• Pere Castaño - Les Corts - Plaça de la Concòrdia - Dimarts, 8 de juliol de 2008



    Sense fer massa rebombori, llevat dels pertinents actes d’àmbit local, s’ha reobert un centre cívic del barri de Les Corts, d’això fa set o vuit setmanes; sempre resulta una bona notícia que el veïnat recuperi llocs i motors de convivència, però aquest cas concret té un interès afegit: s’ha rehabilitat la mansió que va ser de la família Déu -“can Déu” com se li diu familiarment-, l’edifici data de 1898 i és un projecte de l’arquitecte Eduard Mercader, que s’inscriu en el corrent modernista.

     Els Déu hi tenien annex el seu negoci, una destil·leria de licors que va destacar en importància, i va fer fortuna amb l’exportació d’aiguardents a Amèrica, la seva popularitat transoceànica va arribar a identificar de tal manera la beguda amb el cognom familiar que -segons he sentit a dir a un cronista local- la gent a les tavernes demanava “un déu” quan volia una copa d’anís. També se’ls atribueix l’origen de l’expressió “armar-se la de Cal Déu”, que probablement es deu al trasbals que es vivia a l’entorn de la fàbrica amb la càrrega dels licors, i el tragí de carros, quan es feien les periòdiques expedicions del producte; altra versió (potser una mica malèvola) faria referència a àpats i saraus que s’haurien fet a dins de la pròpia casa, de proporcions i conseqüències monumentals... Sigui com sigui l’expressió és ben viva, i tant la fem anar per a fets admirables, com per a successos negatius, sempre però, extraordinaris.

     La família va viure-hi fins a molt temps després d’haver plegat la fabricació, consta que el 1976 encara els pertanyia, segons la crònica que J. Fabre i J. M. Claveria en fan, al volum corresponent de la col·lecció Tots els barris de Barcelona.

     Bé, el cas és que, convocat per una il·lustre veïna, ahir vaig anar a veure com havia quedat la casa, el resultat el trobo satisfactori, com ho acredita la gent del barri, que omple les dependències a vessar. Vaig estar mirant el seguit de serveis i actes que s’anuncien i també s’ha de dir que el dinamisme sembla assegurat, a Les Corts tenen una bona referència pel que s’escau a promoció ciutadana. Si de cas un retret: el bar, que altrament seria molt acollidor, és massa sorollós; i el pati, d’una dimensió i calidesa altament “familiar”, em sembla que sempre és ocupat per mestresses amb canalla, que hi troba un espai ideal per a esplaiar-se sense fer passar massa angúnia a les mamàs i iaies corresponents.

   La restauració s’ha fet d’aquella manera que revela un bon criteri: ni es nota, la impressió d’entrar a un espai habitat naturalment, és neta, i les concessions fetes a la funcionalitat no són evidents per postisses. La visita és recomanable, i si sou veïns del barri, paga la pena d’aprofitar els serveis cívics. La situació, a la bonica i tranquil·la plaça de la Concòrdia, és un altre atractiu que valora l’entorn del Centre.


Filtre
Deixa la teva història