• Vicenç - Nou barris - Carretera Alta de les Roquetes - Divendres, 5 de setembre de 2008



Un dels protagonistes del skyline de Barcelona, a la banda de Collserola i visible sobre tot a l'entrada o sortida de la ciutat per la seva part nord és, sens dubte, aquesta espècie de castell medieval que sembla, bé el vestigi d'una torre de guaita per advertir els habitants de Barcelona de la presència de sarrains pel cantó de l'interior, o de pirates barbarescos pel cantó de la mar, o bé la residència d'algun noble (en aquest cas, evidentment es deuria tractar d'un baró).

Crec recordar que, de molt petit, el meu pare m'havia explicat alguna llegenda relativa a aquesta construcció, en la que no hi deurien faltar ni donzelles, ni cavallers, i en la que, fins i tot, hi deuria haver algun drac. Estic segur de què d'altres pares feien el mateix amb els seus fills.

La realitat, però, és molt més prosaica.

L'any 1904 es va crear la "Compañía de las Alturas del Nordeste de Horta". El baró de Sivatte figurava al consell d'administració a on també hi eren, entre d'altres, l'industrial Romà Fabra i Puig i el senador Lluís Bobadilla. L'objectiu d'aquesta societat era la construcció d'una ciutat jardí en aquesta zona de la Serra de Collserola, en unes terres propietat del baró. Formava part d'aquest projecte l'edificació d'un hotel-restaurant, que es va començar el mateix any 1904. Abandonat posteriorment el projecte degut a la manca d'interès dels possibles compradors, aquest hotel -inacabat- es va convertir en el símbol del barri que es va formar als seus peus i que, en comptes de ser una ciutat residencial per a famílies benestants, es va convertir a partir de 1940 i especialment els anys cinquanta i seixanta en un barri per a immigrants format per habitatges d'autoconstrucció (deliciós eufemisme, no us sembla?), després d'un nou intent d'urbanització (menys ambiciós que el primer) als anys trenta, que tampoc va reeixir.

Hi ha també una llegenda, segons la qual, el baró de Sivatte tenia una filla malalta de tuberculosi. Els metges li van recomanar els aires de la serra i el seu pare va fer construir la torre. Durant les obres va morir la noia i, ja sense raó de ser, es va abandonar la construcció de l'edifici.

En aquesta llegenda, com en gairebé totes, hi ha una part de veritat. El fill del baró (tenia a més quatre filles) va estar malalt de diftèria i, un cop guarit de la malaltia, va passar algun temps de convalescència a la torre.

Contra el que pugui semblar, el nom del barri tampoc prové d'aquesta construcció. Hi havia una torre anomenada "La Torre del Baró" situada a la Quadra de Vallbona (terme de Sant Andreu de Palomar) al costat de l'antiga Carretera de Ribes (no gaire lluny de l'actual baixador de Torre Baró) que, construïda per la família Pinós, va ser destruïda l'any 1714 per les tropes de Felip cinquè com a represàlia contra el baró per haver pres partit per l'arxiduc Carles d'Àustria. Posteriorment, l'any 1797, es va construir una segona torre que va ser venuda, juntament amb els terrenys, pel baró de Pinós al baró de Sivatte l'any 1873 i que, finalment, va ser enderrocada l'any 1967 (*), juntament amb les cases del seu entorn, per causa de la prolongació de l'Avinguda Meridiana i del desplaçament de la carretera de Ribes. Aquest replantejament viari va provocar la divisió del terreny en els dos barris que coneixem en l'actualitat: Torre Baró i Vallbona.

Amb el temps, aquest edifici ha esdevingut el símbol, o al menys un dels símbols, no únicament del barri de Torre Baró, sinó de tot el districte de Nou Barris.

(*) La torre estava inclosa en el Catàleg d'Edificis Històrics de l'Ajuntament. Però que ningú no s'escandalitzi, les coses es van fer bé: primer es va treure del catàleg i després es va enderrocar.

Lletraferit - 05/09/2008 23:19
Vicenç, rebras un mail personal.
Vicenç - 06/09/2008 00:02

Em sembla molt bé, els teus e-mails són ben rebuts, però em sorprèn el fet d'anunciar-ho públicament.

Lletraferit - 06/09/2008 00:19

És una pràctica habitual -a tall de recordatori- quan hom ha estat sis hores davant de l'ordinata i té son i vol anar a dormir.

Vicenç - 06/09/2008 00:24

Jo tambe tinc son.

Bona nit, doncs :-)

Vicenç - 06/09/2008 10:11

Ara he recordat que havia llegit alguna cosa sobre el nom de "Caseta Blanca" aplicat a aquesta torre. He buscat i he trobat aquest text:

Mossèn Clapés explica que en la dècada de 1930 es començava a enrunar aquesta construcció amb forma de castell medieval i que era coneguda amb el nom de Casa Blanca de Sivatte en record d'una anterior emblanquinada del mateix propietari que fou aterrada pel vent i les tempestes.

Relligant Nou Barris, pàg. 75)

Sembla, doncs, que el nom estava justificat, i és que:

1 - "El poble sempre té raó"
2- "Al soci no se'l pot enganyar"

:-D

Vicenç - 06/09/2008 10:42

Hauria pogut completar el comentari anterior dient que el llibre "Relligant Nou Barris" està subtitulat "Recull d'articles d'història publicats a la revista Rotllana (1988-2002)" i que el seu autor és Francesc Pujol i Martínez.

Ja que no ho he fet abans, ho faig ara.

fkuku - 06/09/2008 16:13
Lletraferilleig això que fas està molt lleig
Vicenç - 11/09/2008 22:02

Sembla que la cosa es complica.

En el llibre "Relligant Nou Barris" del que en parlava en els comentaris anteriors, apareix una conversa amb una senyora, nomenada Rosa Elías Casas, nascuda l'any 1906, que era filla del paleta de la torre (pags. 153 a 156).

Aquesta senyora explica que el Baró es va casar dues vegades i que va tenir dos fills i una filla amb la seva primera dona i un fill i tres filles amb la segona. També diu que van morir un fill i una filla de grip espanyola o febres tifoides.

La senyora Rosa, confirma com a història real el que jo qualificava de llegenda, és a dir, que la torre es va construir per causa de la malaltia de la filla.

El llibre conclou que les versions de la filla malalta i la urbanització de la zona poden ser complementàries.

Hi ha un fet que sembla prou documentat i és que, a la mort del Baró, les quatre filles van heretar Vallbona i el fill, Torre Baró. Com veieu, no surten els comptes perquè, segons el relat de la senyora Rosa, haurien sobreviscut dos fills i tres filles, però això ara, amb el temps que ha passat, no crec que tingui massa importància.

He volgut aclarir (o embolicar) aquesta qüestió, perquè la meva història pot haver confós a qui l'hagi llegit i ara amb aquesta explicació, encara que els fets no estan clars, al menys crec haver exposat totes les possibilitats que apareixen en les diverses publicacions que he consultat.

Lletraferit - 12/09/2008 08:11

Vicenç, de ben segur que aquella senyora diu coses que eren de veritat, i que la teva aportació en comptes de complicar n’explica moltes.

Aquestes notícies de fets locals que hem anat oblidant, ja ho fan això de tornar-se llegenda.

 

Al barri de Sant Andreu, quan érem infants la gent gran parlava d’aquesta cosa del baró i d’una filla o d’un fill malalt i del drama de la mort abans d’acabar la torre que la podia haver salvat.

 

Aquells nens dels anys cinquanta, però, ens imaginàvem el baró amb capa i espasa i la filla com una princesa de conte de fades.

Vicenç - 13/09/2008 09:48

Seguint amb l'entrevista a la senyora Rosa, ens parla de dos fills supervivents del Baró -Jaume i Maurici- i diu que a la mort del Baró (1931), van posar a la venda les terres.

Sumant aquests dos fills al que va emmalaltir de diftèria -i que no es deuria guarir-, que es deia Manuel Maria, ja tenim els tres fills barons del Baró. Uf!!

Això es contradiu amb el que apareix al llibre "Nou Barris. La penúltima Barcelona" a la pàgina 96 en la que diu que el Baró va fer testament, deixà Vallbona a les seves quatre filles, que tenien per administrador Fidel Puig, i Torre Baró, que era més difícil de vendre, a l'únic fill, ja curat de la diftèria, que es deia, també Manuel Maria, i l'administrador del qual era Escolapi Càncer, el nom del qual el porta un dels principals carrers de Torre Baró. Aquest era el fet que en el comentari anterior deia que "sembla prou documentat".

La reflexió que em ve al cap és que, si és tan difícil esbrinar la veritat d'uns successos que van passar fa menys d'un segle i que son relativament intranscendents des d'un punt de vista històric, com ens podem refiar d'històries antigues les quals a més poden haver estat manipulades per interessos polítics?

Sobre aquesta qüestió, és recomanable veure la pel·lícula "L'Apropiació del descobriment d'Amèrica una conspiració d'estat?". Es troba a gairebé totes les biblioteques de la Diputació.

Lletraferit - 14/09/2008 02:51

La poca fiabilitat de les noticies o dels divulgadors no sempre és manipulació política. A vegades és pura ignorància o excés de bona fe i amateurisme del cronista. També passa que un tema perd interès, i al cap de poc temps -uns quants mesos- tant sols queden rastres mentals en molt poques persones: cas ‘Faceries’, cas ‘nao Santa Maria’ al port, cas ‘4 columnes de Montjuic’, cas ‘carrer Lastortras’.

 

Aquesta BdeBarna pot ser un referent -més o menys fiable- pels rastrejadors futurs de temes de la ciutat, però segons com i segons s’entengui.

 

Aquests dies [12-9-2008] hi ha una corresponsal que ens avisa que a Bcn hi ha una plaça dedicada a un esclavista.

Des d’aquí mateix li responc que també hi ha una plaça dedicada a un ‘taumaturg’, cosa que atenta a la moral i els bons costums.


Filtre
Deixa la teva història