• Roger FM - Eixample - Carrer d'Entença - Diumenge, 5 d'octubre de 2008



Fa molts anys, diguem per exemple que cinquanta, una escola que no fos de l'estat o religiosa era totalment privada, ja que no existien les escoles concertades, i havia d'obtenir uns beneficis que permetessin anar tirant i poca cosa més. La cultura mai ha estat un bon negoci parlant en termes econòmics. Degut a la necessitat de limitar les despeses, una escola podia estar ubicada en qualsevol mena de local. No sé quines condicions havien de complir però, en aquella època, la normativa no deuria ser massa exigent.

Això feia possible l'existència d'una escola, per exemple, en un pis de l'eixample.

Aquest precisament era el cas de l'Acadèmia Cuberes. La vessant acadèmica estava a càrrec d'una professora, "la seño", que era una espècie de deessa per als seus deixebles. La vessant lúdica en canvi, deixava molt que desitjar degut a la inexistència d'un pati a on jugar a l'hora del recreo.

Les joguines dels nens d'aquells anys no eren cap prodigi de sofisticació ni tenien res de tecnologia punta. En molts casos, s'obtenien a partir d'objectes d'ús comú com draps -amb els que es feien pilotes-, tacons de sabata (a la història "El Tren de Sarrià" se'n parla d'això), fustes, cartrons etc. En aquella escola, a l'hora en què haurien de sortir a jugar al pati, els nens no podien utilitzar cap joguina ni tan sols podien córrer amunt i avall. Llavors s'avorrien? no, utilitzaven la imaginació i la fantasia.

Un d'aquells nens ho explicava anys després:

"Jo dic que em vaig convertir en escriptor perquè el primer col·legi al que vaig anar no tenia pati [...]. Vull dir que durant el recreo parlàvem amb permís i durant les classes parlàvem sense permís, però l'únic que fèiem era parlar. Per això el meu joc preferit era el de contar aventis; aventis és diminutiu d'aventures. Ens explicàvem aventures entre nosaltres utilitzant protagonistes dels tebeos de l'època, de l'Inspector Dan, el Capitán Trueno, el Guerrero del Antifaz, Roberto Alcázar y Pedrin..."

(CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil. Número 124, Febrer 2000)

Aquell nen es deia Andreu Martin i de gran es va convertir en un conegut escriptor de novel·la negra, de novel·la juvenil i infantil, guionista de còmics i fins i tot director de cinema. No sembla que la manca de joguines li provoqués cap problema psicològic, sinó que més aviat va ajudar-lo a desenvolupar les seves facultats creatives. Segons diu ell mateix, va aprendre a escriure jugant i ara es dedica a jugar escrivint.

No me'n recordo gaire d'aquella escola perquè només hi vaig anar un curs o dos, però m'agrada pensar que en aquell concurs de redacció que va convocar la "seño" també hi va participar l'Andreu i que, com que va haver més d'un guanyador, per una vegada, varem compartir els llorers del triomf.

Roger FM - 06/10/2008 08:40

Es veu que m'ha tremolat el pols a l'hora de situar l'escola i ha anat a parar al mig del carrer. Estava al cantó Besos del carrer d'Entença, probablement al principal del número seixanta (no ho puc assegurar).

Lletraferit - 06/10/2008 12:32

No pateixis Roger amb això de posar el puntet verd.

Les coses acaben per sortir a la llum del dia i una pinzellada d’història com la que ens expliques té tot el valor d’una aventi amb personatges (la seño, en Martin –que hi ha dies que dina al bar Esterri- tu mateix).

 

Aquella cutricitat de finals dels anys 50 i principis dels 60, va ser un bon bressol de vocacions comercials, artístiques o literàries. Moltes joguines ens les fèiem nosaltres, amb fustes, cartó ondulat, cordill, ‘pegamento Sindeticón’ i filferro.

 

Penso que ens has fet una aportació molt tendre i sensata.

Roger FM - 06/10/2008 12:37

Gràcies Lletraferit pel teu amable comentari.

Hi ha una cosa que m'he oblidat de dir en la meva historia. Suposo que n'Andreu Martin i jo vàrem ser companys de classe -les dates coincideixen- però jo no el recordo i em vaig assabentar de què ell havia estudiat a aquella escola mitjançant Internet. Aquest fet no afecta a la història, però és bo dir-ho.


Filtre
Deixa la teva història