només escric per agrair-vos les vostres respostes, perquè tinc un petit -espero- problema de salut i en aquests moments no tinc el cap per fer el més mínim esforç intel·lectual.

Fins aviat.

Kim - 20/07/2008 17:46
Apreciat Vicenç, desixo de tot cor que no sigui res important, rep una forta abraçada.
Vicenç - 21/07/2008 21:41

Enric, Kim: Moltes gràcies pels vostres bons desitjos.

El motiu principal per no sentir-me al·ludit per la invitació urbi et orbi del Kim és que m'horroritza la idea de que, algun dia, pugui presentar-me, alegre i feliç, en un lloc on la meva presència no sigui esperada, o pitjor encara, desitjada.

A més, anar a dinar no és com, per exemple, anar al cinema on, després de la pel·lícula tothom que ho vulgui se'n pot anar a casa seva sense més explicacions. En una trobada per a dinar, el menjar és important, però ho és més la sobretaula, i és aquí on un cos estrany pot fer grinyolar l'engranatge.

Enric, estic d'acord amb el Kim. Ves amb compte amb els exotismes culinaris, no facis res del que puguis penedir-te'n :-)

Kim, com que del dinar que esmentaves no se'n va parlar més, quan semblava imminent, vaig donar el tema per tancat.

Finalment, voldria excusar-me davant qui pugui pensar que he utilitzat el web com a xat.

Pere - 21/07/2008 22:35

Vicenç, no ens coneixem més enllà de la relació que facilita aquest web, encara que es pot proclamar el mèrit de que ha facilitat algunes amistats, cosa que mai és de deplorar. Però, en primer lloc vull dir-te que espero que la teva indisposició sigui ben lleu, i passatgera.

 

Tot seguit miro d’explicar-me ja que sóc l’autor de la història que, sense voler-ho jo, s’ha complicat innecessàriament: jo i l’Enric hem protagonitzat una mena d’amical confrontació per un títol emprat a duo, per tots dos i per casualitat, com que ens uneix una coneixença antiga (també la tinc amb el Kim, i això ho complica...) vull -o ho intento- resoldre el conflicte invitant-lo a dinar com a desgreuge, si es pot considerar que n’hi ha hagut (de fet, fa mesos que intentem seure a la mateixa taula, sense èxit), circumstància que en Kim, endut per la confiança que ens tenim, aprofita per a fer una crida general i oberta urbi et orbi...

 

Jo el conec prou per saber que l’anima una sincera voluntat de crear l’ambient propici a les efusions amistoses, però també sap del cert (per que li ho he manifestat personalment) que no tinc cap interès a conrear segons quina mena de cites... De manera que, aprofitant que jo ja residia fora de Barcelona -per que cada estiu me’n vaig al Maresme- deixo de comptar amb una convocatòria que s’ha fet extensiva sense la meva voluntat. El cas és que em renyen a mi, per no haver anat a can Jardí (m’ha arribat a qualificar de noi mimat!), i tu, Vicenç, et veus forçat a donar unes explicacions que no caldrien, per que ningú considera que hagis procedit amb indiscreció –jo, almenys, no ho crec- i a més, m’obliga a mi a puntualitzar, públicament, aspectes que pertanyen a la intimitat personal. És una de les pegues de voler convertir aquet lloc en una alternativa al telèfon, artefacte que fins ara servia per a que familiars i amics se citessin (o es diguessin el nom del porc, que de tot hi havia), amb la senzillesa que dóna el contacte més directe i humà.

 

Repeteixo: faig vots per que recuperis la plena salut, Vicenç, i a l’Enric i el Kim, els dic pública i categòricament, que si no són capaços d’acostar-se a una cuina tan sensata, saludable i propera com la magribina, sense prejudicis, s’ho haurien de fer mirar.

Kim - 21/07/2008 22:47

Segur......... que la meva convocatòria no va ser prou clara i entenedora per els Bdebarnautics, no crec que utilitzem la web com a chat.

Si vull dinar, amb alguna persona amb concret, mai o faré a traves d'aqui.

Per mi totom es benvingut, fer noves conaixences i canvia opinions, o parlar de vivencias sempre es enriquidor.

Vicenç, no tinc el gust de con-eixat amb persona, pro de la manera que som t@ts, estic segur que sempre seràs, encare que amb repeteixo "benvingut". 

Vicenç - 27/09/2008 11:37

Pere, Kim, perdoneu-me per no haver respòs als vostres comentaris del 21 de juliol. En aquell moment em van passar desapercebuts, i ara els he vist remenant històries antigues.

Us agraeixo molt les vostres paraules i els vostres bons desitjos.


Filtre
Deixa la teva història