• Dani - Ciutat Vella - Carrer de l'Argenter - Dimecres, 9 de juliol de 2008




Avui era jo a la feina i he sentit una flauta de Pan de plàstic. Aquella melodia simple i repetitiva m’ha fet venir a la ment un misteri que em colpia sempre de petit.
Quan era un marrec, uns quants cops a la setmana sentia aquesta mateixa melodia, i com que ja se sap que quan ets petit tens molta imaginació, em pensava que era alguna consigna secreta i misteriosa, alguna mena d’associació secreta es comunicava amb aquesta musiqueta, o bé servia per parlar amb els extraterrestres com a “encuentros en la tercera fase”.
El dia que vaig sentir des del pati de l’escola aquesta melodia, vaig avisar els meus amics. A partir d’aleshores vam començar a especular sobre el misteri que s’amagava darrera la melodia.
Un dia, passant prop del mercat amb ma mare, vaig veure un home amb una motocicleta, que a la part del darrera duia un estrany dispositiu rodant que es movia amb el motor. Allò confirmava les meves sospites, allò havia de ser una màquina secreta. L’home anava tocant aquella melodia. Si! Era ell! L’havia descobert!
Una dona gran es va acostar lentament amb uns ganivets de cuina a les mans. La història es posava interessant! Seria aquella dona d’una societat secreta enemiga?
La vella va donar-li el ganivet a l’home de la moto. Aquest el va afilar amb aquella misteriosa roda i el va tornar a la senyora. Aquesta li va donar les gràcies i algunes monedes.
Havia descobert que no es tractava de cap secta secreta, que no era una qüestió d’espionatge, i que acabava de descobrir que aquell home era una persona que es dedicava a esmolar ganivets amb una roda giratòria.
Avui, ja barbut, he sentit el so misteriós mentre teclejava davant d’un ordinador i se m’ha posat la pell de gallina. Era aquell mateix soroll que havia fet volar la meva imaginació feia tants anys. Poc després he vist passar l’esmolet a través de la porta de vidre.

Una de les primeres notícies que he tingut dels esmolets ambulants era que després de la desfeta de 1714 es va prohibir als barcelonins per precaució davant possibles revoltes, tenir més d’un ganivet de cuina a casa i que aquest havia d’estar sempre lligat amb una cadena a la pota de la taula. Si es trobava algú amb el ganivet deslligat durant aquells anys immediats a la guerra de successió el càstig no era altre que el de la pena de mort. Els esmolets eren a la força ambulants aleshores, i anaven de casa en casa esmolant els estris de cuina que estaven encadenats a la taula.
La majoria dels que es dedicaven a fer d’esmolet eren immigrants occitans de la Provença en la seva majoria o bé més recentment, gallecs.
Havia arribat a tal punt l’associació d’idees esmolet = gavatx, que quan en alguna obra de teatre sortia algú que venia del nord, el caracteritzaven amb una roda d’esmolar a les espatlles.
Els esmolets de peu eren els que com hem dit, duien la mola a les espatlles, mentre que els de cotxe eren aquells que afegien una rodeta a la mola per dur-la a mode de carretó.

Deia ja aleshores Joan Amades als comentaris que va fer el 1945 sobre una antiga auca de baladrers de Barcelona que els esmolets anunciaven la seva presència amb “un toc especial de siringa o flauta de Pan, anomenada a Barcelona, sonaveus”. I pel que veig no he estat l’únic en trobar cert misteri en aquell so, ja que el descriu com “una tocada típica, dolça i melodiosa [···] que moltes vegades ens ha embadalit i que tantes vegades hem tractat de recollir i de transcriure melòdicament però se’ns ha fet impossible destriar i de penetrar-hi”.
Explica també que un cop va intentar enregistrar-la amb un disc gramofònic “però l’esmolet cercat es va espantar i res del que li vam prometre el va seduir, tot i la seva pobresa”.

Aquesta música no deixa doncs encara de tenir aquell regust misteriós que de petit li havia atribuït. És en certa manera un so que ens queda del passat i pot desaparèixer aviat. Un so que un vell esmolet ambulant d’esguard cansat, potser l’últim de la història de la nostra ciutat, encara repetia pels carrers aquest matí mentre arrossegava la seva vespa destartalada carrer amunt amb la seva mola giratòria.
Un so que d’aqui uns anys serà la música de Barcelones d’altres temps, d’altres Barcelones, que les noves generacions encara podran sentir si paren una estona en silenci i paren atenció.

PS: Les sentiran? No ho sé... Amades, amic: En quan vegi un altre cop l’esmolet el grabo amb el telèfon mòbil. Aquest cop no se’ns escapa!
Kim - 10/07/2008 14:18

Lligant amb la teva historia, si poses en el cercador:

esmolet

Ofici perdut no

Ofici perdut no!

Son, tres histories sobre esmolets i potser amb descuido alguna.

Anònim - 10/07/2008 21:14
En el cas de les històries "Ofici perdut no" i "¿Ofici perdut? !!NO¡¡", està clar que els signes de puntuació han evitat que hi hagi raons per causa dels drets d'autor.
Je, je.
argos - 11/07/2008 14:16
al carrer S. Beltran,cantó amb c. Sta. Madrona del barri del Raval hi havia un local a hon i vivien un gup d´esmolets ,segurament que aixi els sortia la vida més economica ,crec que devien ser gallecs, la majoria dels que han practicat aquest ofici o eren,aproxim.1925 -1930 o més.  
argos - 11/07/2008 14:31
si poseu al buscador esmolet ,trobareu el treball fet per una escola amb fotos molt interesants de tot el proces d´esmolar una eina.ARGOS
Mussol - 12/07/2008 18:13

Encara en queden, d'esmolets, a Barcelona. L'antiga roda, moguda a cops de peu, ha desaparegut. Després van arribar les pedres d'esmolar adaptades a petits ciclomotors i, actualment, alguns esmolets, han muntat el seu taller en furgonetes petites. Tot canvia en aquest món.

Cal dir que, fa uns anys, bastants, per cert, els esmolets no feien sonar una flauta de Pan, sinó que fregaven una petita planxa metàl·lica sobre la pedra d'esmolar i d'ella en treien més notes que alguns músics de carrer...

Actualment encara se'ls pot veure al voltant de tots els mercats municipals, per tots els districtes de la ciutat i també ben a prop de molts "súpers" que venen carn i peix a la menuda.

Malgrat tot, encara no és un ofici perdut definitivament ja que tothom necessita, de tant en tant, esmolar algun ganivet, unes tisores, un tallant, ... encara que molta gent s'estima més comprar-ne un de nou abans d'esmolar el de "tota la vida".

D'això se n'aprofiten els "tot a cent" i els "xinesos", que, per a no perdre pistonada, també són capaços de vendre'ns pedres i estris d'esmolar de dubtosa procedència i més dubtosa eficàcia.

Si mirem al nostre vosltat, per Barcelona, en podrem trobar encara, i malgrat tot, alguns centenars d'esmolets; això sí, gairebé tots provenen de Galícia.

Jordi - 10/10/2008 19:28

Un vídeo dedicat a l'amic Dani cortijo:

http://es.youtube.com/watch?v=Vd5kvv64k6o

Dani - 11/10/2008 17:03

Hostres! d'aquest vídeo me n'havia parlat gent del Convent de Sant Agustí?

Es va fer per al centre cívic o alguna cosa així?

Jordi - 11/10/2008 17:40

David, acabo de trobar la web de l'autor del vídeo. Sembla ser que si, el van fer per al centre civic.

http://www.pregon.org/


Filtre
Deixa la teva història