• Vicenç - Nou barris - Pla de las Madres de la Plaza de Mayo - Divendres, 29 d'agost de 2008



Aquesta placa, situada al terra (no hi ha cap paret a prop), està dedicada a Josep Lluís Facerias, un dels últims maquis catalans. La inscripció diu:

JOSEP LLUÍS FACERIAS
MILITANT LLIBERTARI
MORT EN AQUEST LLOC EN UNA EMBOSCADA
DE LES FORCES DE LA DICTADURA
EL 30 D'AGOST DE 1957
A LES 10.45 DEL MATÍ

Suposo que la majoria dels BdeBarnautes coneixeran la història dels maquis a Catalunya, però faré un breu resum que és possible que a uns els ajudi a descobrir uns fets poc coneguts per ells i a altres els hi serveixi de recordatori.

En l'activitat dels maquis a Catalunya es poden considerar tres períodes:

El primer va des de finals de la Guerra Civil fins als darrers mesos de la Segona Guerra Mundial.
Molts catalans no van acceptar el final de la guerra i van continuar el combat. Molts d'ells van marxar a França per lluitar contra els nazis, mentre que d'altres van romandre a Catalunya. Les seves accions van ser principalment de sabotatge, atemptats, alliberament de presos i ajuda a fugitius dels nazis.
També es va intentar reconstruir les organitzacions polítiques, especialment la C.N.T.

El segon període està marcat pel convenciment de què, després de la victòria dels aliats, el règim de Franco tenia els dies comptats.
Després, amb la Guerra Freda en la que el nou enemic era la Unió Soviètica, es demostraria que aquesta esperança era una utopia ja que, malgrat les seves promeses, en els aliats va pesar més l'anticomunisme de Franco que les arrels feixistes del seu règim.
El fet més important va ser l'intent d'invasió de Catalunya per la Vall d'Aran l'octubre de 1944 en el que van participar milers d'homes relativament ben armats i equipats, però que va acabar amb la retirada dels guerrillers en no poder consolidar l'ocupació d'un territori des del que poder proclamar la República Espanyola.
Aquest període acaba amb el reconeixement internacional del règim franquista. Els fets més significatius d'aquest reconeixement van ser l'anul·lació de les sancions contra Espanya a la ONU l'any 1950, el Congrés Eucarístic l'any 1952 i la posterior signatura del Concordat amb la Santa Seu, el tractat militar amb els EUA el 1953 i l'ingrés a la ONU el 1955.

En el tercer període, en el que ja les principals organitzacions polítiques havien renunciat a la lluita armada, el combat va continuar bàsicament per les accions dels grups dels caps més carismàtics: Josep Lluís Facerias "Petronio", Francesc "Quico" Sabaté Llopart i Ramon Vila Capdevila "Caracremada".
L'època dels maquis arribà a la seva fi amb la mort d'aquest darrer l'agost de 1963.

Vicenç - 29/08/2008 14:03

La placa, per la seva forma i dimensions, és molt similar a qualsevol trapa de qualsevol servei públic. Per aquesta raó, és molt difícil veure-la si no s'hi passa literalment per damunt. En canvi, si s'hagués fet una placa d'una altra forma o no estés situada a ran de terra, seria molt fàcil distingir-la.

Jo, que de vegades sóc una mica malpensat, em pregunto si aquest fet és involuntari o si, pel contrari, és deu a un interès en què la placa passi desapercebuda.

Si aquesta especulació meva és certa, fent-ho de la manera com s'ha fet, es podria haver donat satisfacció a les peticions que, suposo, deuria haver en favor de recordar a en Facerias sense fer palès un reconeixement a un personatge molt controvertible.

(Aquest text ha estat escrit al mateix temps que la història i en podria haver format part. No he volgut que fos així per no trencar la seva unitat temàtica ja que, mentre la història és una relació de fets, aquest comentari és només una hipòtesi que, tot i que pot ser encertada, no té cap base que la recolzi.)

Lletraferit - 29/08/2008 14:49

El primer dia que vaig anar a cercar la placa, es veu que hi havia damunt -aparcat una estona- un camió de 'BCN posat guapa', i no la vaig trobar.

La segona vegada, quan la vaig veure al terra, de la mateixa mida i color que una tapadora de cloaca, vaig tenir uns pensaments pudents -com sempre- per alguns personatges de la res pública.

 

Gràcies Vicenç, per aquesta encertada aportació. Un cop més.

Enric J.S, - 29/08/2008 17:48

Bona història, Vicenç. Per sucar-hi pa.

Suposo que s'aniran afegint comentaris que ampliaran el que tu molt correctament has explicat. Jo només vull afegir poqueta cosa de moment.

L'origen dels maquis és francés,no crec descobrir res de nou però cal recordar-ho, i la seva creació és per combatre en guerrilla al invasor nazi; a aquesta tasca hi col-laboraren molts dels refugiats espanyols amb la promesa del govern francés que, un cop vençut l'invasor nazi, ells ajudarien a restablir la República i enderrocar el régim franquista. UNA GRAN MENTIDA. Molts espanyols, no sols catalans, si van deixar la vida amb aquesta esperança i d'altres van patir la crueltat dels caps de concentració no només alemanys sino també francesos.

Tan en Quico Sabater, Facerias o Caracremada al llarg de les seves vides van simpatitzar amb la C.N.T o amb la F.A.I, però el que realment es sentían era anarquistes.

En un període de la seva vida en Quico Sabater fins i va ser perseguit pels comunistes.

 Cal recordar un altre maqui força actiu: Marcel-li Massana, potser no tan famós perqué ba ser l'únic d'ells que va morir de mort natural a França.

Vicenç - 29/08/2008 18:48

Enric: T'agraeixo els teus elogis i la teva aportació, però per sobre de tot l'oportunitat de reparar una injustícia que he comès amb en Massana en no esmentar-lo. Tal com tu dius, va morir de mort natural a França el 21 de maig de 1981, als seixanta-dos anys.

La seva història com guerriller està salpebrada d'anècdotes sorprenents, des de cridar, quan tenia dotze anys, el 14 d'abril de 1931 "Visca la República!" i "Mori el clero!" pels carrers de Solsona, per un "sou" de dues pessetes, fins a demanar foc pel carrer a un grup de guàrdies civils, que no van sospitar qui era, a Berga.

O sigui que si va morir de mort natural no va ser perquè no hagués arriscat la vida.

Vicenç - 31/08/2008 16:40

Avui 31 d'agost, l'endemà de l'aniversari de la mort d'en Facerias, en passar pels voltants de la placa, he vist un grapat de flors (flors de plàstic, però flors a la fi) que una mà anònima havia dipositat en record del maquisard mort.

Un no mor del tot mentre algú mantingui viu el seu record.

gerard - 02/09/2008 00:12

Cada any es fa un modest homenatge a aquest maqui i molts d'altres que van perdre la vida en la lluita per la llibertat.

Concretament dissabte passat a la tarda va tenir lloc l'homenatge al Facerías, imagino que just on està situada la placa.

Per més informació :
http://sindominio.net/marxa-maquis/
www.myspace.com/collectiualestrinxeres

Vicenç - 02/09/2008 11:17

Gràcies per la informació, Gerard.

Dilluns al migdia ja havien desaparegut les flors, suposo que retirades pels escombradors, braç armat de BCNeta.

Em reafirmo, després de veure les pobres flors escampades pel terra de mala manera, en la meva opinió de què aquesta placa està posada amb molta mala sombra.

mercè - 13/09/2008 23:23

Llegint els vostres comentaris em pregunto si sabríeu més coses d’un altre maqui : Jaume Parés Adán, l’Abissini. He trobat molt poca cosa a la red.

Vicenç - 14/09/2008 09:31

Hola Mercè. A Internet he trobat el mateix que deus haver trobat tu, un parell de referències que es repeteixen en diverses pàgines.

En el llibre -a més d'Internet, és clar- en què m'he basat per la meva història (El maquis a Catalunya, de Ferran Sánchez Agustí) només he trobat un parell de coses: Que Jaume Parés va ser ex-combatent de la 26 Divisió i que va morir a casa de la seva companya i no de la seva germana com es diu a Internet. D'aquesta segona dada no me'n refio gaire, a la placa diu que en Facerias va morir a les 10.45 i a Internet que va ser a les 11.15. Ves a saber...

La 26 Divisió va ser en la que es va integrar la 120 Brigada Mixta que, abans de la militarització de les milícies, es coneixia com a Columna Durruti. Es podria suposar que Jaume Parés va formar part d'aquesta unitat? És possible.

Tractaré d'obtenir alguna informació més.

Vicenç - 16/09/2008 11:33

Sobre Jaume Parés, en el llibre "Maquis: historia de la guerrilla antifranquista" de Secundino Serrano (Ed. Temas de hoy - Col·l. Historia) l'autor li dóna un involuntari protagonisme quan diu:

La muerte del "Abisinio", acribillado a tiros el 8 de mayo de 1946 cuando entraba en su casa barcelonesa, inició simbólicamente el importante listado de muertos confederales. En las bajas libertarias influyeron sobrenatura las actividades de los confidentes policiales al servicio del jefe de la Brigada Político-Social [Eduardo Quintela Bóveda] que había conseguido atraerse a dos anarquistas relevantes: Eliseo Melis Díaz y Antonio Seba Amorós. (p. 355 i 356)

Esther Rodríguez, autora del llibre "Els maquis" (Cossetània Edicions - Col·l. En Guàrdia) s'expressa en termes similars. (p. 112 i 115)

I això és tot el que he trobat.

Miquel - 25/09/2008 11:24

Molt bo el reportatge a Josep Lluis Facerias.

m'agradaria saber si algú sap  d'alguna llibreria a Barcelona o rondalies on poder obtenir el llibre els maquis a Catalunya, de Ferran Sànchez.

 Gràcies.

Lletraferit - 25/09/2008 15:41

Al carrer de Ferlandina, tocant a la plaça dels Àngels, hi ha una llibreria llibertària on potser trobaràs el llibre que dius.

Em sembla que s'entra per el carrer d'en Joaquin Costa. 

mercè - 28/09/2008 00:06
gràcies Vicenç,  per les respostes. Peró és que hi ha una cosa que no em cuadra. hi ha un Jaume Parés Adan l'abissini i després hi ha un abisinio que sembla ser un infiltrat de la guardia civil, que es deia Juan Olmo. Em sembla estrany que hi hagin tants abissinis. a més es una forma d'anomenar-se estranya i més si et dius Jaume Parés Adan. (com no faci referència a les qualitats dels gats). a més a més hi ha un altre Jaume Parés que va ser torturat i afusellat 16 de maig de 1939, el meu avi, i que està enterrat a Montjuïc.
Lletraferit - 28/09/2008 08:48

El nom d’abissini o abisinio donat a personatges del rerafons polític d’aquells anys trenta i quaranta, no és gens estrany. Encara no es feien servir referents nord-americans, com ara.

Abissínia –el nom antic de l’actual Etiòpia- era un lloc posat de moda pels italians, que van preparar una guerra amb Abissínia l’any 1935.

Vicenç - 28/09/2008 09:31

Mercè: No crec que hi hagi cap confusió, tots dos "abissinis" estan prou documentats, sobre tot Juan Olmo García que és conegut principalment per haver fet possible l'aniquilació del grup de "Los Jubiles".

Quant a la repetició de l'alies, no ho trobo estrany, podria tractar-se de persones de pell molt morena (conec un cas de sobrenom molt similar).

Només tinc referències de dues persones afusellades -en tots dos casos al tristament famós camp de la Bota- de cognom Parés: Joan Sardà Parés i Francesc Folch Parés.

Vicenç - 28/09/2008 09:32

Per cert Lletraferit, si mires la història " Un aqüeducte dins de casa", veuràs que estic esperant un aclariment a un comentari teu.

Lletraferit - 28/09/2008 12:10

ja vaaaaaaa...

què pessat.

mercè - 05/10/2008 13:09

ho sento he trigat en respondre. val es possible que hi hagessin dues persones a barcelona que és diguessin igual. Jaume Parés. Amb cognoms diferents al final. Però precisament per això voldria saber més coses sobre l'abissini. I sí el meu avi va ser afusellat al camp de la bota i enterrar al fossar de la pedrera, el seu nom surt al menhir del fossar el darrer i nosaltres tenim la copia del judici que li van fer els militars.

vicent - 02/09/2010 10:55
Ahir, gairebé coincidint amb l'aniversari de la mort de Josep Lluís Facerias, uns operaris van retirar la placa que commemora aquell fet, per col·locar-la a uns tres o quatre metres de la seva ubicació original.
lletraferit - 13/09/2010 14:42
Demà dimarts 14 aniré a veure que n'han fet. Des del parc de la Guineueta hi tinc tres minuts...
vicent - 21/09/2010 21:54

Quan van canviar de lloc la placa commemorativa, vaig pensar que ho havien fet per apropar-la al lloc real a on va caure en Facerias.

Però l'altre dia vaig trobar a la Fira del Llibre un exemplar de "La guerrilla urbana 1: Facerías", d'Antonio Téllez (Ruedo Ibérico 1974), i la descripció que fa el llibre del tiroteig i una foto antiga de la zona, permet deduir que el lloc dels fets és l'assenyalat per la situació anterior de la placa.

Així que segueixo preguntant-me quina raó tindria algú per enviar una furgoneta amb dos operaris, únicament per dur a terme un desplaçament tant innecessari com aquest.

bengo - 22/09/2010 17:39

Ma mare contava que en Facerias  un capvespre va abordar a la señora Irene, amiga, veina nostra i propietaria de una polleria que havia a la cantonada del carrer barceloní de Cartagena amb el de Santa Carolina, quan aquesta es disposava a obrir el portal de casa seva i ficant-li una pistola a l'esquena li ordenà que no fes soroll i pujés fins el seu pis.

Un cop a dalt, on es trobaven el marit i la filla, va dir que no els hi volia fer mal però que passaría allí la nit i demanà que li donguesin de sopar.  Després va preguntar si tenien alguna habitació on la familia es pogués tancar per dins, que ell dormiria en una altra cambra i que al matí marxaria. Fins i tot que seria millor que anesin a comisaria a denunciar el fet un cop ell estigués lluny.

A l'alba el marit de la senyora Irene va sortir de l'habitació tot comprovant que en Faceries ja no era a casa i que damunt la taula del menjador havia deixat un bitllet de vint duros.

 

vicent - 23/09/2010 18:56

Fets com aquest són els que contribueixen a forjar una llegenda.

Resulta significatiu que el propi Facerias, recomanés a la família que anés a denunciar els fets. Aquest gest mostra la relació que hi havia en aquella època entre el poder, el poble i els guerrillers.

Gràcies, bengo, per explicar-nos aquesta interessant anècdota.


Filtre
Deixa la teva història