• Vicenç - Nou barris - Carrer d'Alloza (Nou Barris) - Dimarts, 12 d'agost de 2008



L'altre dia vaig passar pel carrer Alloza. No és que hi passi gaire, però és un lloc on no esperava trobar-me amb sorpreses. Quin error!!!

Fixeu-vos en la placa on hi ha el nom del carrer:

CARRER D'ALLOZA
BARCELONA 1897- 1976
CARTER DEL BARRI

Em va sorprendre molt perquè la professió de carter, al revés del que passa amb la de taquígraf (i en altres temps amb la de general), no és massa valorada per la gent encarregada de posar nom als carrers.

Què diu el Nomenclàtor? Aquí ho teniu:

"Cap a l'any 1930, Alloza era carter del barri, en aquell temps ple de camps, poques masies i algun grup de cases. Per tal de facilitar-ne la localització, el carter féu que la correspondència que s'adreçava a l'indret s'identifiqués amb el seu cognom, Alloza. El barri s'anà poblant i durant un bon temps va estar penjat d'un clau en aquest carrer del barri un rètol de fusta amb el nom d'Alloza. Amb el temps el nom es féu oficial".

Així doncs, un carter gairebé anònim va aconseguir una cosa que ha estat negada a personatges molt més famosos: Donar nom a un carrer sense haver-se de morir abans.

JOANBCN - 13/08/2008 12:47
Felicitats pel nom del carrer. Una historia sencilla i un personatge tradicional de barri. L'Ajuntament hauria de respectar mes els noms tradicionals de cada barriu a l'hora de posar noms als carrers. Em venen un munt de noms de carrer a canviar, que farien la ciutat mes nostre i popular.
Vicenç - 14/08/2008 09:47

Em temo, JOANBCN, que en el ranking de les prioritats de l'Ajuntament de Barcelona, el que la ciutat sigui més nostre i popular ocupa un lloc molt endarrerit.

En la història "Ho perdrem?" d'en Carles ؃ hi ha un comentari d'en Lletraferit que comença dient: "La ciutat no és nostra. No pertany als qui n'estem enamorats.". És una visió pessimista? Em temo que és realista.

Lletraferit - 14/08/2008 11:10

Als Estats Umits, amb aquest tema farien una película d'exit arreu del món: m'imagino el senyor Alloza jove, amb l'aspecte de l'Andy García.

Començaria al cementiri que hi ha al costat, amb una senyora que dipositaria unes flors i una targeta davant d'un nínxol amb la foto de l'Andy amb gorra de plat...

...un flash-back per damunt de la paret del recinte... uns nens jugant al fang del carrer de Piferrer... un carro amb una mula i un pagès amb gorra, unes senyores amb galledes a la font... i el carter, amb gorra de plat i un sarró no gaire ple, caminant pel descampat, mirant cap al lluny...

 

Uf, si no fos que ara estic fent una altra cosa, m'hi posaria: a veure Vicenç si fas 'algo' al respecte.

JOANBCN - 14/08/2008 17:32

Tens raó Vicenç pero si mes no tenim el gust de demanar.

Uns exemples del que deia.Vaig creixer a Sants, al "Carrer de Sants" tothom li diu la "Carretera de Sants" dons que li posin aixi. La Plaça de Sants, abans dita de Salvador Anglada, sempre ha estat la "Plaça dels Tramvies"...i aixi per tot Barcelona. Prou de noms politics i mes escoltar la gent.

Vicenç - 14/08/2008 17:50

Veient el meu comentari anterior: "Em temo... Em temo". Em temo que la calor em té atemorit :)

Vicenç - 14/08/2008 18:11

No sé, Lletraferit, si hauria de fer alguna cosa respecte a l'altra feina que tens o respecte al guió cinematogràfic. Crec més probable que et refereixis a això últim.

Jo no estic massa dotat per a la creació literària, així que em decantaria per fer un remake. Veig dues possibilitats:

La primera, més convencional, podria titular-se "El carter i Joan Salvat-Papasseit". No sé si el poeta va estar mai a Nou Barris (als anys trenta segur que no, en tot cas una mica abans) però això no té importància, sobre tot si es tracta d'una pel·lícula americana, en què tant se val Nou Barris con Oklahoma.

La segona possibilitat, més radical, podria dur per títol "Alloza, missatger del futur", estaria protagonitzada per Kevin Costner i podria estar ambientada en una Barcelona post-apocalíptica, governada per una nissaga de privilegiats formada per descendents de Clos i Hereu.

Enric J.S. - 14/08/2008 18:27

Doncs avui la contraportada de El Periódico duu una entrevista al ex-alcalde i ex-ministre parlant de Barcelona i de les seves gestes que no té desperdici.

Voleu que us expliqui una de bona?. Al costat de l'entrada de Can Batlló hi ha ficada desde fa anys,potser sis o més, que hi diu:" En aquest recinte hi anirà un carrer dedicat a Cipriano García".

El senyor esmentat, al que ningú , si més no jo, li vol treure cap mérit com a sindicalista fundador de les C.C.O.O. ,no li uneix cap vincle amb Sants i menys a La Bordeta que no sigui que l'esmentat sindicat és va fundar a l'esglesia de Sant Medir.

Tenim molta gent a Sants que s'ha deixat la pell per defensar i dignificar el barri amb molts més mérits que aquest bon home.

Vicenç - 14/08/2008 18:33

Totalment d'acord, JORDIBCN, especialment en el nom "Carretera de Sants". Jo vaig viure de petit no gaire lluny del carrer Creu Coberta i sempre l'havia sentit nomenar com "La Carretera".

El nomenclàtor de Barcelona és tot un món. Dos exemples: Carrer de Guillem Tell i Torrent de les Flors.

El primer cas sembla que definitivament el carrer està dedicat a aquell home de la poma, encara que hi havia alguna versió contradictòria.

El segon cas és un curiós exemple de com un nom de persona humana es pot convertir en accident geogràfic.

Segur que hi han molts altres.

Lletraferit - 14/08/2008 22:46

A l'apartat "Les rutes amigues" hi surt una cronologia domiciliària d'en Salvat-Papasseit.

 

Els anys trenta el poeta ja era mort, però una mica abans "a finals de l’any 1922 ... va viure al barri d’Horta, carrer del Pujolet, 23 ... el 1923 va deixar Horta per a residir al carrer de l’Argenteria, 64 principal"

 

No era Nou Barris però s'hi acostava molt.

Vicenç - 15/08/2008 10:32

Lletraferit: No coneixia aquesta història, gràcies per donar-me-la a conèixer. És difícil dir més coses de la vida d'en Salvat-Papasseit amb menys paraules.

Per cert, m'havia deixat un altre possible remake: "Salvador Alloza, el correu del Tsar".

Enric: A l'Ajuntament no l'importen ni els barris ni els carrers ni les persones. Què es pot esperar d'una gent que "ven" Barcelona com "La millor botiga del món"?

joanbcn - 18/08/2008 18:05
Ens queixavem de que abans a la Gran Via li deian Avda. Jose Antonio, a la Diagonal Avda. Generalisimo..., al Paral.lel Marques del Duero...pero casi estem igual amb diferent color. El Sr. Cipriano, per molt sindicalista que fos, millor que  li dinguin el nom a unes jornades sindicalistes, pero el carrer aquest segur que la gent el coneixera com de Can Batlló.
Vicenç - 18/08/2008 20:41

Això que dius, joanbcn, em recorda un altre cas curiós.

Es tracta del carrer del Vint-i-sis de Gener de 1641. Aquest carrer s´havia dit General Ibañez, Dos de Mayo i Veintiseis de Enero (Evidentment en commemoració de la data de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona).

Quan el franquisme es va convertir en post-franquisme (ja veieu que en sóc pessimista) va arribar l'hora d'eliminar del nomenclàtor les referències a la dictadura i, entre d'altres, li va toca el torn al carrer Veintiseis de Enero.

Com que els noms anteriors no serien vàlids, perquè l'un estaria repetit i l'altre no deuria considerar-se apropiat (no ho sé, no tinc ni idea de qui era el general Ibañez), suposo que es va buscar una solució que, trencant amb el passat, no donés gaires mals de cap ni als veïns ni al carter.

Sembla que algú va trobar una batalla de la guerra dels Segadors que s'havia disputat un dia vint-i-sis de Gener i, que a més, va ser favorable als catalans. I així, tots contents :)

No sé si el procés del canvi de nom del carrer deuria ser com l'he descrit, però no crec que fos massa diferent.

Lletraferit - 19/08/2008 05:43

Aixó que dius, Vicenç, és així.

 

A l’antiga muralla de Barcelona, al capdavall de la Rambla, hi havia el Portal de Pas.

Tothom en deia així.

 

Quan els ocupants castellans varen ordenar d’enderrocar la muralla, d’aquell lloc ‘los indígenas catalanes’ encara en deien Portal de Pas.

Els manaires però, en van dir Puerta de la Paz, i la cosa va durar tants anys que al final es van anar morint aquells ‘indígenas’ que n’havien dit una altra cosa.

 

Al final, ja dins dels nostres temps, els demòcrates van ‘restituïr l’antic nom’ i en van dir Porta de la Pau.

L’etimologia d’aquell lloc se la van passar pel forro.

Vicenç - 19/08/2008 10:11

Bona aquesta, Lletraferit!

És curiós com, de vegades, el camí de la mala fe i el camí de la ignorància acaben duent al mateix lloc.

joanbcn - 19/08/2008 11:37

Vicenç, sobre aixo del 26 de gener hi han que diuen que Granco va escollir la data d'entrada a Barcelona per ferla coincidir amb la data de la batalla aquella.

Altres curiositats de carrers: a Sants hi habia fins la mort de Franco el carrer Zumalacarregui (general carlí) i el carrer Unió, despues van ser canviats per Riego (general liberal) i de l'autonomia. I per cert el carrer Riego sempre l'habia sentit anomenar aixi, fins i tot quan es deia Zumalacarregi

Vicenç - 19/08/2008 13:57

Estic convençut de què Franco era prou maquiavèlic com per haver pres una decisió com la que dius, joanbcn, però no crec que un personatge del seu nivell cultural conegués aquesta data que, per altra banda, tampoc crec que sigui massa coneguda pels propis catalans.

El que havia preparat amb molta cura l'entrada de les tropes a Barcelona era el seu director general de propaganda, Dionisio Ridruejo, i a aquest sí que el crec capaç d'aconsellar al dictador sobre aquesta qüestió.

Respecte al que dius del carrer Zumalacárregui et diré que, per exemple, la meva mare quan es referia al carrer "Mayor de Gracia", ho feia sempre com a carrer "Salmerón". Un més dels molts casos similars que deu haver sobre aquest tema. Estaria bé que els BdeBarnautes fessin aportacions sobre els casos que coneguin.

Lletraferit - 19/08/2008 14:03

És que a Sants son molt de Sants.

I en Riego no era tant sanguinari com l'altre, i tenia més bon cartell.

Enric J.S. - 19/08/2008 22:48

Amics, el carrer d'en Riego també era conegut pels monàrquics com Isabel II.

La història  de la plaça de Sants també és força curiosa, durant molts anys s'ha dit de Salvador Anglada, cosa mai acceptada pels santsencs donada la relació d'aquest pistoler, assassí d'obrers i sindicalistes, amb el governador civil general Martínez Anido.

Crec que per Terrassa encara corra algún parent seu amb idees feixistes prou similars.


Filtre
Deixa la teva història