• Dani - Ciutat Vella - Carrer Bòria / Volta de Sant Onofre - Dilluns, 13 d'octubre de 2008



És l’any 1842 i el poble barceloní s’ha alçat contra el govern del Regent Espartero. El general Van Hallen demana la rendició incondicional de la ciutat amenaçant de bombardejar-la sense pietat.

“Si Mariquita, si/No, Mariquita no;/Ja poden tirar bombas monona mía/que non’s fan por” és la cançó que molts canten pels carrers de la ciutat. Sembla que no estan disposats a claudicar.

El dia 3 de novembre a les onze del matí l’amenaça es duu a terme. Els canons del castell de Montjuïc apunten els nuclis poblats i comencen a escopir projectils indiscriminadament.

La gent corre desesperadament sense saber on anar. Alguns s’amaguen a les esglésies, confiant en la major solidesa de l’estructura

Aprofitant l’estretor dels carrers, els veïns fan passar travessers de fusta de balcó a balcó i improvisen falsos sostres de fusta per apaivagar l’impacte de les bombes sobre el terra empedrat i evitar-ne l’explosió.

La canalla plora desconsolada davant el terrorífic soroll de les cases ensorrant-se i les contínues explosions. El cruixit de les flames se sent arreu. No es respecta ni als malalts. Algunes bombes cauen sobre l’Hospital de la Santa Creu provocant un espectacle dantesc.

Al final de la jornada 1014 bombes, algunes d’elles incendiàries hauran plogut sobre la ciutat destruint més de 400 edificis i deixant al seu pas una sensació aclaparadora de dolor. Algunes bombes no esclaten i la veu popular ho atribueix al sabotatge per part d’alguns militars barcelonins de la fortalesa.

Els afortunats que aconsegueixen sortir ho fan pels portats de la ciutat, on famílies senceres marxen amb matalassos, mantes i les seves pertinències bàsiques. Els vaixells estrangers prop del port fan negoci oferint refugi als fugitius mentre petites barques de rem fan d’enllaç i van i venen de la platja transportant gent desolada.



Després de 13 hores d’infern, la ciutat tornarà a ser controlada pel Govern i la Junta de Vigilància haurà d’acabar cedint.

Per si la humiliació no fos prou, Espartero castiga la ciutat amb una multa de dotze milions de pessetes a ser pagades per les famílies.

El poble barceloní haurà perdut, com tants altres cops, una altra batalla, però no la dignitat. Ben conscients d’aquesta premissa innegociable, a la xocolateria del carrer Bòria cantonada Arc de Sant Onofre, joves revolucionaris planegen la manera de dificultar el cobrament de la multa. Aquella mateixa nit, carregant-se de valentia i aprofitant la complicitat de la foscor, els xocolaters surten armats amb escales de fusta i pots de pintura.

L’endemà al matí els soldats entren a Barcelona amb un cens de població disposats a cobrar de llar en llar els dotze milions, però tenen un greu problema; No troben els carrers ni les cases. Algú s’ha dedicat a esborrar-ne tots els números i els noms. Els militars pregunten amenaçants a la gent que passa pel carrer i aquests els indiquen direccions errònies. Ningú sembla recordar el número de casa seva ni el de la dels seus veïns.

Davant la desesperació, Espartero desisteix en el cobrament de la multa, però això sí, a partir d’aleshores els carrers seran senyalats amb plaques de marbre tallades i amb lletres de plom incrustades.

Avui, una noia mira des del balcó aquells mateixos carrers. Mai ha parlat amb el veí de davant, un complet desconegut, amb el qui fa temps hauria estat passant-se travessers. Tampoc ha sentit la història dels xocolaters... En canvi, per anar a la feina haurà de passar cada dia per un carrer dedicat a Espartero, el Duc de la Victòria.

Aquesta i més històries a: http//:altresbarcelones.blogspot.com

Homónim - 16/10/2008 01:35

Algú sap com es deia el profesional responsable del museu militar de Montjuïc?

Fins no fa gaires setmanes,vull dir...

Carles ؃ - 16/10/2008 09:02

En el segon quadre que surt en aquesta historia , podem veure el Baluard de mar .Amb les obres que estan fent en la antiga estació de “ Rodalies” ( construeixen pisos ), ha sortit a la llum un bon tros d’aquest baluard  ,desitgem que no es perdi ( com moltes altres coses).

argos - 16/10/2008 23:01
Carles ,no pateixis per el baluard perque la troballa es prou important per se conservada ,ademés es complementa amb el portal de s. Daniel que es va trobar a la Ciutadella, i si no vaig errada crec que han trobat quelcom més darrere o a prop de rodalies .Si no cambien de parer la voluntat de les autoritats es crear una ruta historica arrel de tot aixó, ademés recorda que el born també es a prop .Argos 
Carles ؃ - 20/10/2008 10:32

Ja era hora , el nostre  “no estimat" Espartero ja no te passatge amb el seu nom .Dissabte va ser  canviat el nom i li van posar passatge  Francesc Pujols ( escriptor), i el carrer s’ha quedat en “ Duc”  (a seques).

Nuit - 20/10/2008 18:38
Molt be, per fi una bona notícia! saps com ha estat el canvi de nom? si algú l'ha demanat?
Dani - 20/10/2008 19:11
A mi m'havien dit que era arran d'una protesta veïnal. Igualment, el "Duc", segueix éssent el mateix Espartero, i crec que encara hi ha massa bona gent que no té carrer...
argos - 22/10/2008 00:48

segons explicacions oficials es va deixar " Duc" per evitar el trasvals que representa als veins cambiar les seves adreces en tota clase de documents ,negocis ,familia ,amics ,correus,etc als que estian abonats. Aixo es com Ferran o Princesa que no sabem a qui es refereixen .Argos

joanbcn - 23/10/2008 09:28

Seria bó recordar que a l'any seguent el nostre estimat General Prim també va bombardejar Barcelona, seguint la moda que regnaba en aquells anys. Prim té una estatua a la Ciutadella i un carrer a Barcelona.

Els carrers de l'Eixample estaben pensats per poder dominar facilment amb una peça d'artilleria les cantonades, imageneu-vos un canó en mig d'un xanflá.


Filtre
Deixa la teva història