• Pere Castaño - Ciutat Vella - Princesa - Dissabte, 5 de juliol de 2008



    Aquesta és una petita botiga del meu antic barri, a mi no em sorprèn la seva singularitat, ja que als seus carrers encara queden establiments que expressen, de manera particular, la sensibilitat dels que les regeixen. En aquest cas, la mestressa del negoci qualifica de “meravellosa” la pols que el temps diposita sobre els objectes, aval de la seva antigor. Sens dubte té tirada a la nostàlgia, i deu ser feliç venent coses carregades de records...

     Aquí vaig viure una experiència simpàtica: en entrar-hi a preguntar el preu d’una figura  d’estil déco (una dansaire de porcellana, exquisida), per a començar la mestressa va afirmar que em tenia vist... Fa tants anys que no visc al barri, que miràrem d’explorar altres possibilitats, com que no feia massa temps m’havien fet una entrevista a un programa de revisió històrica de TV3, varem concloure que devia ser d’allò... el cas és que la situació va generar un corrent de confiança. Potser per això, quan va dir-me el preu de la figura i vaig arronsar-me (era més del que estava disposat a gastar) arribarem a un acord amistós, atípic i gens comercial.

     Érem pels volts de Nadal i, com que la botiguera tenia participacions de la loteria, n’hi vaig comprar tot assegurant que si tocava tornaria per comprar la figureta, ella va replicar, decidida, que si teníem sort no me la vendria pas, ben al contrari: em regalaria la porcellana... Ara, tot i que m’exposo a ser la riota de tothom, confessaré que mai penso a mirar les llistes dels premis, de manera que no m’assabento de si m’ha tocat res, i això ha estat així des de sempre, bado, deixo passar el temps de validesa de la butlleta i, com podeu imaginar, passats el tres mesos preceptius del termini per a cobrar, ja no goso mirar-ho, per estalviar-me un disgust. Per això, desconeixent si havia sortit premiat, no he tornat a la botiga.

     El dia que he fet aquesta foto, ja havien passat molts mesos des d’aquell “contracte”, la figura no era a l’aparador (l’hauria retratada per conservar la imatge, si més no) i no vaig gosar entrar a mirar de validar l’acord pactat: em feia vergonya... Mai no sabré si m’havia tocat la rifa. Una oportunitat perduda?

Lo - 05/07/2008 14:07

Pere, només la foto ja és tota una història -boníssim, el cartell!- i tu, a més, l'acompanyes d'una història viscuda que fa venir ganes d'anar a conèixer la mestressa i la dansaire de porcellana

Mussol - 05/07/2008 19:25
Potser parles d'una petita botiga que fa cantonada entre Princesa i el carrer del Corretger. Crec que
Mussol - 05/07/2008 19:28

Perdó. Se m'ha penjat el comentari. Crec que conec més el Casc Antic (nom ben absurd, per cert, perquè un "casc" és allò que es posa al cap i no serveix per a denominar un barri, una determinada zona urbana) i la Ribera (aquest nom sí que s'acosta més a la realitat) que no pas els recursos informàtics. L'edat també hi té a veure.

Crec, Pere, que fas referència a una petita botiga, encisadora, que es diu "Les Lilàs", que fa cantonada entre Princesa i el carrer del Corretger; a mà dreta si anem de Via Laietana a Comerç, molt a prop de la plaça (prou desconeguda) de La Puntual, on han posat un bust de Santiago Rusiñol en record de "L'auca del Sr. Esteve" i de la seva botiga de betes i fils.

També queda molt a prop de la plaça d'Allada Vermell, nom prou absurd que ha emprat el nostre ajuntament per a designar l'espai lliure que va quedar després d'enderrocar uns edificis entre els antics carrers d'Allada i de Vermell amb el propòsit d'"esponjar" Ciutat Vella (un altre nom absurd de barri).

El mateix ha passat ben a prop de la botiga, a la plaça que es troba al darrer del Museu Picasso, on els carrers de Cremat Gran i Cremat Xic han desaparegut (o millor dit, els edificis quie es trobàven entre ls dos carrers són els que han desaparegut) per donar lloc a la nova plaça que ha agafat el nom dels dos carrers que l'envoltaven.

És l'eterna història de la Ribera: caure per aixecar-se de nou.

Pere - 06/07/2008 20:54
Exacte, Mussol, aquesta és la botiga, i potser que -ja que has fet esment del polifacètic Rusiñol- diguem que va néixer gairebé al davant, al número 37 del carrer de la Princesa. I alguna cosa deu tenir aquella escala, ja que un bon amic, company d'estudis, en Guillem Ramospoquí, també va venir al món en aquest edifici, és un excel·lent dibuixant i magnífic pintor, tant que actualment exerceix el magisteri pictòric a Anglaterra, on gaudeix d'una reputació envejable. Conservo un retrat que em va fer -fa molts anys- en pagament d'unes fotografies meves, eren els quadres de la seva primera exposició a Barcelona.

Filtre
Deixa la teva història