Aquestes antigues fàbriques tan rònegues, fotem-les a terra d'una vegada! Nomès son una font de problemes.
Foto del sostre del Caminal des del satel.lit
Foto de http://www.forumriberabesos.net/blog/?p=302 S'anunciaba públicament l'esperat enderroc de l'antiga i tan rònega i brutíssima fàbrica.
Era sorprenentement un enderroc desitjat i a més, noticiable.
"Vandalitzar" d'això se'n diu (en l'argot tècnic del deconstructor) de l'operació previa a l'enderroc que se sol efectuar quan els amos mancats de tots els permisos per a tirar un edifici, es veuen a contracor, a deixar-lo inhabitable per dins, o sigui, que entren en una casa per ex. en aquest cas una fàbrica prou rònega, però amb una estructura prou ferma i els operaris la rebenten. El Caminal per exemple.
I ho em vist en tants i tants altres llocs... Desconfieu dels edificis amb les finestres obertes de bat a bat dia rera dia, plogui, nevi o faci vent. Son les estratègies del bon vàndal.
D'aquesta manera el propietari evita el profit d'algú altri de l'edifici un cop que l'ha deixat ben vandalitzat.
I és que El Caminal ho tenia ben merescut. I per això un bon dia ens topem amb els botxins mediàtics per a embellir l'operació tan esperada i salvadora, el vandalisme municipal amb pic i pala d'urani empobrit per aplanar per sempre aquella bruta i rònega fàbrica.
Merescut?
Tothom hi estaba d'acord i l'associació de veïns del Poblenou en va fer bandera: "Ara els veïnat exultant amb la victòria prepara una festa per celebra-ho. Aquestes festes són les que volem pel Poblenou!" (enllaç al seu escrit aquí)
I és que en els últims mesos d'abandonament i acomplint un altre tàctica de bon manual de mobbing (contra qui, contra els veïns?) la fàbrica va caure facilment en mans de gent que organitzaba festes prou sorolloses i brutes com per enutjar als veïns més propers i que amb la bona fortuna que (curiosament en poc temps) desprès de denunciar aquestes festes il.legals, els mitjans i desprès les autoritats els hi fessin cas.
I aquesta és la notícia i aquesta és la victòria, destrucció de la vella i rònega fàbrica i el problema queda resolt i que hi facin tantes oficines com hi puguin encabir, ben asèptiques per si de cas, o un altre hotel amb gent tranquil.la i llustrosa, amb calès sobretot.
I dels artistes? ni ens en recordem. I de la fàbrica...?
Encara resta d'empeus malgrat que la sentència publicitada als diaris era ben clara, que l'enderrocaven finalment per culpa de les raves!!!
I sospeses en l'espai-temps del Poblenou encara hi son d'empeus, El caminal, can Ricart, La Escocesa, Ca l'Alier, ben estòiques però desfetes per dins, abandonades a la seva dissort i al malvent que el negoci mafiós de les immobiliaries i l'ajuntament els hi depari.
Si en voleu més: http://salvemcanricart.blogspot.com/
És una història per fer obrir els ulls, estic d'acord amb la poli. Només un però: aquesta gran responsabilitat que atribueixes als mitjans de comunicació (o intoxicació, com dius)... No crec ni que es pugin posar a tots al mateix sac, ni que serveixin a una estratègia tan meditada. O, en tot cas, potser no seria mala idea no demonitzar d'antuvi i provar de fer-los arribar també les versions no oficials. Per exemple, en aquest cas: el grup d'artistes i artesans del Caminal estan (o estaven) disposats a parlar, a explicar públicament el que ha passat, a posar-se davant d'aquells(o uns altres) micros i càmeres? Parlo sense saber si ja ho han provat i no se n'han sortit, però en tot cas sabent que hi ha periodistes que sí que estan interessats per aquestes històries i per copsar altres veus que les dels que convoquen les rodes de premsa.
Per fi en fkuku s'ha mullat amb una història de collita pròpia i no ho ha pogut fer de manera millor. Enhorabona.
Anant al teme , et diré que aquest model d'actuació no és nou, si més no aquí a Sants molts grups de joves i de tallers independents de l'administració han anat quedant-se sense lloc per les seves activitats. Primer va ser la Casa del Mig al Parc de l'Espanya Industrial i darrerament la fàbrica Hamsa i tot que hi ha una sentència favorable al ocupament de Can Vies, particularment crec que acabarà, malauradament, enderrocada tot i la resistència veïnal. Està en un lloc massa llaminer per que no tinguin la tentació de fer-hi habitatges.
En referència als mitjans de comunicació quelcom de raò té la Lo, el que passa és que cada día costa més trobar algún que s'atreveixi a publicar articles que puguin ferir la "sensibilitat" dels qui manen. El Punt és un d'ells.
Aquest Fkuku és sorprenent.
Aquesta història d'El Caminal és un cas típic dels molts que han passat a la nostra ciutat i encontorns. I en Fkuku ens la ha explicat bastant bé.
No porto barret, i no m'el puc treure...
El ninot pintat damunt del terrat de la fàbrica, sembla una imatge d'aquelles que sortien gravades damunt les 'piedras de Ica' del Perú.
Si no es tracta d'aprovar o no un escrit, vaja crec jo, es tractaria si de cas de comentar l'afer del que tracta o simplement no dir res. Bé, el motiu de publicar quelcom aquí era simplement de fer una mica de propaganda al nou blog de "salvem can Ricart?" http://salvemcanricart.blogspot.com/
Amb interrogant, i que mira de donar continuitat a la web antiga de "salvem can Ricart" sense l'interrogant, que ja no és operativa de fa mesos.
Hi pot participar qui vulgui i tingui material prou interessant o que estigui en la línea del blog. Aquí el mail de contacte i que consti que hi ha més gent rera aquest projecte: canricartenderrocat@gmail.com
salut
(per cert Lletra... que no cal descobrir el misteri, que així ja està prou bé)
