• Pere Castaño - Sants-Montjuïc - Constitució - Dijous, 17 de juliol de 2008



     Aquest agònic recinte fabril -tan grat al meu amic Enric Jara- reserva sorpreses que potser paga la pena de conèixer, abans no desapareguin. Un passeig entre les vetustes construccions industrials ofereix racons insòlits, dels quals avui em plau fer-ne avinent un dels característics.

 

     Segurament, a l’època que era ben viva com a fàbrica, els amos devien sentir-se responsables de la bona salut espiritual dels seus obrers –no és probable que els preocupés tant la salut física- i per això, es creurien en  la obligació d’atendre les necessitats religioses d’aquelles ànimes, en perill constant de sucumbir a les temptacions de doctrines subversives –anarquisme, socialisme... tot eren amenaces a la bondat infusa que el bon Déu vessava entre les classes populars-, aquestes, però, començaven a escoltar ideologies de justícia social, d’alliberament de les antigues servituds, que atorgaven als treballadors només aquells drets que no qüestionaven els privilegis d’amos, militars i eclesiàstics.

 

     Avui, encara podem veure la insòlita capella que es va fer construir dins del complex, entre naus d’emmagatzematge i tallers. El blanc de la façana ajuda a destacar-ne el distint tractament arquitectònic. Anacrònic, atesa l’època de la construcció, però que havia de reforçar-ne el caràcter de lloc d’oració, i eventual penediment, ja que una de les armes més roïns de l’església, ha estat fer sentir-se als creients culpables de tota mena de baixeses i transgressions, d’aquesta manera, tan mesquina, s’han assegurat la submissió de centenars de generacions. Els amos, aliats de conveniència amb el poder religiós, no dubtaven a destinar espais de culte, no fos que els obrers es deixessin influir per adoctrinaments contraris a l’ordre, que tant estimaven.

      Que les vocacions estan en crisi ho evidencia la persiana metàl·lica que, de fa molt, tanca l’oratori, probablement destinat a transformació mecànica o rebost de materials... No sé si serà un dels edificis a salvar per la reforma de Can Batlló, però a mi m’agradaria que subsistís, com a memòria d’aquells temps foscos de control mental.   
Kim - 18/07/2008 13:13
Menys mal que estàs esborrat, si no t'ex-comulguen, pel darrer comentari o et porten a la foguera.
Enric J.S. - 18/07/2008 15:47

Gràcies per tocar el tema de Can Batlló,Pere. No et falta raò al teu comentari sobre la religió, ja ho deia, crec que en Marx, que era l'opi del poble(qualsevol religió). En nom d'ella s'han fet i es fan veritables barbaritats. Algún día, la consideradanostar religió, tindría que explicar com de bé s'entenía en Pius XII amb els més grans criminals de l'història de la humanitat:Hitler, Mussolini i Franco.

Tornant a Can Batlló et diré que aquesta capella no figura entre les construccions a conservar, si més no, jo només tinc coneixement que no s'enderroquen: la nau principal (futura seu de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge), una part del mur perimetral, la porta de la Granvía, la torre d'aigúes, la ximeneia i una nau molt ben conservada que hi ha entrant per Parcerisas.

Per altra banda dir-te que quan qualifiques de grat aquest recinte, potser com a tal no sabría dur-te la contrària, però has de saber que ha estat un malson durant quaranta anys per a prop de dos-centes famílies que hem vist perillar els nostres habitatges, sortosament desafectats l'any 2002. No em vull fer pesat, però tú ja tens prou experiència per saber el que és lluitar contra l'administració (la d'abans i la d'ara). Tinc un dossier obert l'any 1976 i et ben asseguro que tinc unes ganes enormes de ficar-li data final.

 

Enric J.S. - 19/07/2008 12:46

M'agradaria saber si aquesta capella va ser construida en el període en era propietari de la poderoas fábrica textil el sr, Joan batlló(1878-1943) o bé si va ser a partir de la compra aquest darrer any,1943, per part d'en Julio Muñoz Ramonet.

El que també hi havia molta costum a aquells temps era la de crear, aquets grans complexos, economats per abastir de menjar ,a més bon preu, als seus treballadors. Si tornes a visitar el complex veuràs, al carrer d'Amadeu Oller, just a la porta d'entrada, una porta tapiada on encara es pot llegir la paraula "Economat".

A la relació de construccions que no s'enderroquen em va faltar afegir una nau al front de la Granvia on s'hi vol encabir un Museu dedicat a Urbanisme.

Anònim - 21/07/2008 10:56

Tinc fotografiat el rètol de l'Economat, fa temps que em vaig proposar fer-ne ús, però no hi ha temps per a esbrinar-ho tot; altrament no no cal esperar cap història remarcable, només constatar el fet de la seva existència.

Quant a la capella, jo diria que és construïda en la primera fase, va molt d'acord amb l'època.

Pere Castaño - 21/07/2008 11:27
"Anònim" sóc jo... he badat!

Filtre
Deixa la teva història