• Pere Castaño - Ciutat Vella - Carrer de la Boqueria - Dilluns, 21 de juliol de 2008



     La guerra que ens va fer l’infaust Felipe V, va tenir conseqüències que no han transcendit prou en la nostra consciència col·lectiva, com va ser el radical abandonament d’activitats o parcel·les de la cultura, per que no eren de vital importància en una ciutat que ja feia prou reconstruint el comerç i la industria, i on tothom es lliurava a la recuperació de la normalitat i a la supervivència.

     No fa gaire, vaig ser convidat a la presentació d’una col·lecció de llibres, “La ciutat del Born. Barcelona 1700” , una bona notícia per al coneixement de l’època immediatament anterior a la invasió borbònica. Des de la medicina fins a l’alimentació, des de les arts i l’artesania fins la indumentària, comerç, etc., tots els aspectes vertebradors de la ciutat hi seran examinats. El primer títol és “Jardins, jardineria i botànica” i era coherent que el marc de l’acte fos un jardí, així vaig descobrir un espai sorprenent, no només per ignorat, sinó per que obre una finestra a la curiositat que el llibre m’ha anat excitant.

     Aquest primer volum parteix d’un manuscrit anònim datat el 1703, altament especialitzat i documentadíssim, resulta una eficaç instrucció per a qualsevol que volgués conrear l’art de la jardineria, alhora que ens posa sobre la pista dels molts recintes enjardinats que tenia la ciutat a l’època, així com d’una cultura botànica ben arrelada, que havia anat convertint una part dels horts preexistents en zones d’esbarjo –de “recreo”, com se solien dir- amb la incorporació d’elements decoratius propis d’espais destinats al lleure i la convivència. La ciutat havia mantingut una escaient relació d’aquestes parcel·les hortícoles amb les edificacions, gràcies a la previsió medieval d’estats de setge militar, quan calia auto abastir-se d’aliments, així es va disposar de força terreny per la nova afició a la planta ornamental.

     D’aquesta activitat, ens en dóna idea un cens de productes d’origen vegetal que es trobaven de comú a les adrogueries: uns set-cents; o bé una extensa relació de les espècies florals conreades a Barcelona i que oficialitza, només amb la varietat de tulipes, fins a quaranta menes diferents, algunes amb noms tan pintorescos com “Melindrosa”, “Goliat”, “Escuraxemeneias”, “lo Cardenal” o “el sangriento Roldán”!    I  resseguir les cròniques notarials evidencia un complex món de contractes, vendes i lloguers per a l’ús de pous, sínies i safareigs, de que la ciutat n’era plena i que, amb l’adveniment de la moda de la jardineria, van començar a compartir espai amb tribunes porticades, llotges, terrasses, pedrissos i brolladors, així com unes ingènues imitacions de grutes i muntanyetes artificials.

     Tots aquests elements arquitectònics -bé que en petita escala- es troben en aquest “jardí secret”, datat al segle XIX, però format seguint la tradició al lloc on hi hagué l’original del XVII. La pressió política i militar sobre Barcelona -encotillada dins les muralles- va fer que la necessitat d’edificació anés cegant pous i fonts, ocupant parcel·les lliures, i es densifiqués fins a nivells que comprometien la mateixa salubritat pública. Avui, ja només podem evocar aquell esplendor botànic, lamentant-ne la desaparició. 

 
Lletraferit - 24/02/2009 00:44

Sí noi, és tal com dius.

De tota manera, en aquest pati si no és dins de l'estricta temporada d'estiu, costa que et vulguin servir alguna beguda.

 

Cosa que no passa als sengles patis del Catalonia del Portal de l'Àngel 17 o al de l'Olivia Plaza de Plaça de Catalunya 19.


Filtre
Deixa la teva història